La crema catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans, llibre de Sent Soví i llibre del Coch, i es considera les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. La crema catalana, s’espesseix tradicionalment amb midó, no inclou nata ni clares d’ou i s’aromatitza amb canyella i pell de llimona, o eventualment de taronja, mai amb vainilla.
Està àmpliament documentada a la literatura catalana des del segle XIV. Per exemple, és una de les postres que apareixen sovint al Calaix de Sastre (segle XVIII) i que més agraden al barceloníbaró de Maldà i sembla que Casanova en va menjar a Barcelona. Al segle XX apareix a l’obra de Josep Pla i del poetaMiquel Martí i Pol, entre molts altres.
L’única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet que algunes persones utilitzin farina de blat de moro (maizena) en comptes de midó, i que al segle XX hagin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa. Amb l’aparició de clares i rovells d’ou venuts per separat i diversos polvos preparats als supermercats, ha provocat que algunes famílies tornin a passar a la recepta tradicional. Els bufadors casolans, abans utilitzats només a grans restaurants o a la indústria, són també cada cop més habituals a les llars, on s’utilitza per a cremar la crema catalana i altres versions tradicionals o improvisades amb ella, com el recobriment d’un pa de pessic amb crema, la crema amb pinya natural, les pomes farcides de crema, etc.

1/2 l. de llet
quatre rovells d’ou 
125 gr. de sucre 
20 gr. de midó 
un tronquet de canyella 
una pell de llimona.

Per cremar-la, un grapat de sucre.

Preparació:

Treiem la pell d’una llimona, després de rentar-la bé. Desfem el midó en mig got de llet freda. Separem els quatre rovells de les clares. Fem arrencar el bull a la resta de llet amb la pell de la llimona i un branquilló de canyella, la treiem del foc i es cola.
En un cassó, es barregen els rovells i el sucre i es treballen bé. Després, afegim la llet, mentre es va remenant amb el batedor i l’altra llet amb el midó. 
Posem el cassó al foc procurant que no arrenqui el bull i es continua batent fins que la crema sigui prou espessa. 
La treiem del foc, sense parar de batre-la fins al cap d’una bona estona. Llavors la posem en plats de postres o en cassoletes i es deixa refredar fins a temperatura ambient. 
Una mica abans de servir-la, posem la pala de cremar al foc, fins que sigui ben roent. Ensucrem bé la superfície de la crema i s’hi passa la pala lentament, per a que el sucre caramel·litzi. 
Si en fem de sobra, no cremerem les que quedaran, perquè el caramel s’estova.