Un dels productes típics de la Quaresma són els bunyols o brunyols. Són una massa de forma rodonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada amb alguna altra substància (patata, bacallà, cigrons, ceba, etc.) que es fregeix amb oli o saïm i que acostuma a tenir enmig un forat o un clot fondo. Però els bunyols no són exclusius de la Quaresma, també són una menja tradicional en determinades festes o èpoques de l’any com per exemple durant la Candelera, Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Sant Josep, Santa Teresa, Tots Sants, etc.
Els brunyols de Quaresma, encara que se’n solen dir “de l’Empordà”, també són típics de la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva, i es fan especialment pel Dijous Sant i la Setmana Santa a moltes cases de la comarca i que juntament amb la garnatxa són la menja que s’ofereix als convidats. Són fets de farina, ous, llevat i substàncies aromàtiques, es couen en oli bullent i després s’empolsimen de sucre. De manera semblant es fan en les altres regions del Principat.
També se solen fer tradicionalment a les pastisseries els dimecres i divendres durant tot el període quaresmal.
Ingredients:
Per a la massa del llevat:
500 gr. de farina de força
20 gr. de llevat premsat de forner
1/4 l. d’aigua tèbia
Per a la massa:
500 gr. de sucre
200 gr. de mantega
30 gr. de sal
4 ous
500 gr. de farina fluixa
1 copeta d’anís
Pela de llimona ratllada
Elaboració:
Preparem la massa de llevat barrejant molt bé la farina de força, l’aigua i el llevat i ho deixarem fermentar unes hores.
Quan hagi fermentat ho barregem amb tots els altres ingredients i ho treballem ben treballat tot plegat fins que ens quedi una massa fina i elàstica. La deixem reposar una estona.
Fem unes boletes d’uns dos o tres centímetres i les posem en una safata o llauna una mica untada amb oli. A continuació els hi fem forma de bunyol, fent-lis un forat al mig i els fregim en oli abundant i molt calent. Els traiem del foc i els deixem escórrer sobre un paper absorbent. Els banyem amb almívar, els empolvorem amb el sucre i bon profit!
La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans du un o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.
Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma.
I ja posats amb la Quaresma, perquè no fer un esmorzar o berenar complet, amb el que he anomenat “Suïs de Quaresma”?
