Aquesta és una recepta molt senzilleta que vam fer al 1er taller de cuina a Coworking Malgrat. En aquest remenat el protagonista és el bolet, en aquest cas camagroc, però podem utilitzar-ne qualsevol tipus en temporada o bé xampinyons o gÃrgoles que en trobem tot l’any.
El camagroc (Cantharellus lutescens, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatàlutescens (que es torna groc),rossinyolic, rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de cà rritx, picornell de pi o ginesterola de pi, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és ben comestible. Creixen formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fà cils de trobar.
Ingredients per 4 persones:
8 ous (preferiblement de pà ges i ecològics)
Un bon grapat de camagrocs
Julivert picat
Sal
Un polsim de pebre (Opcional)
Oli d’oliva verge extra
Camagrocs
Elaboració:
Netegem bé els bolets (preferiblement amb un drap humit) i els saltem en una paella a foc fort amb un rajolàd’oli d’oliva fins que deixin anar la seva aigua. Salem una miqueta. A continuació hi afegim la ceba confitada i li donem uns tombs.
A part, en un bol, haurem posat els ous, gairebé sense batre amb una mica de julivert picat i un polsim de sal. Hem de tenir en compte que per fer un remenat, a diferència de la truita, els ous no s’han de batre, donant-lis un tomb amb una forquilla n’hi ha prou.
Tirem els ous a la paella i com el seu nom diu remenem sense parar fins que siguin cuits.
La cocció va a gustos, però la meva recomanació és que quedi un “pelet” sucós. Al punt.
Nota: En cas de no disposar de ceba confitada, en sofregirem una miqueta abans de saltar els bolets.
I bon profit!
Maridatge recomanat:
Deu n’hi do amb els bolets enguany!, i amb el clima en tenim per estona, és una generosa troballa no gaire sovint pel nostre entremaliat oratge. Gaudiu doncs del regal dels follets del bosc.
Un plat tan suau es mereix un vi tanmateix suau, llaminer i bondadós, un aromà tic blanc (no perfumat) Segons el que sigui com a mÃnim dues ampolles és,” fonedÃs “! Cristiari és el blanc més sorprenent que vaig tastar ja fa anys de la mà del bon i malaurat amic Joan Milà fet a Artesa de Segre que ha donat glòria a la D.O. Una bona copa, us el millorarà !
Agustà Salas Rolland.
