Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Ous Ferrats (Amb bona companyia)

Publicat dia 17 agost 2014 ous i truites

6

Ja hem perdonareu la gosadia, però no me’n he pogut estar de publicar aquesta recepta, que de senzilla, coneguda i normal en les nostres vides és, ben feta, excels i sublim i com es diu habitualment, per sucar-hi pa! Compte! És senzilla, però fer-la ben feta, no ho deu ser tant, quan a tants i tants llocs és gairebé immengable, amb els ous passats de voltes o escaldufats i les patates congelades i de pèsima qualitat.

I, amb una bona companyia tant al plat (costella, cansalada, xistorra, patates fregides…) com a la taula, encara millor. Un autèntic plat de festa.

 

blog3

 

blog2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Que cadascú fagi les seves pràctiques per aconseguir el seu punt òptim, que no és altre que el de què ens fagin plorar quan els mengem. I no em vingueu ara amb l’història del colesterol, tampoc és per menjar-los cada dia, un cop a la setmana no fan cap mal,  és potser allò de què tot el que és bo, es fa d’esperar. De tant en tant, potser prefereixo un plat així, que qualsevol altra “delicatessen”. Un autèntic menjar de déus! 

blog2

 

 

I les patates fregides? Què me’n dieu? Com fer unes bones patates fregides?

La patata és molt important, sempre recomanem la patata tipus “agria”, d’altres no són tant bones per fregir. Sempre hem de tenir en compte que s’han de fregir amb abundant oli molt roent i amb suficient quantitat perque les patates quedin ben cobertes, si n’hem de fer moltes, és millor fer-les en dues o tres vegades. Si les volem gruixudes, l’aconsellable és primer ofegar-les amb l’oli a temperatura suau fins que quedin tovetes, posar-les al damunt de paper absorbent i acabar-les de fer amb oli ben roent perquè ens quedin cruixents. En quant a l’oli, tot va a gustos, però per nosaltres són molt més bones i saludables amb oli d’oliva.

 

7

 

Doncs bon profit, i a disfrutar de les coses senzilles, que ben fetes…Que us haig de dir més? Que estan molt bons el punyeteros!

 

5

 

 

 

Llegeix-ne més

Filet Tàrtar (Steak Tartare)

Publicat dia 9 agost 2014 carns

blog1

 

Existeixen varies teories sobre l’origen del Filet Tàrtar. La primera afirma que l’steak tàrtar o steak tartare comença com una forma rudimentària d’alimentar a les dures estepes asiàtiques. Els genets tàrtars, pertanyents a una tribu de Mongòlia, dipositaven carn sota la cadira del seu cavall per estovar-la i poder consumir-la. No obstant això, hi ha qui afirmen que la sudoració de l’animal faria malbé la carn, fent-la incomestible. Asseguren que la finalitat d’aquest mètode era curar les nafres dels cavalls originades per les cadires de muntar.

Una altra teoria considera que l’steak tartar és una recepta importada de la Polinèsia francesa, on el consum de carn crua era una cosa habitual. Aquest plat començar a presentar-se als restaurants dels hotels francesos a principis del segle XX i es va popularitzar en la dècada dels cinquanta, encara que es coneixia com beefsteak a l’americana. Posteriorment, el prestigiós xef Escoffier, cofundador de la cadena Ritz, incorpora la salsa tàrtara al beefsteak; contribuint a unir dos elements. No obstant això, posteriorment el diccionari Larousse Gastronomique definiria l’steak tàrtar com una preparació de carn crua amb ou sense l’obligació d’incloure salsa tàrtara.

No falten les al · lusions literiaras l’steak tartar. Alexandre Dumas ho esmenta en la seva famosa obra “El comte de Montecristo” i Julio Verne parla del steak tartar a “Miguel Strogoff, el correu del tsar”. Probablement no és casualitat que l’steak tàrtar sigui una de les especialitats del restaurant Jules Verne, ubicat a la torre Eiffel.

Sigui com sigui, la preparació d’aquest plat nosaltres la fem amb un bon filet de vedella o de bou i altres ingredients que detallem a continuació.

Ingredients per 4 persones:

800 gr de filet de vedella o bou

1/2 ceba tendra

Un grapadet de cogombres amb vinagre

Un grapadet de tàperes

1 cullerada de mostassa

Un raig de salsa Perrins (Worcestershire sauce)

Unes gotetes de Tabasco

Un ratjolinet de conyac o xerès sec

3 rovells d’ou 

Un polsim de pebre acabat de moldre

Sal

Oli d’oliva verge extra

 

blog4

 

Elaboració:

El primer que hem de tenir amb compte és, que el filet tàrtar s’ha de preparar al moment de ser servit. Els seus ingredients en cru, obliguen a aquest fet per evitar bacteris. Pocs restaurants queden malauradament, on el cambrer feia la preparació del plat davant el comensal, donant-li a provar per si era del seu gust, i sí molts llocs on el fan amb qualsevol tipus de carn i de qualsevol manera.

Picarem molt petits, la ceba, el cogombrets i les tàperes i un polsim de pebre. Seguidament hi afegirem el filet, tallat molt petit i a mà. Ho barregerem tot i afegirem, la mostassa, el conyac o xerès, la salsa Perrins i les gotetes de tabasco. Continuarem amb la barreja i afegirem finalment els rovells d’ou, barregerem, hi posarem un raig d’oli d’oliva verge extra i rectificarem de sal.

Servim el plat immediatement al nostre gust i el podem acompanyar amb unes llesquetes fines de pa torrat.

 

blog2

 

Insistirem una vegada més, amb la importància dels productes de proximitat, de la gent del costat de casa, del mercat del barri. Slowfood, Km0.

Són els que més en saben, els que solen tenir el millor producte i d’els que hem d’escoltar el seus sabis consells.

 

blog5

Per a més informació, cliqueu l’imatge

 

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització

Llegeix-ne més

Rostit de Festa Major

Publicat dia 8 agost 2014 carns. cuina catalana. plats de festa. rostits
blogsantroc
Com a d’altres pobles per aquestes dates d’estiu, és temps de festa major. Al nostre, Malgrat de Mar en tenim dues; La Festa Major de Sant Roc, a l’estiu i la Festa Major de Sant Nicolau al desembre. No pot pas faltar a la nostra taula un plat d’aquells de la cuina catalana, que fa caliu, ambient familiar, taula de festa, amb tots reunits al seu voltant, cassoleta al mig i anar gaudint.
Ingredients:
  • 1/2 Pollastre de pagès
  • 1/2 Conill
  • 2  Botifarres crues
  • 4 trossos de costella de porc
  • 2 trossos de cansalada
  • 2  cebes
  • 4 grans d’all 
  • 2  Tomàquets ratllats sense pell ni llavors
  • 1 troç de pebrot vermell
  • 1/2 pastanaga
  • 1/2 branquilló de canyella
  • 1 grapadet de prunes
  • 1 grapadet de panses
  • 1 grapadet de pinyons
  • Llorer
  • 1 copa de vi ranci
  • 1 copa de conyac
  • Llard o oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Pebre
Elaboració:
En primer que hem de fer és posar les prunes, les panses i els pinyons en remull amb el vi ranci i el conyac.
Rossegem una mica la cansalada perquè deixi anar el seu greixet en l’oli i la reservem. A continuació, el pollastre, la costella i el conill, tot salpebrat, amb el llorer i la canyella.
Quan ho tinguem ben dauradet, hi afegim la ceba, els grans d’all, el pebrot i la pastanaga talladets petitons i ho deixem que tot plegat es cogui una miqueta i les verdures deixin anar la seva aigua. Tot seguit hi afegim el tomàquet.
Ho banyem amb el vi ranci i el conyac del remull dels fruits, i deixem que reduiexi amb la cassola tapada a foc lent  fins que les carns estiguin toves, tot afegint-hi, si cal, miques d’aigua calenta o brou de tant en tant.
A mitja cocció afegirem les botifarres i la cansalada.
Cap el final de la cocció, afegirem les prunes, les panses i els pinyons.
Ho deixem reposar i ja podrem gaudir d’aquest rostidet.
I ja que estem de festa, que millor que acompanyar aquest plat amb un bon cava?
Bona Festa Major a tothom!
blogsantnicolau
Com sempre, i no en cansarem d’insistir-hi, utilitzem el começ de proximitat, pel seu tracte proper, el seu servei, la seva qualitat…
Llegeix-ne més

Molls (Rogers) Fregits

Publicat dia 1 agost 2014 peix i marisc

blog3

 

El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca és un peix  que acostuma a viure en petits grups però també en solitari. El roger és un peix molt saborós , tant a la brasa com a la planxa o fregit . S’alimenta de petits invertebrats, principalment de cucs i crustàcis. La seva carn és delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d’arrossegament. La seua talla mínima legal de captura és d’onze cm.

El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, roger de fang o rogeret és una espècie de peix que habita al Mar Mediterràni, l’est del nord de l’Oceà Atlàntic des d’Escandinàvia fins al Senegal, i al Mar Negre.

Cal distingir entre les dues classes de molls, el de roca es més vermell i el de fang és més claret i més tou

 

Ingredients:

4/6 Molls per persona (Depenent del tamany)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Elaboració:

En aquesta recepta els hem fet d’una manera senzillíssima, només salats i fregits en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, sense disfresses de cap mena, conservant tot el seu sabor natural. Només haurem d’anar amb compte amb la temperatura de l’oli perquè no es cremi, ni massa fort ni massa baix, així aconseguirem, a part del peix, un oli per sucar-hi pa. Si em donessin a triar no se si preferiria el suc amb un bon troç de pa o el peix. Però em quedo amb les dues coses.

 

blog1

 

 

Maridatge recomanat:

Rogers que m’encanten, senzills, saborossos i de bon menjar ( amb els dits ) Obligat un vi blanc.  Alta Alella de Pansa Blanca. Passador i bé de preu.

Agustí Salas Rolland.

alta-alella-pansa-blanca-814245

Llegeix-ne més

Braó de Porc al Forn

Publicat dia 1 agost 2014 carns. esmorzars de forquilla. porc. rostits

blog1

 

El braó de porc  és una part de l’especejament del porc: El braó està situat entre la unió dels dos ossos de la pota on es forma el colze. Té un sabor fort, és molt aromàtic, conté abundant greix i quan es prepara és necessari que estigui coent força temps.

Aquesta recepta no deixa de ser un rostit clàssic, tal i com el fem nosaltres. És un plat molt comú a la cuina alemanya, encara que a cada país es cuina de manera diferent. Els alemanys en tenen algunes versions, fumats i/o bullits, per després rostir-los, i es solen servir acompanyats amb puré o xucrut. Hi ha una altra versió que en diuen Schweinshaxe, que és el braó rostit i que a Austria s’anomena Stelze, se sol marinar en llavors de comí de prat i all salmorra i rostit fins que la pell estigui cruixent, i se serveix amb mostassa, rave picat, adobats i pebrots picants . 

Ingredients:

4 braons frescos
4 patates
1 cabeça d’alls
4 cebes
1 pastanaga
50 cc. de conyac
100cc. de vi ranci
100cc. de brou de bullir els braons
2 farcellets d’herbes
sal, pebre negre
oli d’oliva verge extra

Elaboració:

En una olla posem els braons, sal, uns grans de pebre, el farcellet d’herbes, 1 ceba, la pastanaga i cobrim amb aigua. Bullim els braons durant 50-60 minuts.

A continuació treiem i escorrem bé els braons i reservem el brou elaborat.

Seguidament en una safata de forn posem una mica d’oli, les patates tallades a rodanxes i la ceba en juliana fineta.
Posem els colzes salpebrats i repartim els alls sense pelar però colpejats. ho banyem tot plegat amb el vi ranci, el conyac i hi posem l’altre farcellet d’herbes.

Enfornem a 200 º  durant uns 20-25 minuts, els donem a volta, posem una mica de brou de la cocció, baixem el forn a 180 º i ho deixem 20-25 minuts més fins que les patates estiguin cuites i els colzes daurats.

També podem fer el rostit sense bullir prèviament els braons i posant-hi una bresa amb la pastanaga, la ceba, els alls, el vi i el conyac i una mica de brou. Tenint en compte que el temps de cocció variarà molt, fins que estiguin tendres per dins i dauradets per fora a uns 180º i donant-lis la volta de tant en tant durant 3/4 hores aproximadament. Dependrà també del tamany dels braons.

 

blog2

 

 

Maridatge recomanat:

El braó en aquest temps pot tenir un acompanyant molt digne , saborós i fresc. Un Cava Rovellats rosat , autèntic  i passador. Tota una joia.

Agustí Salas Rolland.

1653822_739520319420547_3611829922975174081_n

Llegeix-ne més

Tagliatelle amb “Pesto alla Genovese”

Publicat dia 31 juliol 2014 cuina mediterrània. pastes

blog1

 

Ja hem explicat en més d’una ocasió, la diferència entre la pasta que fem a casa nostra, on barregem els sofregits i salses a la cassola (Fideus a la cassola, Macarrons casolans…) I  l’estil italiá, on es bull la pasta molt grenyal (“Al dente”) i desprès s’hi afegeixen les salses.

Pestare en italià significa picar o triturar. El pesto genovès es fa amb alfàbrega, una planta molt olorosa que a Itàlia es pot trobar en grans quantitats a tots els mercats i botigues d’alimentació, ja que és part fonamental de la cuina italiana des del nord fins al sud.  Els genovesos consideren el pesto com una de les seves delícies culinàries més típiques. Segons ells, aquesta salsa s’ha de preparar amb alfàbrega cultivada al barri de Prà, a la Gènova oest, ja que asseguren que les particulars propietats de la terra d’aquest barri confereixen a aquesta planta un aroma i gust especials.

Hi ha però diversos pestos al llarg d’Itàlia, com el pesto sicilià o pesto trapanès (de Trapani) dit mataroccu a Marsala, que conté tomàquet i api i és de color rogenc.

 Ingredients per la salsa pesto:

Un bon manat de fulles d’alfàbrega de fulla gran (genovesa).

1 o 2 grans d’all

1 Grapat  de pinyons

1 Cullerada de formatge pecorino ratllat 

1 Cullerada de formatge parmesà 

4 Cullerades d’olid’oliva verge extra o una mica més, segons agradi més o menys espessa.

Sal grossa, la necessària.

Elaboració de la salsa pesto:

Posem al morter l’all, els pinyons i la sal grossa i ho piquem bé amb la mà de morter; afegim les fulles d’alfàbrega ben rentades i eixutes i continuem triturant fins que tot sigui una pasta; incorporem el formatge ratllat i, gota a gota, l’oli com per un allioli. La salsa ha de quedar força lligada.

Alternativament es podria fer la barreja de tots els ingredients amb una batedora.

Elaboració del plat:

En aquesta recepta, hem utilitzat tagliatelle d’espinacs, encara que també es pot per amb qualsevol tipus de pasta o nyoquis.

Bullim la pasta amb aigua abundant i sal fins que ens quedi grenyal (“al dente”), l’escorrem i posem la salsa al damunt.

 

blog3

Llegeix-ne més

Arròs de Carn i Marisc (Paella a la catalana o Arròs a la paella)

Publicat dia 18 juliol 2014 arrossos. cuina catalana

blog5

 

 

Després d’una conversa amb varis amics gatrònoms, vaig decidir posar-li el nom a aquesta recepta, i anomenar-la PAELLA A LA CATALANA, amb tots els meus respectes cap a la “Paella” originariament valenciana i que no té res a veure amb aquest arròs de carn i marisc. Però el nom “Paella” i no volen entrar amb polèmiques, li vaig posar, no per reivindicar el seu orígen sino per l’estil del plat (Arròs sec, com la valenciana) que també podriem denominar Arròs a la paella, i perquè aquí a Catalunya, amb uns ingredients o d’altres, és com s’acostuma a fer. Perquè ens entenguem, es tracta principalment de la manera de fer-la “a la catalana”, sigui de carn, sigui de peix o sigui mixta. I també perquè  el seu nom original prové del recipient en el que es fa. No penso que sigui una millor que l’altre, senzillament són maneres de fer-la i amb diferents productes.  Precisament, fa uns mesos el xef Quim Marquès ha intentat patentar el terme “Paella Catalana”, i no sense discusions…Sé perfectament que algú dirà: Ceba al arròs? Calamar?…Proveu-la de fer i ja m’ho direu!

Ingredients per a 4 persones:

1 Sípia petita (amb la seva salsa)

1 Calamar

4 Escamarlans

4 Gambes

Un grapadet de musclos

Un grapadet de cloïsses

1 costella de porc tallada petita

Un troç de pollastre i/o conill

1 Ceba petita

3 o 4 Grans d’all

Un trosset de pebrot vermell

Un trosset de pebrot verd

2 o 3 Tomàquets madurs ratllats

4 tassetes ,de les de cafè, d’arrós bomba

Fumet

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre

1 copeta d vi blanc sec

Elaboració:

Posem la paellera al foc amb un bon raig d’oli d’oliva i sofregim la carn.

blog3

 

 

Seguidament, saltem lleugerament les gambes i escamarlans, previament salats, perquè deixin anar una mica del seu sabor en l’oli.

 

blog9

 

 

Seguidament fem el mateix amb la sípia i el calamar.

 

blog27

 

 

A continuació, sofregim una mica la ceba a foc molt lent.

 

blog39

 

 

Quan tinguem la ceba una mica feta, hi posem el pebrot i l’all, tot ben picadet. I altre cop a fer xup xup una bona estona.

 

blog42

 

 

Pasada una estoneta i quan ja tinguem els anteriors ingredients del sofregit una mica fets, hi afegirem el tomàquet, pelat sense llavors i triturat. Després d’un altra bona dosis de paciència, que és la base d’un bon sofregit, haurem aconsseguit que agafi un to marronet.

 

blog62

 

 

Ara serà el moment de posar-hi la sípia i el calamar, la costella i el pollastre.

 

blog1

 

 

donem un tomb i li tirem el vi blanc, una mica de fumet i ho deixem coure tot plegat amb un altra bona dosis de paciència, perquè se’ns estovin una miqueta. (xup,xup,xup,xup…..)  D’altra banda així aconsseguirem una base o “marca” per la paella molt més confitadeta i gustosa.

Ho veieu? Quasi com melmelada! En aquest punt li hem afegit la salsa de la sípia.

 

blog2

 

 

Ha arribat el moment de tirar-hi l’arròs i remenar-lo una estona perquè ens quedi ben rossejat, així aconsseguim que quedi ben solt i per altra banda ens agafi més color.

 

blog4

 

 

Seguidament hi tirem el fumet bullint, al cual li hem afegit el suc dels musclos i les cloïsses, que haurem obert abans una mica al vapor, per evitar que alguna portés sorra i ens fes malbé l’arròs. (Dos mides de fumet i una mica més per cada mida d’arròs.) Ho deixem bullir uns 4 minuts a foc fort i seguidament enfornem a uns 200º, uns 12 minuts més. (També podem prescindir del forn, com expliquem més avall)

 

blog116

 

 

A mitja cocció, hi afegim el marisc, que ja tenim una mica cuit, i si li posessim al començament, se’ns pasaria de cocció.

 

blog8

 

 

El treiem del forn , i el posem 2 minutets més al foc viu, apaguem, el tapem 3 o 4 minuts amb paper d’alumini (recordo que antigament es feia amb paper de diari) per deixar-lo reposar una mica i ja tindrem l’arròs llest! Sí no utilitzem el forn els temps i les formes de cocció seran més o menys els mateixos. O sigui, 4 minuts a foc fort, uns 12 a foc mitjà i uns altres parell de minuts a foc fort. 

I el plat a taula! Bon profit!

 

blog7

 

 

Maridatge recomanat:

Gran Reserva Brut Nature és el cava més emblemàtic d’aquesta empresa familiar. Per la seva marcada personalitat és perfecte per combinar amb tot tipus de menjars. Els seus quatre anys de criança i la seva absència de licor d’expedició el converteixen en un cava ben estructurat, equilibrat i elegant. De bombolla molt petita i persistent, amb despreniment regular i bona corona. Molt net i potent, però fi en nas. En boca, és saborós amb suaus aromes de llarga criança i delicades notes florals, que recorden pomes fresques i ametlles torrades.

Agustí Salas Rolland.

cava-rovellats-brut-nature-gran-reserva

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llegeix-ne més

Mel i Mató

Publicat dia 8 juliol 2014 cuina catalana. postres

melimató1

 

Es tracta d’ unes de les postres més populars a la nostra terra junt amb la crema catalana i d’altres, en què es combina el deliciós mató (llet quallada, originàriament de cabra) amb mel.

El mató es produeix a la Catalunya Central, i actualment a la Catalunya Nord.  Sempre ha estat famós el mató de Montserrat. Originàriament era fet amb llet de cabra, però ara es fa també de vaca o d’ ovella. Equival al “recuit de drap de Girona, tan lloat per Josep Pla. A Barcelona, igualment, eren famosos els matons de Pedralbes, fet per les monges del monestir, “Mató de monja” com s’anomena.

No hem de confondre el mató per formatge fresc, la tècnica és molt diferent tal i com ens explica Jaume Fàbrega : El mató- i totes els productes d’arreu que s’ hi assemblen, des del punt de vista tècnic, no són formatges (ni tan sols formates tendres o blancs, com es diu a França), sinó llets quallades. Les llets quallades es poden presentar en una olleta o terrina o bé de forma més quallada i fins emmotllada, i llavors ens aproximem al formatge. Es la diferència que, a Girona, hi ha entre el recuit i el “recuit de drap”, que és el mató. Als Països Catalans, a més, trobem el brossat (Pirineu, Balears) el brull, la recuita (Eivissa), la collada, la “servilleta“ o tovalló (País Valencià) el colistre (Andorra, Alt Urgell, Cerdanya…) etc. A Espanya el requesón o cuajada. A Galícia el requeixao, i a Portugal el requeijâo. A Euskadi la mamia o gaztabera. A Itàlia, entre altres, la ricotta. A Provença la brossa. A Còrsega el brocciu. A Malta la irkotta.  A Anglaterra (i als Estats Units, Austràlia, etc.) hi ha el cottage cheese. Al Marroc i països àrabs djbane o jibne. A Alemanya el Biestkäse. Al Brasil el catupiri o la coalhada. A Cuba (abans de la revolució) el jicotea. A l´Índia el chauna. A Euskadi la  mamia o quallada. A Romania, Sèrbia, Txèquia, etc. l’ urda. A Xipre l’ anari. A Creta el manouri. A Holanda i Alemanya el  Kwuark. A Egipte baida.

Elaboració del mató:

Bullim la llet amb una pell de llimona durant 10 minuts. Deixem que es refredi fins a 70º, que es la temperatura ideal per tallar-la, es pot tirar vinagre mica en mica fins que es talli o utilitzar quall. Deixem reposar unes quantes hores i així aconsseguirem que el mató es xopi del serum de la llet i quedi més tou. Treiem la pell de la llimona, el colem i el posem en algun recipient especial per escòrrer fins que tregui tota l’aigua.

El servim amb 3 o 4 cullerades de mel pel damunt. També el podem acompanyar de fruits secs ( Pinyons o nous).

Llegeix-ne més

Vichyssoise

Publicat dia 5 juliol 2014 cuina mediterrània. sopes fredes. sopes i cremes

blog1

 

Nosaltres, en aquest receptari, sempre tractem de defensar la cuina autòctona, la de casa nostra, però tampoc volem menysprear altre cuines, com en aquest cas la francesa, amb nates i mantegues, en tot cas formidable.

El concepte sopa, en primer lloc, era un preparat calent, però que poc a poc, en climes mediterrànis, calorosos i sobretot a l’estiu, les hem anat adaptant com a sopes fredes, com els gaspatxos, sopes de cireres, de meló etc. Que per altre banda es creuen invents molt moderns, però que ja es feien a l’Europa central fa molts anys. Fins i tot la sopa de meló té un antecedent en un receptari d’un frare català del segle XVIII.

La cèlebre Vichyssoise ,que va ser creada per un cuiner francès als Estats Units, per això la petita baralla que existeix en si és un invent francés o americà, té el seus antecedents en la porrada, una sopa crema, en aquest cas calenta, de la cuina catalana medieval i barroca. La vichyssoise va ser creada per un cuiner d’origen francès, Louis Dial, l’any 1917, quan treballava al Ritz-Carlton de Nova York. De fet, es va inspirar en una crema de porros i patates calenta ja existent. El nom li va posar perquè havia nascut en un poble prop de Vichy, a Occitània.

Ingredients:

6 porros

2 patates mitjanes

1 nou de mantega

aigua o brou de verdures suau

1 ratjolí de nata líquida

Una mica de formatge ratllat o en porcions (opcional)

pa torrat

Elaboració:

En una olleta, fonem una mica la mantega, procurant que no es cremi, i hi afegim la part blanca dels porros tallats a trossets. Deixem que s’estovin una estoneta i  posem les patates llaminades, amb un polsim de sal. Hi anem donant uns tombs fins que quedi tot plegat una mica cuit. En aquest moment, hi afegim aigua o una mica de brou de verdures i ho deixem bullir una estoneta fins que quedi tot cuit.

Tot seguit hi afegim la nata líquida, el formatge, ho rectifiquem de sal i opcionalment i podem afegir una mica de pebre molt. Seguidament, ho triturem amb la batedora. A continuació ho pasem per un colador xinès perquè ens quedi amb una textura fina.

Hem de tenir en compte que la vichyssoise a de ser una mica clareta, més sopa que crema.

Deixem refredar i la guardem a nevera. Sevim ben freda acompanyada d’uns crostonets de pa.

 

blog2

Llegeix-ne més

Crema de meló

Publicat dia 3 juliol 2014 cuina catalana. sopes fredes. sopes i cremes
blog1
La podem fer “a la francesa” amb nata líquida i mantega, però l’hem preferit fer més natural, aprofitant aquest fruit tant refrescant i amb diverses varietats, principalment valencianes, que tenen l’escorça verda: Meló d’Elx, Meló d’Ontinyent, Pinyonet, Meló Roget, Pell de garipau etc. Altres varietats molt apreciades són el meló groc canari i la francesa Cantaloup de mida petita i escorça ataronjada. Entre les varietats mallorquines més apreciades hi ha l’eriço i el fei. Qualsevol varietat ens pot servir per aquest plat tant saludable i refrescant.
Ingredients per 4 persones:
1,5 kg de meló
1 porro petit
1 patata petita (opcional)
pernil ibèric
Oli d’oliva verge extra
Sal
Formatge en porcions o formatge ratllat (Al nostre gust)
Elaboració:
En una cassola sofregirem una mica de greixet del pernil amb un raig d’oli d’oliva i el retirem, a continuació hi posem el porro tallat petitó i el sofregim una miqueta.
Seguidament hi afegirem la patata tallada fineta i la deixerem sofregir amb el porro una estoneta, passada aquesta, hi tirarem un gotet d’aigua i ho deixerem tot plegat bullint una mica fins que la patata sigui tobeta, moment en el que hi possarem el meló tallat a daus i el deixerem coure uns 5 minuts. Serà el moment d’afegir-li el formatge en una quantitat molt moderada.
Ho triturem tot amb la batedora i ho passem per un colador xinès.
La guardarem a la nevera i la servirem ben freda acompanyada d’uns encenalls de pernil ibèric.
Hi hem possat una mica de patata per donar-li una mica de consistència i una textura més cremosa, però la podem fer sense.
Com hem dit abans, la podriem també haver fet “a la francesa”, substituint l’oli d’oliva per mantequilla i afegint-li al final de la cocció un raig de crema de llet. Tot són gustos…
Bon profit!
blog2

 

Llegeix-ne més
Pàgina 1 de 2312345...1020...Última »