Ja sé que pensareu que com a la brasa res. Però no sempre disposem de brasa a casa i aquesta recepta és una solució per quan ens vinguin de gust i no tinguem altra opció. Els hi falta aquell gustet de brasa, però us puc assegurar que queden molt i molt bons!

Properament publicarem alguna recepta més, per a fer els calçots a casa sense més problemes, amb tempura, arrebossats, a la planxa, etc.

Ingredients:

Calçots (Uns 15 per persona, o els que volgueu)

Salsa de Calçots (Clicar per veure recepta)

Elaboració:

Netegem una mica els calçots i els col·loquem en la reixeta d’anar al forn amb la safata a sota tal i com veieu a les imatges.

Escalfem el forn a la seva màxima potència i els introduïm durant 30 minuts.

Passats aques minuts, els hi donem la volta i els deixem uns 10 minuts més.

Ja nomès ens queda pelar-los, sucar-los i menjar! Bon profit!

Petita història dels calçots:

Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX , la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX  ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la dita també salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.

No fou fins mitjans del segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l’Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l’Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va complir 100 anys l’any 1996. S’hi celebren tres concursos : el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la ‘calçotada’ i el concurs de menjadors de calçots.

Maridatge recomanat:

Una novedosa manera per a mi de coure calçots, ara, si ho recomana l’Eduard, va a missa. Que puc dir d’un dels plats mes “catalans ” a l’actualitat i a on el “guiris” gaudeixen com a nens petits, bé, compleix dues tasques, un plat ara ja “internacional” i un guany pel país!

Ja que el calçot es tarragoní, un negre de Terra Alta li pot donar una bona rèplica, al humil però ara de moda Calçot.  Bárbara Forès de Gandesa/Terra Alta li va com anell al dit. Encara que el puristes “arrufin” el nas tasteu-lo amb un porró, tenim permís dels gurús del vi!

Agustí Salas Rolland