Avui, no teniem ganes de cuinar. I a més, és diumenge i com molts altres dies de festa hem anat a buscar un pollastret a l’ast. De tant en tant també ho feu, oi? Això sÃ, les xips les hem fet a casa, més avall ho expliquem.
Nosaltres al nostre poble tenim la sort de tenir un lloc on encara fan els pollastres, conills, costellons, galtes, etc. amb foc de llenya, (La Bota) i la veritat canvia molt el seu sabor de la cocció amb gas i són bonÃssims! (A la majoria de cases actuals és difÃcil, per no dir imposible fer-ho aixÃ)
Penso que no cal que portin masses adobs, que enmascaren el sabor de les carns, en les primeres receptes tradicionals es feien només amb llard, sal i pebre.
I si hi posem herbes i condiments, que sigui amb molta mesura.
Una manera de fer-ho a casa similar a l’ast,  encara que no és el mateix seria al forn, sense res més que els quatre condiments que hem esmentat i cuinat en el seu propi suc.
La cocció a l’ast és una tècnica culinà ria consistent a inserir l’aliment en un ast, que s’introdueix dins un forn o bé s’acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d’eix el mateix ast, per tal que l’aliment es cogui per tota la seva superfÃcie. L’ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occità nia algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet ique es feia girar manualment amb una manivel·la  anomenada menador d’ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s’hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l’altre, front a una paret que radia calor. TÃpicament es troben a establiments especialitzats en vendre pollastre a l’ast, tot i que de vegades s’hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l’ast vertical. Com a la mediterrà nia europea s’associa sovint amb à pats populars i festius.
A l’edat mitjana la carn a l’ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com per exemple una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l’ast estan ja referenciades al llibre de Sent Sovài al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s’hi cuinaven d’aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren tÃpics per sant Esteve, i es servien amb salses. El conill a l’ast era molt tÃpic al dijous gras, acompanyat d’almedroch, una mena d’allioli enriquit amb rovell d’ou i formatge.
A La cuynera catalana, del segle XIX, també apareixen diverses receptes de carn i peix a l’ast. S’hi explica que en principi l’ast seria per a aus i carn, però que per a alguns peixos també és recomanable. En algunes receptes s’hi convinen coccions en olla amb l’ast.
Tal com hem explicat abans, les xips les hem fet a casa.  Però, com fer unes bones patates xips?
El primer que hem de tenir en compte, és el tipus de patata, per fregir, la millor i amb la que obtindrem el millor resulat és la “Agria“.
Tallem les patates molt fines amb una mandolina, les rentem amb aigua abundant  i les deixem escórrer. Posarem una paella al foc amb oli d’oliva verge extra abundant (Ens ha de cobrir sobradament les patates) I quan sigui ben roent, hi tirem les patates mica en mica. Quan veiem que van agafant un color dauradet, les retirem amb una escumadora i les posem al damunt de paper absorbent perquè desprenguin l’excés d’oli, les deixem refredar, les salem i a punt per menjar!
També podem salar les patates abans de posar-les a fregir.
