Una diferència de les cananes és que les aletes són més curtes i amples que les del calamar. La pell és d’un color violeta marronós amb taques vermelloses i la seva carn més dura, per aquest motiu el seu temps de cocció serà superior. Les cananes són els “parents” pobres de la família del cefalòpodes.
Menys considerades, crec que equivocadament, que els seus parents, jo diria que només és diferent i no per més barat, menys saborós. Així a la “tieta” sèpia la trobem engalanada en diversos plats, arrossos, fideus, amb pèsols, amb mandonguilles. Als “tiets” pops els gallecs en fan un del seus plat bandera. I que dir del seu “cosí-germà” calamar, que tambè el trobem en infinitats de plats, fins i tot els vestim “a la romana” , això sí, quan ho fem hem d’anar sempre als millors sastres. Com un bon arrebossat cassolà no hi ha res.
I les cananes? Sembla que les tinguem oblidades, doncs voleu un consell: Proveu-les, els que no ho hagueu fet.

Avui les hem fet guisades amb patates al estil de la sípia o del calamar i voleu que us digui una cosa? De parent pobre, res de res, més barat si, que ja és molt en el temps que ens toca viure.

Mireu quin goig!

Ingredients:

8 cananes mitjanes
4 patates
Ceba confitada o un parell de cebes crues
2 tomàquets ratllats, sense pell ni llavors
3 grans d’all
1 copeta de vi blanc
Una fulla de llorer
Julivert
Aigua o fumet
Sal 
Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Hem aprofitat que teniem ceba confitada feta, i li dona un toc molt bo al sofregits.
En una cassola amb un raig d’oli hi daurem els alls i els reservem. Seguidament hi tirem les cananes tallades a rodanxes, i deixem que es beguin la seva aigua, a continuació hi tirem el tomàquet i la fulla de llorer i deixem que es confiti tot plegat, llavors serà el moment d’afegir-hi la ceba confitada i la copa de vi blanc, deixant que redueixi poc a poc i que se’ns estovin les cananes. 
Afegim l’aigua o fumet i quan arrenqui el bull hi tirem les patates esqueixades, així aconsseguirem espesir una mica més el suc. Ho deixem coure amb la cassola tapada.
Un parell de minuts abans no siguin cuites les patates hi tirem una picada amb els alls que haviem daurat i julivert.
Si deixem reposar el plat molt millor, així les patates ens agafaran encara més els sabors de la cocció i aquest gustet deliciós de les cananes.
Podem afegir-hi a la picada un bocinet de xocolata negra.
Si no tenim ceba confitada farem un sofregit a la manera tradicional afegint la ceba crua al principi.

Arribat el moment, un bon pa de pagès, un bon vi, i compte! No us baralleu per les patates i el suc!

Maridatge recomanat:

Era de justícia posar le coses al seu lloc, una canana es una canana i com a tal l’hem de prendre, si ho diu l’Eduard, va a misa, i si la cuina, va a taula segur, tot un clàssic dels pescadors que tenen una varietat per a cada ocasió. A part de lo explicat recordeu el que us recomana, és un plat d’avui per a demá com tots els plats que es poden reposar, estic d’acord, el millor les patates!! I ves per on!! farem un mar i montanya “virtual” un plat mariner amb un vi “terrer”, és a dir, del Montsant de la cooperativa del Marsroig i el seu equil.librat Ètnic de garnatxa Blanca, vinyes velles, amb “battonage” inclós i, un mínim de cinc mesos en barrils de roure. Fresc (no gelat)!!

Agustí Salas Rolland.