Aquest plat va ser escollit com a “Millor recepta” del concurs organitzat per Perelló Bacallaners l’any 2011. Vam disfrutar molt amb el premi: Un sopar per dues persones al Bar Velòdromo. 

També vam guanyar el 2n Concurs de Receptes amb Bacallà, amb la recepta, “Esqueixada de bacallà marinat amb vinagreta de fals pil-pil”. És per estar contents, oi?  Hem pensat que la millor manera de fer-ho, és naturalment, menjant bacallà.

Volem donar les gràcies des d’aquest blog a Perellò Bacallaners i a tots els nostres amics i seguidors, que han fet possible el haver aconsseguit aquest premi.

El bacallà a la llauna és un altre plat típic de la cuina catalana. Alguns el consideren una recepta típica barcelonina.
S’anomena a la llauna perquè es fa damunt d’una safata de forn, en temps antics aquesta mena de safates tenien els laterals molt alts i donava una sensació de que fos una llauna.

Com bé explica Jaume Fàbrega , en una de les seves receptes, molts plats ,arreu del món, treuen el seu nom del recipient amb què es cuinen: de la Paella valenciana al cassolet (cassoulet) occità, de la Cassola algueresa a la Caldeirada gallego-portuguesa. Incloent el Marmitako basc i alguna Casserole francesa. Mot que, en canvi, en anglès es refereix a plats fets al forn.

Ingredients:

4 lloms de bacallà

Farina

2 dents d’all

Julivert picat

200 ml d’oli d’oliva verge extra

pebre vermell

Enfarinem el bacallà després d’haver-lo eixugat bé amb un drap. En una paella amb oli calent, daureu el bacallà procurant que l’interior no es cogui massa.
Retireu el bacallà i el col·loquem en una llauna d’anar al forn.
A part, fregim l’all tallat a làmines, procurant que no es cremi, (Amargaria el plat). Hi aboquem el vi, deixant-lo reduir una mica i tot seguit, el pebre vermell. Remenem bé i ho aboquem per sobre el bacallà.
L’enfornem a uns 200º uns 6 o 7 minuts.
Afegim el julivert picat i serviu-ho tot seguit.

Podem acompanyar-lo amb unes mongetes de Santa Pau, cuites prèviament, i que afegirem a a la mateixa llauna.

Els fesols de Santa Pau, són menuts, de forma arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és al setembre.
Són molt apreciats per la finor del seu sabor i pel poc temps de cocció que necessiten.
Es poden trobar a granel, envasats o cuits, en mercats i establiments especialitzats d’arreu de Catalunya.

Maridatge del plat:

Bacallà a la llauna! Un plat senzill encissador i golafre, un plat per a sucar-hi pa , però pa de debó , de pagés, de molla consistent, ah! I el vi! Aqui de “pet” al rossat, amb la següent seqüencia, tall de bacallà , suquem el pa, ens l’engolim i, glop de vi! En vi un “Doce Tañidos” de Cigales, Valladolid, per a mi un dels millors rosats que he tastat. Lo de sempre, cerqueu una botiga especialitzada, no us donaran bou per bestia grossa!