Amb una mica de sort ja les podem trobar noves al nostre poble, Malgrat de Mar i a les comarques del Maresme, La Selva i El Vallès oriental. Un producte de casa, “Slow Food”, de comerç de proximitat.

Recentment, l’any 2012, la Denominació d’origen Protegida (DOP) Mongeta del Ganxet va obtenir el reconeixement de la Comissió Europea mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de la seva inscripció al registre comunitari de DOP i IGP (Indicació Geogràfica Protegida). La DOP Mongeta del Ganxet, protegeix la mongeta de la varietat Ganxet produïda a les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental i alguns municipis del Maresme i de La Selva.

L’origen sembla ser americà, i fins fa pocs anys era un producte més de la pagesia, que només les cultivava per a consum propi. Però malgrat el retrocés de l’agricultura, les “mongetes del ganxet” han augmentat la seva producció gràcies al prestigi que han adquirit en els últims anys. Els diferents estudis han millorat l’espècie i l’han expandit per tot el territori, i ha esdevingut un dels plats més valorats, típic no només de l’alimentació dels pagesos, sinó de les zones urbanes.
Té una forma plana, semblant a un ronyó, amb un ganxo característic en un dels extrems. És de grandària mitjana, amb un pes de vuit grams per unitat. Cal bullir prou perquè quedin tendres, però sense restar sabor. Un cop a la boca és poc granulosa, amb un gust suau i consistent, que deixa una sensació farinosa molt agradable al paladar.

Avui les hem fet estofadetes, venen de gust aquests plats potents de cullera, per escalfar el cos i l’ànima! Gairebé podriem dir que és un platillo de porc. I aquesta és la recepta:

Ingredients:

400gr de mongetes del ganxet

1 troç de cansalada

1 troç de morro de porc

1 troç d’orella de porc

Botifarra negra

Botifarra del perol

1 os petit de pernil

1 cabeça d’alls

1 fulla de llorer

Sal

Aigua mineral

Per al sofregit

1 ceba grossa

2 tomàquets madurs

2 grans d’all

Oli d’oliva verge extra

Sal

Elaboració:

El primer de tot serà deixar-les en remull amb aigua mineral un mínim de 8h. Si les deixem més temps millor. Posarem les mongetes amb l’aigua freda al foc en una olla, l’aigua les ha de ben cobrir. Quan arrenqui el bull l’aturarem afegin-t’hi una mica d’aigua freda. Aquesta operació la repetirem un parell o tres de vegades i deixarem que coguin a foc molt, molt lent, perquè bullin molt poc a poc.

A  continuació hi posarem la cabeça d’alls, el llorer i les carns tallades a trosssets, menys les botifarres. Ho deixerem coure tot plegat a foc molt lent i amb la cassola tapada fins que les mongetes siguin quasi cuites. (Un parell d’horetes, depèn de la mongeta)

A part farem un sofregit, primer pasarem una mica per la paella am oli les botifarres, les treiem del foc i les reservem. A continuació en el mateix oli sofregirem la ceba i l’all amb un polsim de sal. Quan ho tinguem ben confitat hi afegim el tomàquet ratllat.  El deixarem coure una mica i hi tirem la copeta de vi ranci. Deixem coure fins que redueixi.

Gairebé acabada la cocció de les mongetes, tirem el sofregit a l’olla i les botifarres tallades a rodanxes i ho deixem coure tot plegat uns minutets. Ho deixem reposar (Millor fer-les la nit abans)  I a sucar-hi pa!

 També podem rematar el plat amb una picadeta d’ametlles, all i julivert que hi posarem 5 minuts abans d’acabar la cocció.

Com bullir les mongetes soles:

El primer de tot serà deixar-les en remull amb aigua mineral un mínim de 8h. Posarem les mongetes amb l’aigua freda al foc. Quan arrenqui el bull l’aturarem afegin-t’hi una mica d’aigua freda. Aquesta operació la repetirem un parell o tres de vegades, per “espantar-les” i deixarem que coguin a foc molt, molt lent, que gairebé ni bullin, fins que siguin cuites. La sal l’afegirem al final de la cocció. A mí, ja m’agraden soles, simplement bullides, amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, són una delícia per els sentits.

Maridatge recomanat: 

La mongeta del ganxet ha esdevingut la “reina” de les mongetes si mes no del país, és la “mongeta ” estàndard per a una munió de plats , té personalitat però no “envaeix”. Es una mongeta que rarament trobes llavor en les botigues del ram , jo les compro al graner i em faig el planter. Un Novell de Garriguella (Empordà ) Us pot donar una joiosa resposta a un llegum tan nostre, amb una mica de sort, la podreu trobar ja de la collita de l’any, Bon profit!

Agustí Salas Rolland.

Què és un vi novell?

Un vi novell és el primer vi de la temporada, que té només uns mesos d’envelliment. És un vi fresc, afruitat, franc, lleuger i espurnejant, delicat i sensible a canvis. Conté les característiques i l’aroma del raim amb què ha estat elaborat, i manté una concentració de carbònic natural de la seva fermentació.

És un vi que s’ha de consumir a la mateixa temporada. A l’etiqueta consta l’any de la collita i s’embotella al novembre o desembre. En canvi, un vi jove es pot embotellar a partir del gener.

Tradicionalment al mes de novembre es feia l’operació d’espinjolar o aixetonar les bótes per tastar el vi de la verema de l’estiu. La bóta que tenia la millor aroma i mantenia el picant del gas carbònic de la fermentació era destinada al consum de la tardor. Els establiments on es comercialitzava el vi novell tenien penjada a la porta una branca de pi que es renovava cada any per indicar l’arribada d’un nou vi novell.

Cada any durant el novembre se celebren a diferents llocs fires i festes del vi novell. L’11 de novembre, festa de Sant Martí, l’Institut Català de la Vinya i el Vi celebra la diada del vi novell. Al Garraf i al Baix Penedès s’associa la festa amb el xató, derivat de l’operació d’aixetonar, i a l’Empordà és popular el vi novell rosat. Al Bages se celebra a Manresa el primer diumenge de desembre coincidint amb la Fira de Sant Andreu i organitzada per Vins Tomasa, A Mallorca se celebra l’últim cap de setmana de novembre a Santa Maria del Camí.