Podriem dir que aquest plat és una variant del Fricandó, però amb una tècnica de cocció completament diferent. Mentre el fricandó es fa en base a un sofregit i fregint els filets de carn enfarinats, aquesta vedella la fem rostida amb una bona bresa.

La llata és una peça de carn de boví, recoberta d’un tel exterior i amb un nervi intern, situada damunt d’espatlla.

El rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya. Sovint s’anomenarovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se’n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló. està considerat per molts boletaires catalans com a rei dels bolets, amb permís del pinetell, que és de característiques similars.
La seva carn és compacta i gruixuda amb un aroma molt suau i una mica dolç al principi i una mica amargant després.

Ingredients:

1 llata de vedella
Un grapat de rovellons
4 cebes de Figueres mitjanetes
1 pastanaga
1 mica d’api
1 porro
2 grans d’all
Una copeta de vi negre
Una copeta de conyac
Un farcellet d’herbes
Sal 
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
Brou de carn

Per a la picada:

1 gra d’all
Un grapat de julivert
4 ó 5 carquinyolis
Un grapat d’ametlles
Sal

Elaboració:

En primer lloc lliguem la llata ( o demanem al nostre carnisser que ens ho fagi) Per donar-li una forma més rodona. Salpebrem.
En una cassola amb oli d’oliva, enrossim la vedella per tots els costats i a continuació hi afegim les verdures talladetes (bresa) i les herbes, baixem el foc, i ho deixem coure tot plegat amb la cassola tapada, fins que la bresa quedi enrosideta. (Una horeta aprox.)

A continuació hi tirem el vi i el conyac i ho couem molt a poc a poc, ben bé una altra horeta.
Seguidament hi posem dos cullerots de brou o aigua, i tornem-hi amb el xup-xup una altra bona estona. (Si cal podem afegir-hi brou abans). Fins que es begui gairebé tot el suc.
Treiem la llata del foc i esperarem que es refredi per tallar-la a rodanxes.
Mentre, afegirem una culleradeta de farina a la bresa donant-li unes quantes voltes perquè no ens quedi crua, i hi tirem una mica més de brou. Coem uns minuts.
El següent pas serà triturar la bresa i passar-la per un colador xinès perquè ens quedi una salsa ben fina.

Un cop freda, tallem la llata, l’afegim a la salsa i ho posem a foc molt lent. Una minuts abans d’acabar la cocció hi afegirem els bolets, després de passar-los lleugerament per una paella.

Finalment deixem fent xup-xup una estoneta més tot plegat i una mica abans d’acabar la cocció hi tirem la picada.
Recomano cuinar-lo el dia abans de menjar el plat.

I un últim consell: Jo acostumo a fer-lo amb molta salseta, que en sobri. Demà en podem fer uns fideus a la cassola o un arròs o un plat de macarrons…….Teniu vosaltres alguna idea? 

El maridatge del nostre expert per a la vedella amb bolets:

Per la vedella amb rovellons un negre del Penedés Merlot Mas Comtal, un “concert” al voltant del Merlot. Recomano copa “Balón”.

Agustí Salas Rolland.