Sóc del Maresme, i ja sigui per tradició familiar, per proximitat o senzillament perquè ens encanten, moltes vegades hi posem als nostres plats aquestes “perles” meravelloses que tenim per aquí a la primavera.

El pèsol, un dels grans protagonistes de la primavera. I no només el trobareu en aquesta recepta, sinó amb moltes d’altres d’aquest receptari.

En el nostre País, i sobretot al Maresme és molt habitual menjar guisats de peix i marisc amb pèsols. Un dels plats més coneguts a la nostra literatura és el congre amb pèsols, del que ja en parlaven Josep Plà, Vazquez Montalbán i Narcís Comadira, entre altres.

En un dels seus articles, en Jaume Fàbrega també ens explica que el Baró de Maldà, allà per l’any 1782, va degustar en un hostal de Reus un Lluç amb pèsols (“Lluç ab suc i sos pesulets”)

Recordo de petit a tota la família pelant faves i pèsols al voltant de la taula i “petant” la xerradeta, costums de la gent del Maresme, que s’han anat perdent per el ritme diferent de vida que portem i perquè no dir-ho, dels productes congelats. No tinc res en contra dels congelats, n’hi ha de bona qualitat, però res a veure amb el producte fresc, de temporada i  proximitat.

Aquest es un altre dels molts i molts plats que podem fer amb pèsols, amb calamarsons i cloïsses, un “mar i terra” en tota la regla.

Ingredients:

500 g de pèsols desgranats

12 calamarsons

Un grapat de cloïsses

Per al sofregit:

2 Cebes

3 o 4 Grans d’all

2 Tomàquets madurs sense pell ni llavors

Llorer

Un raig de vi blanc

Oli d’oliva verge extra

Sal

Xocolata negra

Aigua o fumet

Elaboració:

Començarem per netejar els calamarsons amb aigua, solen tenir sorra, i els saltarem en una cassola amb oli molt lleugerament. Reservem.

Tot seguit i en el mateix oli, farem un sofregit de la manera tradicional, començant per la ceba i l’all, tot ben picat. Quan ho tinguem ben rosset hi afegirem el tomàquet i deixarem al foc lent fins que quedi tot plegat ben confitat. A continuació afegirem el vi i el deixarem reduir.

Hi tirarem una mica d’aigua o fumet i quan arrenqui el bull hi posarem els pèsols i els deixarem coure a poc a poc. Passats uns cinc minuts hi afegirem els calamarsons.

Mentrestant obrirem al vapor les cloïsses en un caçó. Això ho fem així per evitar que puguin portar sorra i malmetre el plat. Només s’obrin una mica, les retirem del foc. Colarem el suc de les cloïsses, l’afegirem a la cassola i quan els pèsols siguin gairebé cuits, les cloïsses. Donarem uns tombs a tot plegat i ja tindrem la cassola de pèsols a punt.

Abans d’acabar la cocció hi posarem un trosset petit de xocolata negra. Li dóna un puntet molt bo.

També podríem acabar el guisat amb una picada catalana (Ametlles, all, julivert i la xocolata)