Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Coca de Sant Joan

blog1

La paraula coca (i cóc) existeix en holandès, aquest nom, únic en les llengües romàniques, el devem al fet d’ haver estat carolingis. De fet és una de les preparacions dolces més característiques associades a les nostres festes. La coca és parenta d’altres preparacions més o menys similars de la Mediterrània, com la focaccia (fogassa, a la Catalunya Nord) i la pizza italianes, la pide turca, el lahmacum armeni, etc.  Però només als Països Catalans n’hi ha un repertori ben característic i estès. 

Segons el “Lèxic culinari dels Països Catalans” al volum VII de “La cuina catalana” hi podem trobar aquesta definició: 

COCA: Massa de pasta plana dolça o salada, guarnida amb diversos ingredients. Coca de pa a Girona. Coca d’aire, panous, a València. A l’Alguer, Girona i Catalunya Nord: dolces i de pa. Altres comarques: dolces, salades, tapades o farcides”.

 

blog4

 

La coca de Sant Joan és sens dubte, una de les coques més populars i festives de Catalunya on es menja per celebrar la revetlla o nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, envoltats de fogueres i petards. Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una mica de clara d’ou. D’altres inclouen una capa de crema pastissera (Coca de crema). També poden incloure pinyons (Coca de pinyons) També es solen menjar algunes coques de llardons i pinyons (Més típiques del Dijous Gras) O la famosa Coca de Llavaneres.

A Alacant hi ha una coca del mateix nom però és una mena de coca de verdures amb tonyina. A Menorca existeix l’anomenada “Coca Bamba”, que es menja durant les festes de Sant Joan.

La recepta que ens ocupa, podriem dir que és la més tradicional, la de fruites i pinyons, i us explicaré un secret: La recepta d’aquesta coca ens la cedit molt amablement el nostre amic pastisser, Narcís de “LA LIONESA“. Jo sóc cuiner, no pastisser, o sigui que cadascun a la seva.

narcís

La Coca d’en Narcís

Ingredients:

Massa mare
150 g de farina força
25 g de llevat premsat
Llet (la que admeti)
Massa brioix 
250 farina força
8 g de llevat premsat
1 ou
8 g de sal
100 g de sucre
20 g de mantega pomada
Llet (la que admeti)
Dues cullerades d’anís
Per perfumar:
Un mica de raspadura de llimona
Vainilla
Canyella en pols
blog3
Elaboració: (és la mateixa que el de totes les masses fermentades)
Primer de tot, dissoleu el llevat premsat amb una mica de llet. Amasseu  la farina, la sal i el llevat, tot incorporant la llet que necessiti fins a adquirir una massa consistent. Guardeu-la tapada amb un drap de cotó  en un lloc on no passi aire i, si pot ser a una temperatura de 35 a 40 º C, fins que hagi doblat el seu volum.
Això pot durar un 30 minuts.
Quan tingueu la massa mare a punt, dissoleu el llevat en una mica de llet. En un altre bol, barregeu l’ou, el sucre, la mantega pomada i el llevat dissolt. Tot seguit,  poseu-hi la cullerada d’anís, la vainilla i la canyella (la quantitat justa per perfumar la massa). Un cop tingueu tots aquests ingredients ben barrejats, podeu incorporar-hi la farina i la llet que admeti fins a adquirir una massa que no s’enganxi als dits. Llavors podeu incorporar-hi la massa mare.
S’ha de treballar fins a afinar i, per acabar, una mica d’oli per que no s’enganxi al marbre. Deixeu reposar uns 15 minuts.
Ara talleu la massa en dos parts, feu dues boles i les deixeu reposar 5 minuts. 
A continuació i amb el corró i una mica d’oli al marbre, doneu-li forma ovalada i poseu-la a la safata del forn. Tot seguit, pinteu la coca amb un ou deixatat i decoreu amb fruita confitada i pinyons al gust de cadascun. Deixeu reposar i llevar la coca a un lloc calent  (45-50 ºC) i, com sempre, on no passi aire. Una vegada ha doblat el gruix només falta posar-hi sucre per a sobre i cap el forn.

Enfornem a 230 – 250º  durant 6-8 minuts aproximadament.
I coca a punt! Bona revetlla!
blog3
Maridatge de la Coca:
“Pelut” m’ho has posat malgrat que tinc la solució, a casa nostre tenim un veí teu, Parxet, un Cava adient per Sant Joan. Un rosat dolç i armónic que t’omple la boca d’un suau dolç molt mediterrani. Un consell:  Dos millor que una! A mi la coca del que vulgueu però, la que més magrada és la de llardons! Bona Revetlla!
Agustí Salas Rolland.
10473445_716872421685337_2610238275599662632_n
Si voleu saber alguna coseta més de la Coca de Sant Joan, us recomano que llegiu aquest article del nostre amic Miquel Sen: NIT DE COCA I CAVA.
blog5

 

Llegeix-ne més

Conill rostit

Publicat dia 14 juny 2014 conill. cuina catalana

blog1

 

El rostit humit és el nom d’una tècnica de cocció molt popular i típic de la cuina catalana. Consisteix a coure aus carns o caça estovant-les i enrossint-les amb la humitat que desprenen les verdures que es poden afegir. Generalment es fa en cassola de fang, per la qual cosa també és popularment coneguda com a rostit en cassola de fang, però les cuines elèctriques i d’inducció actuals han canviat la manera de fer-lo, utilitzant altres cassoles, per exemple de ferro, que no sempre tenen les característiques de la terrissa. Aquest material ajuda a que la cocció sigui suau i uniforme. En qualsevol cas, la cocció ha de ser sempre molt lenta i cal tapar la cassola. De vegades s’hi afegeix vi, vi ranci, aigua  o brou, de tant en tant, si la humitat desapareix completament. Se sol acabar el plat amb una picada. En aquesta tècnica no s’usa el forn en cap moment. No hi ha de mancar mai el pebre negre ni la canyella.

Ingredients:

1 conill

Sal

Pebre negre molt

4 grans d’all

2 Cebes mitjanetes

Uns trossets de pebrot vermell i pastanaga (Opcional)

2 Tomàquets madurs

Un branquilló de canyela

Una copeta de vi ranci

Una copeta de conyac

Llard o oli d’oliva verge extra

Aigua o molt millor, brou 

Un farcellet d’herbes

 

blog3

 

Elaboració:

En primer lloc tallem el conill en quatre o sis trossos. (Li podem demanar al nostre carnisser que ens ho fagi). El salem i l’empebrem.

Seguidament i en una cassola de terrissa o de ferro, sofregim una mica el conill a foc ràpid amb oli d’oliva verge extra. Quan el tinguem una mica daurat d’ambdues bandes, baixem el foc al mínim i afegim el farcellet d’herbes, la ceba tallada petita, els alls pelats, els tomàquets tallats sense pell, el branquilló de canyella i la mica de pebrot i pastanaga (Opcional)

Taparem la cassola i deixerem coure a foc molt lent, donant-li alguns tombs al conill, procurant que no s’enganxi. Quan la bresa (verdura) sigui una mica cuita i  hagi agafat una mica de color i tirarem el vi ranci i el conyac (També podriem flamejar-ho tot amb el conyac i a continuació tirar-li el vi ranci) Sigui com sigui que ho fem, tornem a tapar la cassola i la deixem a foc molt lent, insisteixo, fins que redueixi tot l’alcohol, vigilant d’anar donant uns tombs a tot plegat. Si fos necessari, perquè veiem que ens queda una mica sec al llarg de la cocció podem afegir-hi una mica d’aigua o molt millor brou.

I ja només ens quedarà portar el plat a taula. Bon profit!

 

blog2

 

Una vegada més hem comptat amb el bon producte de proximitat, Km0, Slow Food, del costat de casa, del barri. I aquest conill tant preciós n’és una bona mostra, ens el ha proporcionat el nostre carnisser.

Per a més informació, cliqueu l'imatge

Per a més informació, cliqueu l’imatge

 

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització

Llegeix-ne més

Amanida Russa

Publicat dia 14 juny 2014 amanides. aperitius. tapes

 

No per clàssica i tòpica hem de deixar de considerar aquesta amanida com una de les grans tapes, aperitiu o plat de la nostra taula. A qui no li ve de gust una tapeta a l’hora del vermutet? Ara bé, ens hem mal acostumat als productes congelats, ja preparats, per la facilitat que ens pot donar la seva preparació. Per una vegada, perquè no la fem tal com cal? La diferència és molt evident al paladar.

Ingredients:

2 patates

1 pastanaga

Un grapat de pèsols

Un grapat de mongeta tendra

Tonyina de llauna amb oli d’oliva

Un grapat d’olives farcides

Olives d’Aragó (per decorar)

Pebrot vermell escalivat

Ous durs

Anxoves de l’Escala

Maonesa

 

Elaboració:

Primer de tot, tallem a dauets la patata i la pastanaga, i la mongeta la tallem a trossets. 

Ho posem a coure amb aigua bullint amb un grapadet de sal i un grapat de pèsols. Ho podem posar tot junt, però hauriem de tenir amb compte el temps de cocció de cada ingredient.

A banda posarem a bullir els ous amb aigua, sal i un ratjolinet de vinagre, aixó ens ajudarà a pelar millor els ous un cop cuits i refredats. Un cop bullits (Uns 10 minuts) Els refredem amb aigua ben freda i ja els tindrem a punt per pelar-los.

Un cop tot cuit, barregem les verdures amb la tonyina, les olives farcides prèviament tallades petites i l’ou dur també talladet. D’ou en guardarem un per ratllar-lo i decorar “l’ensaladilla” al final.

A banda haurem fet una maonesa, amb la batedora, en aquest cas suau, amb ou, oli de girasol, sal, i una mica de suc de llimona. 

Barregem tot amb la maonesa, i ho coloquem en una safata donant-li la forma que volguem, a mà o amb un motlle.

Afegim una capa fina de maonesa al damunt, i seguidament, ratllem un ou per sobre. Coloquem les anxoves el pebrot  i les olives d’Aragó per acabar de decorar.

Se sol acompanyar amb uns palets de pa torradets (“Grisines”) i es serveix fresqueta.

 També hem vam fer una versió infantil perquè els petits de casa trobin el menjar més divertit.

 

 

Una mica d’història:

Sembla ser que l’origen d’aquesta ensalada rau en una recepta feta a l’any 1860 per Lucien Olivier, xef francès del cèlebre restaurant “L’Ermitage” situat a la plaça Trubnàia a Moscou, Rússia. Per aquesta raó en alguns països es coneix com a “ensalada Olivier”. Es va estendre a França a principis del segle XX mitjançant alguns grups d’aristòcrates russos exiliats arran de la revolució del 1917. Sembla que es va introduir a Espanya a través de la cuina francesa tot seguit, tot i que no n’hi hagi constància històrica. Posteriorment l’ensalada russa es va estendre a alguns països de l’Amèrica del Sud i Central, com l’Argentína, el Perú i la República Dominicana amb diferentes versions.

És a la cuina espanyola, on va adquirir l’original nom d“ensaladilla rusa”. No es coneix bé l’origen de l’apel·lació “ensaladilla”; potser es deu al fet que els ingredients vénen tallats molt petits o a que normalment l’ensalada russa se serveix en racions petites. És un plat molt ibèric, popular com a tapa als bars.

 

Llegeix-ne més

Fideus a la cassola

Publicat dia 6 juny 2014 cuina catalana. pastes

blog1

 

Josep Pla va escriure que la pasta és “el gran regal que Itàlia ha fet al món”, i no li faltava raó, ja que ha esdevingut, sens dubte, un dels aliments més universals i més apreciats.

He volgut explicar en altres ocasions que els plats de pasta catalans de les nostres mares i avies són diferents dels de les mares i avies italianes, que també són bons, però els d’aquí no són copies mal fetes, són nostres. És normal que se semblin perque les nostres bases culinàries són semblantes, i culturals, i de clima i per tant productes disponibles, i tenim influències semblants, en ser veïns.  La particularitat que existeix als plats de pasta catalans com aquest, a diferència de les pastes italianes, per exemple, consisteix en què la pasta no està bullida a part en aigua sinó cuita directament dins de la salsa formada pel sofregit, el suc de la carn rostida i la mateixa carn. I que la seva cocció, normalment és una mica més prolongada que de la manera italiana, més grenyal o “al dent”.

Els fideus a la cassola són, sens dubte, un dels plats més típics de la gastronomia catalana.

Es tracta de fideus gruixuts cuits amb un sofregit i trossos de costella de porc amb ós. També es fan amb saltxixa, pollastre, conill, i els anomenats mixtos amb peix i carn, 

Fins i tot, existeix un poema de Miquel Martí i Pol anomenat Fideus a la cassola, publicat el 1986.

Fideus a la cassola

Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-s’hi els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabem tots
fins perdona que ens taquem.

 

 

 Ingredients: (per a 4 persones)
300g Fideus gruixuts (Dels del forat)
2 Costelles de porc
4 Saltxixes
2 Cebes
2 grans d’all
Pebrot vermell
Pebrot verd
Tomàquet ratllat
1/2 copeta de conyac
1/2 copeta de vi ranci
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre
Aigua o millor brou de carn suau.
Podem afegir-hi també una picada (Un altre dels trets característics de la nostra cuina) al acabar la cocció.
Elaboració:
En primer lloc fregim la costella i la saltxixa, amb un bon raig d’oli d’oliva, fins que la timguem ben dauradeta. A continuació i en el mateix oli, sofregim la ceba, amb paciència.
Seguidament hi tirem els alls, els pebrots i una fulleta de llorer.
Ho deixem tot plegat fent “xup-xup” una bona estona, insisteixo, a força de fer-me pesat, amb la paciència a l’hora de fer un sofregit, és el més important per el resultat final de qualsevol plat.
Arribat aquest punt, hi haurem també afegit el tomàquet ratllat, i aquí ve un truquet : Tenia una mica de xoriço picantó de guisar i n’hi he tirat uns bocinets al sofregit abans d’acabar de fer-lo, us asseguro que li dona al plat un toc deliciós.
Un altre toc: Ho flamegem amb la 1/2 copeta de conyac i tot seguit hi tirem la 1/2 copeta de vi ranci, i ho deixem una altra estona més fins que ens redueixi l’alcohol. En aquest punt, ja tindrem el sofregit llest.
Seguidament hi tirem l’aigua o el brou i ho fem bullir tot plegat un parell de minuts, en aquest moment hi podrem tirar els fideus. La proporció perquè ens quedin caldosets és de unes 3 o fins i tot 4 mides de brou per una de fideus.
Deixem que els fideus es coguin i plat a taula! Bon profit!
blog2
Maridatge dels fideus:
“Javier Sanz, un pioner” a la zona de Rueda. El raïm Verdejo es el vi blanc amb mes personalitat de tot Europa, m’atreviría a dir, es un vi que malgrat la seva delicadessa, es “mastega”!!”
Agusti Salas Rolland.
javier-sanz-verdejo2012
 
 

Llegeix-ne més

Musclos a la marinera

Publicat dia 30 maig 2014 aperitius. entrants. peix i marisc. pica-pica

blog6

 

He vist moltes maneres de preparar els musclos o les cloïsses a la marinera, amb all, sense, amb ceba o sense ceba, amb pebrot, amb pebres etc.

Ja que cada mestre té el seu llibre, aquí tenim la versió d’una musclada popular que vaig fer al nostre poble, Malgrat de Mar (Organitzada pels amics d’ERC) fa uns dies enrere, i com que de gustos no hi ha res escrit, que cadascú els fagi com més li agradin, posant-li o treient-li ingredients. Ara, si els feu com els d’aquesta recepta, tot i que si el musclo es de bona qualitat no cal afegir-li gran cosa més, us puc garantir que queden espectaculars, una  mica picantonets, i segur que repetireu! Potser no us caldrà cap segon plat

Ingredients per a 4 persones:

1 o 1’5 kg de musclos de roca

2 cebes mitjanes

4 grans d’all

Pebrot vermell

Pebrot verd

6 tomacons ratllats sense pell ni llavors

Llorer

Pebre negre en gra

1 bitxo

Vi blanc sec

Oli d’oliva verge extra

 Elaboració:

Primer de tot tallarem la ceba i els alls petitets i els posarem a sofregir en una cassola amb un raig generós d’oli d’oliva verge extra, juntament amb el bitxo, els grans de pebre i el llorer.

 

blog1

 

Mentrestant anirem tallant el pebrot amb juliana i quan tinguem la ceba una mica feta ho afegirem a la cassola.

 

blog2

 

Ho deixerem tot plegat fins que s’estovi una mica el pebrot i hi tirarem els tomacons ratllats sense pell ni llavors.

 

blog3

 

A partir d’aquí, una bona estona de paciència i deixar la cassola fent “xup-xup” a foc molt lent. De la bona estona, la bona paciència i el bon “xup-xup”, com sempre hem de fer, en sortirà un sofregit de debó!

 

blog5

 

Quan tinguem el sofregit en aquest punt, que ja ens canvia el color (més aviat fosquet) el banyem amb un bon raig de vi blanc sec i deixem que redueixi una altra bona estona.  fixeu-vos com ens està quedant això! Agafem una barra de pa?

 

blog8

 

Un cop la salseta o sofregit llest hi posem els musclos prèviament netejats i li donem uns tombs a la cassola, fins el punt just que el musclos s’obrin. No cal fer-los gaire, a fi i efecte de que no ens quedin secs.

 

blog7

 

I per fi, plat a taula i llepar-se’n els dits!

 

blog10

 

Notes: No hem parlat de la sal ja que el musclo acostuma a ser saladet, però en podem posar una mica al sofregit amb molt de compte o rectificar-ho cap el final de la cocció.

 

Maridatge recomanat:

MUSCLOS!: El marisc més a l’abast de tothom, humil, però saborós , versàtil per a tothom preuat, a mi particularment amb ceba i tomàquet o bé amb maonesa, ja ho sé que es difícil que algú la faci però, no hi ha color!  Alguns ho fan picants, bé, perquè no, la víctima serà el vi, segur! Posats a fer teniu una opció de “bona butxaca” : Ètnic del Masroig (D.O. Montsant, que os ofereix blanc, negre i rosat, blanc pel musclos amb maonessa, rosat pels musclos amb ceba i tomàquet, negre pels que”piquin”, al meu entendre com millor en gaudireu es amb un bon porró (de broc mitjà). Que vagi de gust!

Agustí Salas Rolland.

10372333_708514332521146_8724914700299205625_a

Llegeix-ne més

Seitons fregits

Publicat dia 24 maig 2014 peix i marisc

seitons1

 

M’agradaria molt que aquesta recepta us sigui d’utilitat per tal que el peixet  fregit us quedi cruixent, solt i poc oliòs. Treballant a la cuina sempre he escoltat aquells comentaris de: A mi se m’enganxen! Em queden tous! Se’m trenquen!

Bé ningú neix ensenyat, i sé que molts de vosaltres ja en sabeu prou.

Aquest peixet també rep el nom d’anxova o aladroc, sobretot al sud de Catalunya i el País Valencià, quan està fet amb salaó.

És un dels plats més típics de la cuina andalusa. “Pescaito frito”, “Boquerones a la andaluza”.

Ingredients:

Seitons

Farina (Especial per fregir peix)

Oli d’oliva verge extra

Sal

 

Elaboració:

En primer lloc, netegem els seitons, li treiem el cap i la tripa, però també podem obrir-los i treure’ls l’espina.

 

 

Una vegada el tinguem net, sequem bé el peix amb ajuda d’un drap o paper absorbent, el salem i l’enfarinem (Algunes formes pràctiques d’enfarinar-lo són, posant la farina i el peix en una bossa de plàstic o un “tupper” i sacsejar-ho tot plegat amb molt de compte.) Una de les coses importants és el tipus de farina, jo utilitzo, sense ànim de fer-ne publicitat gratuïta, la de “Las Panaeras Sevillanas” especial per fregir. És la que sempre m’ha donat millors resultats.

 

Una altra cosa important és l’oli, a mi m’agrada fer-ho tot amb oli d’oliva verge extra, que és el de més bona qualitat i més saludable, i ja que mengem fregits de tant en tant, com més sa, millor.

L’oli ha de ser en quantitat abundant perquè ens cobreixi bé el peix, i esperar a que estigui ben roent, en aquest punt hi anirem tirant el peix mica en mica i el deixerem fregir sense tocar-lo (El que si podem fer es sacsejar una mica la paella o fregidora, si intentem remenar-lo amb una escumadora o espàtula és quan correm el risc de trencar-lo)

Quan estigui  fregit del tot, depèn del tamany del peix, tampoc cal fregir-lo massa  perquè no ens quedi sec (Ho notarem perquè el peix ja estarà duret per fora, ja no es trenca amb tanta facilitat) el retirem amb una escumadora i el posem al damunt de paper absorbent abans de servir-lo.

També em de tenir en compte la quantitat de peix que fregim, si n’hem de fer en quantitat, val més fer-lo amb dues vegades, tres o les que calguin.

 

 

Si seguiu aquests pasos senzillets us quedarà un peix cruixentet per fora i melós per dins…  I que vagi de gust!

blog1

 

 

Llegeix-ne més

Pèsols amb Sípia i Patates ( El plat de Mataró)

blog7

 

Com a bon “Capgrós”, mataroní de naixement, he volgut posar en aquest receptari, un plat molt especial per a mi, amb tot el carinyo i passió que sento per la nostra cuina. Un plat que barrejant mar i terra, posa tots els sentits a punt per tocar el cel.

Un plat amb denominació d’orígen, per alguna cosa se l’anomena “El plat de Mataró” i els mataronins ens l’hem fet nostre, encara que crec que es fa per tot arreu del nostre país,  amb productes de proximitat, “slow food”. El pèsol tant maresmenc, la sèpia del nostre mediterrani i la patata del nostre hort.

Fins i tot tenim unes “Jornades gastronòmiques del Plat de Mataró” i com diu la dita, com Mataró, res millor!

Per cert, algú recorda les “Mataró potatoes” de fa molts anys?

 

blog1

 

Doncs, aquesta és la nostra versió:

Ingredients:

500 gr de pèsols desgranats

750 gr (aprox) de sípia bruta

4 patates mitjanes

1 farcellet d’herbes

2 cebes

2 grans d’all

Una mica de pebrot vermell

Una mica de pebrot verd

2 o 3 tomàquets madurs ratllats sense pell

1 copeta de vi blanc sec

Oli d’oliva verge extra

Sal

Aigua o fumet suau

 

blog12

 

Per a la picada:

50 gr d’ametlles torrades

1 gra d’all

Julivert

Un bocinet de xocolata negra

Elaboració:

En primer lloc vull comentar que la sípia a de ser de l’anomenada bruta, aquestes sèpies que ja ens venen netes i/o congelades o de semi-conserva no valen res, a més el plat ho agrairà i els comensals també.

Un cop rentada i tallada a daus (reservant la seva salsa o melsa, aquesta bosseta marró que té dins la panxa) la sofregim amb un bon oli d’oliva verge extra fins que deixi anar la seva aigua i a continuació hi afegim la ceba picadeta i els alls i ho deixem coure tot plegat, amb el farcellet d’herbes, fins que la ceba quedi una mica dauradeta.

 

blog3

 

 

Tot seguit hi afegirem els pebrots, també talladets.

 

blog4

 

 

Ho deixarem fent “xup-xup” a foc lent i amb la cassola tapada una bona estona, quan és vegi el conjunt ben confitadet hi posarem el tomàquet ratllat i una altra bona dosis de paciència. Hi afegirem el vi i el deixerem reduir.  Ens ha de quedar més o menys així, amb aquest color torradet i tant maco. Sentiu l’oloreta?

 

blog5

 

 

A continuació hi afegim l’aigua o un fumet suau i quan arrenqui el bull, hi tirem els pèsols i les patates.

 

blog6

 

 

Una mica abans d’acabar la cocció hi posem la picada d’ametlles, all, julivert i xocolata. Deixem reposar la cassola, millor d’un dia per l’altre i l’alegria i passió que sentireu quan gaudiu d’aquest plat serà indescriptible!

 

blog8

 

Maridatge recomanat:

MATARÓ: Capgrossos i cebes. Un plat gloriós, golafre, saborós. Un plat que agermana tota Catalunya, un “mar i muntanya” o en aquest cas un “mar i horta”. Una sort extraordinària comptar amb ambdós aventatges, el resultat, l’Eduard ens el posa a taula! Crec adient un blanc de Sumarroca “Temps de Flors “, un vi tant florit com el plat mataroní , una acurada mescla de Muscat , Gewurrstràminer i Xarel.lo, crec que anirà al pèl d’aquesta petita O.D.A.( Obra d’Art ).

Agustí Salas Rolland.

10320545_702829073089672_4348984809757621404_n

 

Llegeix-ne més

Conill amb Samfaina

Publicat dia 20 abril 2014 conill. cuina catalana. slow food

blog1

Podriem ben dir que hem fet un de tants d’aquells plats per excel·lència de la Cuina Catalana. Aquesta és la meva manera de fer-lo, i us puc assegurar que ha estat un autèntic plaer pels sentits, cuinar-lo i després menjar-lo….

Ingredients per a 4 persones:

1 conill de 1kg i mig aprox.
1 branquilló de canyella
4 grans d’all
1 fulla de llorer
1 branqueta de farigola
Una mica d’orenga
Sal
Pebre negre (acabat de moldre)
1 copa de vi ranci
Oli d’oliva verge extra

Per a la samfaina:

(Amb autèntics ingredients ecològics i de proximitat, “Slow Food”)

 

Per a veure la recepta de la SAMFAINA, cliqueu l'imatge

Per a veure la recepta de la SAMFAINA, cliqueu l’imatge

Elaboració:
En una cassola amb oli d’oliva, daurem el conill salpebrat per ambdós costats.
Quan el tinguem ben dauradet, li afegim els alls i deixem que es dorin una mica, a continuació hi afegim el vi ranci, les herbes i la canyella i ho deixem a foc lent fins que redueixi el vi.
En aquest punt ja tenim el conill llest per afegir-li la samfaina, que tindrem ja preparada a part.
Deixem coure el conill amb la samfaina una estona a foc molt lent perquè es barregin bé els ingredients. (Recomano fer-ho el dia abans, ja que si el deixem reposar, l’endemà encara serà més bo.)
Podem acabar també la cocció al forn suau.
Hem de tenir amb compte quan fem la samfaina, en deixar-la una mica crueta, per després acabar-la de fer amb el conill.
blog2
Maridatge recomanat:
“La samfaina es l’art de barreixar verdures que, be soles o per embolcallar-lo, són l’acompanyament que dona vida al plat. El conill es un a bestiola que segons en quins punt de l’estat no tenen gaire predicament, aqui no, de totes les menes i, una d’elles el que avui os presentem.
Un vi,del pais on les herbes donen gust al conill i “ajuden” als ceps. Així doncs os proposo un rosat d’agulla (picant) Maset Abadía que os alegrarán si cap un bon plat. Penedés, evidentment!!”
Agustí Salas Rolland.
nou-abadia-rosat
 
Llegeix-ne més

Truita d’escalivada

blog1

 

No us ensenyarem pas ara com es fa una truita oi? Aquesta recepteta només volem que serveixi per donar-vos una idea més per a qualsevol àpat. Esmorzar, dinar, berenar, sopar…O a taquets per fer l’aperitiu.

Ingredients: (Slow Food)

6 ous ecològics

Escalivada

Sal

Oli d’oliva verge extra

 

blog3

Per veure la recepta de l’ESCALIVADA cliqueu l’imatge

 

Elaboració:

Saltem una mica l’escalivada tallada a trossets  amb una paella amb oli i afegim els ous batuts amb un polsim de sal i fem la truita.

 

blog2

 

 

Podem escalivar i afegir-hi també i opcionalment algún carbassó, pebrot verd…etc.

 

blog3

 

Que vagi de gust!  😉

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització

 

Llegeix-ne més

Faves tendres i Carxofes ofegades.

blog1

Una altra recepta de productes de temporada, de proximitat, km 0. “Slow Food” aquesta gran iniciativa internacional per preservar la cultura de la cuina, els aliments ecològics en general, els animals doméstics i en definitiva, per intentar combatre el “Fast food”

Aquí en tenim una petita mostra, hem fet un maridatge entre les favetes del Maresme i les carxofes del Prat. Sense gaire bé res més, no cal, amb el seu sabor natural en tenim prou i suficient. Podriem dir, tot i fent un rodolí, que La Tordera i El Llobregat s’han ben enamorat!

Ingredients:

400 gr de faves tendres desgranades

8 Carxofes

4 allets tendres

Una mica de farina

Oli d’oliva verga extra

Sal

Un ratjolí de vi blanc

Aigua

Elaboració:

En una cassola sofregirem lleugerament amb oli el allets tallats petits, mentrestant netejarem les carxofes de les fulles més verdes i dures i les tallarem a trossos, les salarem, les enfarinarem una miqueta i les afegirem a la cassola (Si cal les podem somergir en aigua amb una mica de llimona perquè no es posin fosques) Els hi donarem un tombs i hi posarem les favetes i el ratjolí de vi blanc. Taparem la cassola, deixem coure fins que redueixi el vi i afegim una mica d’aigua per acabar la cocció. Rectifiquem de sal.

Deixem reposar uns minutets i a punt!

 

blog2

Llegeix-ne més