Ja hem perdonareu la gosadia, però no me’n he pogut estar de publicar aquesta recepta, que de senzilla, coneguda i normal en les nostres vides és, ben feta, excels i sublim i com es diu habitualment, per sucar-hi pa! Compte! És senzilla, però fer-la ben feta, no ho deu ser tant, quan a tants i tants llocs és gairebé immengable, amb els ous passats de voltes o escaldufats i les patates congelades i de pèsima qualitat.

I, amb una bona companyia tant al plat (costella, cansalada, xistorra, patates fregides…) com a la taula, encara millor. Un autèntic plat de festa.

Que cadascú fagi les seves pràctiques per aconseguir el seu punt òptim, que no és altre que el de què ens fagin plorar quan els mengem. I no em vingueu ara amb l’història del colesterol, tampoc és per menjar-los cada dia, un cop a la setmana no fan cap mal,  és potser allò de què tot el que és bo, es fa d’esperar. De tant en tant, potser prefereixo un plat així, que qualsevol altra “delicatessen”. Un autèntic menjar de déus! 

I les patates fregides? Què me’n dieu? Com fer unes bones patates fregides?

La patata és molt important, sempre recomanem la patata tipus “agria”, d’altres no són tant bones per fregir. Sempre hem de tenir en compte que s’han de fregir amb abundant oli molt roent i amb suficient quantitat perque les patates quedin ben cobertes, si n’hem de fer moltes, és millor fer-les en dues o tres vegades. Si les volem gruixudes, l’aconsellable és primer ofegar-les amb l’oli a temperatura suau fins que quedin tovetes, posar-les al damunt de paper absorbent i acabar-les de fer amb oli ben roent perquè ens quedin cruixents. En quant a l’oli, tot va a gustos, però per nosaltres són molt més bones i saludables amb oli d’oliva.

Doncs bon profit, i a disfrutar de les coses senzilles, que ben fetes…Que us haig de dir més? Que estan molt bons el punyeteros!