D’un temps ençà s’ha posat força de moda celebrar Halloween la nit abans de la festivitat de Tots Sants. Segurament ben poques festivitats desperten la controvèrsia i mostres de rebuig a casa nostra com la celebració d’aquesta festa, que molts veuen com una festivitat forana i que ataca directament a una celebració molt més “nostrada”, com és la de menjar castanyes i panellets el vespre abans de la festivitat de Tots Sants i que anomenem “Castanyada”

Però sabíeu que la nit de les carabasses també és una festa tradicional catalana?

El que  no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.

Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.

Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.

Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

El que  no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.

Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.

Panellets – Petita història dels panellets i recepta:

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir en família o amics d’aquests productes de tardor. També n’hi ha que tenen la forma d’un os d’esquelet, una manera divertida de fer referència a la festivitat de Tots Sants o el dia dels difunts. En l’actualitat s’utilitzen altres productes més innovadors per fer els panellets com xocolata, taronja, festucs…
La base més característica dels panellets és una barreja d’ametlles crues mòltes i sucre. Sovint, i perquè sigui més econòmic, s’hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet arrebossada de pinyons i envernissats de clara d’ou.

Com fem la massa?

La millor manera de totes i la més correcta és fer la massa sense patata ni moniato, simplement amb l’ametlla ratllada, el sucre i l’aigua, perquè ens quedin com de pastisseria.

Ingredients:

750g de farina d’ametlla
750g de sucre
Pell ratllada d’una llimona
150ml d’aigua

Els altres ingredients:

200g de pinyons
200g de granet d’ametlla
Cafè soluble
Xocolata
Coco ratllat
Codony
1 beina de vainilla
Sucre en pols
Rovell d’ou
Almívar (Podem utilitzar el de un pot de cireres, per exemple)

Preparació:

Pel massapà base:

Barrejar l’ametlla, el sucre i la ratlladura de llimona. Afegir l’aigua i amassar bé fins a obtenir un massapà ben fi. Deixar a la nevera unes hores (fins i tot d’un dia per l’altre). Dividir el massapà en tantes parts com gustos es vulguin fer.

Ara bé, si no tenim prou traça o ens agrada  fer-los amb patata o moniato aquests són els ingredients:

Ingredients per fer la massa:

½ kg. d’ametlla picada
½ kg. de sucre llustre (com farina)
150 grs de moniato o patata
ratlladura d’una llimona

Es bullen els moniatos o les patates (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.
Barregem l’ametlla picada molt fina, el sucre llustre i seguidament hi afegim els boniatos o patates xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.
Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona. És millor fer-la el dia abans i deixar reposar a la nevera embolicada amb un drap humit.

Com fem les diferents classes de panellets? 

Agafarem la massa i la dividirem en tantes parts com tipus de panellets volguem fer.
A cada part hi afegirem el que volguem, coco, cafè soluble, cacau en pols…

És l’hora de fer boletes. Un cop fetes, en un vol, barregem els 200g de pinyons amb 20g de rovell d’ou i 20g d’almívar  (amb l’almívar la barreja és més enganxosa i els pinyons s’adhereixen fàcilment).
Per arrebossar les boletes de pinyons, agafar un grapat generós de pinyons i pressionar la boleta entre les dues mans fent moviments rotatius per tal que s’enganxin els pinyons.
Posar-los a la safata i just abans de ficar-los al forn, tornar-los a pintar amb la barreja de rovell i almívar.

Farem servir el mateix procediment per fer els d’ametlla, amb el granet.

Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una “butifarra” que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d’ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.

Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d’aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre.

Per fer els de codony aplanarem una mica la massa, la farcirem de codony i l’embolicarem en forma rodona. Seguidament la tallarem i les rebossarem de sucre llustre.