Pagell al forn
Veieu les patatetes que hi ha al costat del peix? Celestials! I el pagell també, naturalment!
Ingredients:
Per persona:
1 pagell d’uns 250 g.
1 patata tipus Kenebec
1 ceba tendra
2 alls tendres
Una mica de pebrot verd
1 got de fumet de peix (o aigua)
Un bon raig de vi blanc sec
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre
Pebre vermell dolç
Una fulla de llorer
Un trosset de llimona
Julivert
Elaboració:
Tallem la ceba, els alls tendres i els pebrots a làmines fines i la patata a rodanxes.
En una safata de forn, hi posem un bon raig d’oli d’oliva i col·loquem al fons les patates i al damunt, la ceba, els alls tendres i el pebrot. Hi posem també un trosset de llimona. Salem i empebrem.
Hi tirem un altre raig d’oli per sobre, i tot seguit, un raig de vi blanc sec i una mica d’aigua o fumet.
Ho fiquem al forn a uns 200º, uns 15 min.
Seguidament i quan les patates ja estan una mica cuites, salem el peix, el col·loquem a la safata i ho tornem a enfornar uns altres 15 min.
A continuació hi afegim una mica de pebre vermell i una picada d’all i julivert.
Dos minutets més i ja tenim el peix a punt.
I bon profit!!
Maridatge d’aquest plat:
Pel Pagell , un blanc no gaire conegut pel gran públic, un Pazo Barrantes , D.O. Albarinyo (és de Marqués de Murrieta) on vaig tenir el plaer d’assitir a la seva taula a la “mis en scene”, un gran vi blanc dels molts que avui es fan a Galicia. Ah !! una recomanació : fiqueu el nas a la copa i flaireu , es el primer missatge del vi !
Panellets vegans
(Foto: b12.cat)
Hauriem de dir que els panellets són gairebé una menja vegana, si no es fessin amb ou amb la seva fòrmula original. L’unic que fem en aquesta recepta vegana, és substituir l’ou per oli d’oliva.
Ingredients:
750g de farina d’ametlla
750g de sucre
Pell ratllada d’una llimona
150ml d’aigua
200g de pinyons
200g de granet d’ametlla
Cafè soluble
Xocolata
Coco ratllat
Codony
1 beina de vainilla
Sucre en pols
Oli d’oliva verge extra
Almívar (Podem utilitzar el de un pot de cireres, per exemple)
Preparació:
Pel massapà base:
Barrejar l’ametlla, el sucre i la ratlladura de llimona. Afegir l’aigua i amassar bé fins a obtenir un massapà ben fi. Deixar a la nevera unes hores (fins i tot d’un dia per l’altre). Dividir el massapà en tantes parts com gustos es vulguin fer.
Ara bé, si no tenim prou traça o ens agrada fer-los amb patata o moniato aquests són els ingredients:
Ingredients per fer la massa:
½ kg. d’ametlla picada
½ kg. de sucre llustre (com farina)
150 grs de moniato o patata
ratlladura d’una llimona
Es bullen els moniatos o les patates (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.
Barregem l’ametlla picada molt fina, el sucre llustre i seguidament hi afegim els boniatos o patates xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.
Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona. És millor fer-la el dia abans i deixar reposar a la nevera embolicada amb un drap humit.
Preparació dels panellets:
Agafarem la massa i la dividirem en tantes parts com tipus de panellets volguem fer.
A cada part hi afegirem el que volguem, coco, cafè soluble, cacau en pols…
És l’hora de fer boletes. Un cop fetes, en un vol, barregem els 200g de pinyons amb oli d’oliva verge extra i 20g d’almívar (amb l’almívar la barreja és més enganxosa i els pinyons s’adhereixen fàcilment).
Per arrebossar les boletes de pinyons, agafar un grapat generós de pinyons i pressionar la boleta entre les dues mans fent moviments rotatius per tal que s’enganxin els pinyons.
Posar-los a la safata i just abans de ficar-los al forn, tornar-los a pintar amb la barreja de oli d’oliva i almívar.
Farem servir el mateix procediment per fer els d’ametlla, amb el granet.
Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una “butifarra” que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d’ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.
Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d’aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre.
Per fer els de cacau, també disoldrem la xocolata amb pols i la barregerem amb la massa. També els hi podem donar un bany de cobertura de xocolata.
A tots ells els hi podem donar la forma que la nostra imaginació ens dicti.
Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de forn amb pa d’àngel a sota, d’aquesta manera un cop cuïts si queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens el menjarem. Els posarem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se’ns rosteixin massa).
També els podem fer amb dolç de boniato:
El dolç de moniato s’elabora com si fossis a fer una melmelada: la mateixa quantitat de moniato que de sucre i a remoure a foc baix uns 30 minuts. S’afegeix el suc d’una llimona perquè no s’oxidi.
Posem a coure els moniatos amb pell, d’aquesta manera no li entra aigua, uns 25-30 minuts o fins que estiguin tendres.
Traiem d’aigua i deixem refredar. Una vegada que estiguin temperats, els pelem i els xafem en un colador perquè deixin anar l’aigua que tingui.
En una olla posem el moniato el sucre i el suc, ho barregem i sense deixar de remoure el tenim a foc baix uns 30 minuts o fins que s’evapori el líquid i ho deixem refredar i reposar.
Per fer la massa, barregerem el dolç de boniato i la farina d’ametlla en parts iguals i ja la tindrem feta.
Procedirem després com en els anteriors panellets.
Llegeix-ne més
Ceba confitada
És la meva intenció explicar-vos perquè ens serveix la ceba confitada a la cuina i com fer-la.
Treballant a la cuina sempre teniem varies bases fetes amb anterioritat, per facilitar la preparació del plat, sofregits, salses…
A casa, sempre o quasi sempre tinc, encara que menys, certa quantitat d’aquestes bases, que quan es fan, com és el cas d’aquesta ceba, no val la pena posar-si per poca quantitat, jo el que faig és fer-ne i congelar-la en diversos pots , per després anar treient a mida que la necessito.
Els que em seguiu habitualment, ja haureu pogut comprobar que hi és en varies de les meves receptes.
Perquè serveix la ceba confitada?
Serveix per qualsevol sofregit, salsa, platillo, per acompanyar carn o peix etc. Millorant el resultat final del plat. Un sofregit senzill de ceba i tomàquet canvia i millora molt el seu sabor amb aquesta ceba.
No hem de confondre aquesta ceba confitada amb la ceba caramelitzada, que porta sucre.
Però comencem pel principi. Que és un confitat?
El confitat és una tècnica de cocció que consisteix en introduir el producte en oli abundant i cuore’l a una temperatura màxima d’uns 80º, o sigui que no arribi a fregir-se i es vagi fent lentament, llogicament, cada producte necessitarà el seu temps de cocció, depenent també del tamany i la quantitat.
Com fem la ceba confitada?
En aquest cas hem utilitzat 3 kg. de ceba i aproximadament una mica més de mig litre d’oli d’oliva verge. Ah! I no heu de patir per gastar molt d’oli, val més que en sobri, perquè quan colem el contingut tindrem un oli de ceba fantàstic!
En primer lloc tallem la ceba en juliana i la introduim en una cassola amb l’oli i la posem a foc molt baixet (80º)
Deixem que vagi coent, poc a poc……
Llegeix-ne més
Ametllats
300 grams de sucre
5 clares d’ou
1/2 kg d’ametlla mòlta
Preparació:
Conill amb cervesa i escalivada
Enguany, es celebra el Primer Dia CUINA. El propòsit és aplegar el màxim de lectors i amics de la revista CUINA en una diada. La festa tindrà lloc el dissabte 22 de setembre, a Manlleu, en el marc de la Festa del Porc i la Cervesa. La veureu explicada al detall aquí:
Els amics de la revista CUINA han organitzat el Primer Concurs de Receptes amb Cervesa per a Blogaires. Es tracta que les persones que publiquem d’un blog gastronòmic els hi enviem una recepta que contingui cervesa entre els ingredients.
Triaran les 25 finalistes i, d’entre aquestes, un jurat qualificat n’escollirà tres guanyadores, una per cada categoria: cuina creativa, estil tradicional i postres.
Jo de moment, en presentaré aquesta d’estil tradicional.
Ingredients per a 4 persones:
1 Conill (1 kg i quart, aproximadament)
2 Cebes tendres
2 Grans d’all
1 Pastanaga
1 Got de cervesa
1 Fulla de llorer
Una mica d’orenga
Una mica de farigola
Sal
Pebre negre acabat de moldre
Oli d’oliva verge extra
Escalivada (per acompanyar el plat)
Tallem el conill en 8 trossos i el salpebrem.
A continuació, el fregim amb oli d’oliva a foc fort, fins que ens quedi ben daurat. El reservem.
Seguidament, i en el mateix hi tirem la ceba i la pastanaga trinxades petites i en fem un sofregit , poc a poc i amb aquesta petita dosis de paciència necesària.
Quan tinguem el sofregit quasi fet hi afegim els grans d’all i les herbes (en poca quantitat, hem de tenir amb compte que en qualsevol guisat no ha de destacar cap sabor per sobre de l’altre)
Ho deixem tot una estoneta fins tenir el sofregit llest.
En aquest moment hi afegirem el conill, li donarem uns tombs, el ruixarem amb la cervesa i ho deixerem coure fins que redueixi el suc i tinguem el conill “content”. O sigui, que s’hagi begut la cerveseta i quedi ben tendret.
I ja tenim el guisat llest!
Acompanyarem el conill amb una mica d’escalivada per completar el plat i així podem tenir un excelent plat únic.
Que vagi de gust!
Escalivada
L’escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades. Tanmateix a diverses comarques valencianes com la Marina i l’Alcoià se’n diu espencat i a altres zones se’l coneix també com “esgarradet” o “esgarradeta” com per exemple a la Ribera o la Costera, tot i que normalment aquest nom fa referència al plat que combina l’escalivada amb bacallà salat (el que a Catalunya s’assembla a l’esqueixada). L’escalivada es menja sola, com entremès, de vegades acompanyada d’embotits o formatges, o anxoves. També pot acompanyar un plat principal de carn, amanir una coca de recapte, etc.etc.
Ingredients:
Pebrot vermell
Pebrot groc (opcional)
Albergínia
Ceba
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre
Elaboració:
Per a fer-la, s’han d’escalivar a la brasa o al forn els ingredients segons llur qualitat: amb més foc per als pebrots que per a les albergínies. Avui, és costum embolicar-ho amb paper de plata. Quan tots els vegetals són a punt, es pelen i es posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli. O en fem el plat o acompanyament que volguem.
Llegeix-ne més
Fideus amb conill
Aquests son una mena de fideus a la cassola, però amb fideus més prims i podriem dir al estil fideuà fets amb paellera.
Ingredients per a 4 persones:
300 g. de fideus del nº 2
2 Cebes
2 Grans d’all
Pebrot vermell
Pebrot verd
Tomàquet ratllat
Un grapat de pèsols
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre
Una copeta de vi blanc sec
Brou
Elaboració:
En una paella amb oli d’oliva, fregim el conill fins que el tinguem ben dauradet. Reservem
Seguidament i en el mateix oli, fem un sofregit començant per la ceba. Quan la tinguem rosseta hi afegim els alls picadets, els pebrots a trossets i seguim fent xup-xup una bona estona i amb paciència.
A continuació hi tirem el tomàquet ratllat i ho couem tot plegat un altra estona.
Després hi posem el conill i el vi blanc i deixem que redueixi.
Afegim el brou (aproximadament 3 mides per una de fideus) i quan arrenqui el bull hi tirem els fideus i un grapadet de pèsols.
Seguim amb la cocció a foc mitjà fin que els fideus es beguin el suc i quedin fets.
En “BOUET” (Tomàquet “Cor de Bou” farcit)
Vam anar al mercat a comprar tomàquets “Cor de Bou”, i d’un d’ells molt curiós ens va sortir una idea pels que teniu petitons a casa: En “Bouet”. Li vam posar nom i tot! 🙂 Una manera divertida perquè els petits aprenguin a menjar amanides.
Encara que és tant bo per ells com pels grans!
INGREDIENTS:
Tomàquet “Cor de Bou”
1 llauneta petita de tonyina amb oli d’oliva
1 anxova
1 ou dur
Oli d’oliva verge extra
Sal
ELABORACIÓ:
Buidem amb l’ajuda d’una cullereta el tomàquet.
Amb el tomàquet que hem tret, fem una barreja amb la tonyina i ou dur, tot ben trinxadet.
Farcim el “Cor de Bou” amb la barreja i ja el tenim llest.
Per les orelles he util·litzat un tomàquet xerri, pels ulls, ou dur i oliva negra, i per la boca’ una anxova.
Que vagi de gust!
“Paté” d’albergínia i tonyina
Ingredients:
2 albergínies
1 llauna petita de tonyina amb oli d’oliva
Oli d’oliva verge extra
Sal
Preparació:
Pelem les albergínies i les introduïm en una bossa de plàstic per anar al microones.
Les posem a coure uns 8-10 minuts a temperatura màxima.
Deixem que es refredin i les triturem amb la batedora elèctrica juntament amb la tonyina i ja tenim el “paté” llest.
En aquest cas hi hem afegit també un parell de pebrots del “Piquillo”.
Còctel de gambes amb meló “Cantaloup”
Cantalup és una varietat de meló. El rang del seu pes va de 0,5 a 5 kg. Originàriament es consideraven només com Cantalup els melons de polpa de color taronja i sense reticula però actualment inclouen qualsevol meló de color taronja.
El nom de cantalup prové dels melons asiàtics portats al castell de Cantalupo al Vaticà.
Son originaris de la Índia i Àfrica.
He util·litzat aquests melonets petits per fer uns còctels ben fresquets, que ara i amb la caloreta, és un plat que entra solet, gairebé sense cap esforç
Ingredients per a 4 persones:
2 melons cantalup petits
300g de cues de gamba peladetes
4 barretes de surimi
2 Cabdells petits
Una mica d’enciam (tallat en juliana molt fina)
Tomàquets xerri
Unes branquetes d’anet (per decorar i aromatitzar el plat)
Salsa rosa
Per a la salsa rosa:
Mahonesa
Ketchup
El suc de mitja taronja
Unes gotetes de salsa “Worcestershire” (Perrins)
Unes gotetes de brandi o güisqui
Elaboració:
En primer lloc, pelem els melons i els partim per la meitat. Els netegem bé de llavors i els buidem una mica, guardant el meló sobrant per afegir-lo a la mescla del còctel talladet a dauets.
Barregem les gambetes, el surimi, els trossets de meló i l’enciam i hi afegim la salsa rosa. Remenem tot plegat.
Agafem els mitjos melonets i els farcim del cóctel posant-li a la base un grapadet d’enciam ben talladet en juliana fina.
Posem una mica més de salsa rosa per damunt i decorem el plat amb els cabdells, els tomaquets xerri i l’anet.
I que vagi molt de gust!
Llegeix-ne més