Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Sardines a la brasa

Publicat dia 30 abril 2013 peix i marisc

Que voleu que us digui d’unes fantĂ stiques sardines a la brasa?

Deixem que suigui aquest fragment del llibre “El que hem menjat” d’el gran mestre Josep PlĂ  qui ho expliqui. Jo no podria arribar on ell….

EN LA VIDA, TOT TÉ EL SEU MOMENT, el seu punt dolç, la seva oportunitat ,la seva trĂ gica o fascinadora oportunitat. Les persones afeccionades a la cuina del peix saben perfectament que la sardina Ă©s el peix millor de tots els peixos que divaguen per les aigĂĽes amargues, sempre que es compleixin dues condicions: que arribin a taula en el moment adequat i que no s’abusi en menjar-ne. La sardina, fins i tot quan es troba en el moment de la seva mĂ xima comestibilitat, no s’ha de menjar cada dia. Fatiga, cansa i, si Ă©s devorada amb golafreria —manera de menjar que en aquest paĂ­s encara es pot veure!— Ă©s com una escopeta el tret de la qual surt per la culata. D’aquest peix, no se’n pot abusar, si no es vol arribar a resultats extravagants.

Havent estat sempre partidari de la cuina senzilla, neta i clara, bona però saludable, em permetria de donar-los un petit consell: no mengin, en aquest paĂ­s, sardines fresques abans de la segona quinzena d’abril. Quan aquest peix passa per aquestes costes entra en un procĂ©s de maduraciĂł que coincideix amb la data que acabem de donar. No agafin, si els plau, aquesta data en un sentit precĂ­s i matemĂ tic. La vida no tĂ© res a veure amb la matemĂ tica. Quatre o cinc dies abans, quatre o cinc dies desprĂ©s: aquesta Ă©s la realitat. Hi ha una sardina parasitĂ ria que no es mou dels llocs on viu (generalment en golfs) i una sardina que va de pas. És aquesta darrera la important. L’altra val molt poc: Ă©s seca, amarga, sense gust, esquifida —tot l’any. La seva important espinada Ă©s mĂ©s aparatosa que la seva substĂ ncia comestible. La sardina Ă©s excel·lent nomĂ©s quan passa. 

Arriba un moment, però, que les aigĂĽes del mar s’escalfen, en la superfĂ­cie, i augmenta, amb la temperatura, l’alimentaciĂł —el plĂ ncton— i llavors les sardines comencen d’engreixar-se. Aquest augment del pes de la seva contextura es comença d’observar —en el nostre litoral— a partir de la segona quinzena d’abril. Pel maig entra en el seu moment literalment culminant. La sardina llavors Ă©s grossa, grassa, greixosa, de carn dura però suau. És el moment d’enfrontar-s’hi d’una manera decidida i impel·lent. 

La sardina s’ha de menjar a la brasa. Facin el favor, no se la mengin mai a la planxa! Mai. I, a la brasa, si pot ser, s’ha de coure sobre brases vegetals. Jo sĂ© molt bĂ© que tot això ha passat a la història. Ho sĂ© per experiència! Aquest, però, no Ă©s un llibre de ximpleries hiperbòliques de la propaganda. És un llibre que pretĂ©n d’Ă©sser de qualitats certament petites, però de qualitats reals —encara que nomĂ©s siguin mentals. Aquesta classe de papers no poden tenir altra finalitat que avivar les possibilitats mentals —cosa sempre difĂ­cil d’aconseguir.

AixĂ­, doncs, les sardines, passades per les brases i portades a taula, s’han de ruixar amb un oli d’oliva —el millor oli d’oliva possible— i una mica, un pensament, de vinagre. El vinagre ha de ser molt poc acusat. Si no volen destruir el gust de les coses, no abusin mai del vinagre. Mai! És en aquest precĂ­s moment que les sardines arriben al mĂ xim al·licient i sĂłn un aliment prodigiĂłs, mengĂ­vol, fascinador, el millor peix de les aigĂĽes del mar en aquest instant. Els peixos tenen els seus moments, les seves temporades. No sĂłn mai igual.

 

blog2

Ingredients:

Sardines

Sal 

Oli d’oliva verge extra

Vinagre

All i julivert (opcional)

Tot i que el gran mestre ens adverteix: No les mengeu a la planxa! Hem d’admetre que no tothom ni sempre, disposem de la oportunitat de fer-les a la brasa, o sigui, que amb el seu permis i demanant-li disculpes anticipades, quan no hi hagi mĂ©s remei………

Hi podem afegir tambĂ© una picadeta d’all i julivert quan les treiem del foc i fins i tot una mica de pebre.

I bon profit!

 

blog1


Maridatge de les sardines:

És un crim deixar que les sardines no tinguin companyia i mĂ©s a la brasa, que donen tot el potencial que aquest peixet ens dona, greixosa, saborosa i llaminera.  T’embrutes els dits, i què !! És part del ritual, una llesca ben torrada, un raig d’oli i si cal, restreguem un all, vermell, encĂ©s, rabiĂłs, excels!!
I per una ocasiĂł tant cassolana, un porrĂł de bon coll i broc “trucat”!! Él millor: Un vi de “Banc-in-box” del Mont-sant i del Masroig, jove, trempat, passador i de bona butxaca, que no va gens malament!! Que vagi de gust !!


AgustĂ­ Salas Rolland.
  


Receptes similars: peix i marisc

Popets estofats

Publicat dia 24 novembre 2015

Quan anem al mercat, exercici molt recomanable, hem d’aprofitar el producte de qualitat que trobem a bon preu, en aquest cas uns popets, que no van passar de 5 € el quilo. PodrĂ­em haver-los fet de diverses maneres, a manera de…

Llegeix-ne més

Pèsols del Maresme amb Calamarsons i Cloïsses

Publicat dia 8 maig 2015

    SĂłc del Maresme, i ja sigui per tradiciĂł familiar, per proximitat o senzillament perquè ens encanten, moltes vegades hi posem als nostres plats aquestes “perles” meravelloses que tenim per aquĂ­ a la primavera. El pèsol, un dels grans…

Llegeix-ne més

Comenta