Tortell de Reis

 

El tortell de Reis, anomenat també coca de Reis o roscó de Reis (calc del castellà roscón de Reyes), té també forma d’anella més o menys rodona o ovalada, però la massa és de la mateixa mena que la d’un brioix i el farciment, que sol ser massapà, està completament cobert, també pels costats, per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada (típicament cireres, taronja i pell de síndria) i fruits secs (típicament pinyons, a part de variants més econòmiques amb ametlla tallada) i conté dues sorpreses. A Catalunya es menja exclusivament el Dia de Reis, després de dinar, mentre que a Occitània es menja al gener, però no necessàriament per Reis.

Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. A França, és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s’ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa.
Explica el costumari català (Joan Amades volum I pàg.431) que no tothom podia anar a l’adoració i per tant en el tortell de reis hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, qualificat com el “rei de la fava”, era qui anava a la funció de l’església en representació de la família i adorava el Nadó de Betlem. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor “el rei beu, el rei beu”.

Ingredients:

Per a la primera part de la massa:

10 g de llevat premsat, 35 g d’aigua, 75 g de farina.

Per a la segona part:

35 g de sucre, 20 g de llard, 250 g de farina, 2 g de sal, 1 ou, ratlladura de llimona, 65 g d’aigua.

Per al massapà:

150 g de pols d’ametlla, 150 g de sucre, aigua (la necessària).

Per a la decoració:

Fruites confitades a voluntat, 10 g sucre bolado o esponjat.

Massa, primera part:

En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l’aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d’aire, a uns 22 graus. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum.

Massapà:

Mentrestant, preparem el massapà: mesclem la pols d’ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l’aigua i fem una massa prou tova perquè no se’ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada, hi fem forma de xurro i hi col·loquem el rei o reina i la fava a l’interior.

Massa, segona part:

A l’atuell o a la màquina d’amassar hi posem:
Primer el sucre, després la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l’aigua, perquè es desfacin bé la sal i el sucre. Hi afegim l’ou, que haurem trencat a part, per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, i la farina. Amassem fins que ens quedi ben elàstica i hi afegim la massa amb llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum. Tornem a amassar i quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se’ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. L’estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l’ajuda d’un corró. Hi col·loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l’embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l’interior, com en un farcit. Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap i en un lloc tebi i sense corrents d’aire. Durant dues hores aproximadament o fins que hagi doblat el seu volum. Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou. El decorem: hi posem les fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat. Finalment el posem al forn a 230º durant uns vint minuts. Hem de tenir la precaució de col·locar-lo ben al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.

Bon profit i que la sort us coroni! I si us toca la fava, ja sabeu: A pagar!

També us recomanem aquest parell d’articles de Miquel Sen a   Gastronomia Alternativa i l’últim dolç de Nadal.

 

Receptes similars: Cuina de Nadal-Cuina de Festes

Filet de Vedella o Bou amb Fetge Gras i Reducció de Pedro Ximénez

Publicat dia 6 gener 2014

  Ingredients: 1 Filet de vedella o bou per persona 1 Rodanxa de fetge gras fresc per persona 100 cl de Vi Pedro Ximénez Oli d’oliva Verge Extra Sal maldon Prunes Orellanes Pinyons Escalunyes Elaboració: Primer confitarem les escalunyes amb oli d’oliva. Tal i com ja he explicat en altres receptes…

Llegeix-ne més

Pollastre Farcit de Nadal

Publicat dia 19 desembre 2013

   Pollastre farcit amb prunes, Capó farcit, Capó a la Rei en Jaume, Gall de Nadal. Una recepta de festa i, sobretot, de Nadal, que trobem pràcticament arreu de Catalunya i la resta de països de llengua catalana, amb algunes…

Llegeix-ne més

Receptes similars: postres i pastisseria

Mona de Pasqua

Publicat dia 30 març 2015

  La mona és un dolç típic de Pasqua a Catalunya i el País Valencià i fins i tot a la Franja de Ponent. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. Mona podria venir…

Llegeix-ne més

Crema de Sant Josep (Crema Catalana)

Publicat dia 18 març 2015

  La crema catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans, llibre de Sent Soví i llibre del Coch, i es considera les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. La crema catalana, s’espesseix tradicionalment amb midó, mai amb…

Llegeix-ne més

Receptes similars: tradicional

Coques de Sant Joan

Publicat dia 19 juny 2015

  L’any passat per aquestes dates, vaig publicar la recepta de la “Coca de Sant Joan”. Aquest any, he volgut ampliar-la i millorar-la. Espero haver-ho aconseguit. La coca de Sant Joan és sens dubte, una de les coques més populars…

Llegeix-ne més

Botifarrada del 12 d’octubre

Publicat dia 7 octubre 2014

  S‘organitzen botifarrades molt grans a les festes populars de Catalunya, com la reivindicativa del 12 d’octubre, tradicional d’aquesta diada.  Nosaltres en fem cada any una aquest dia al matí, al nostre poble, Malgrat de Mar.  Anys anteriors, s’anomenava “Botifarrada a la…

Llegeix-ne més

Comenta