Josep Pla va escriure que la pasta és “el gran regal que Itàlia ha fet al món”, i no li faltava raó, ja que ha esdevingut, sens dubte, un dels aliments més universals i més apreciats.
He volgut explicar en altres ocasions que els plats de pasta catalans de les nostres mares i avies són diferents dels de les mares i avies italianes, que també són bons, però els d’aquí no són copies mal fetes, són nostres. És normal que se semblin perque les nostres bases culinàries són semblantes, i culturals, i de clima i per tant productes disponibles, i tenim influències semblants, en ser veïns. La particularitat que existeix als plats de pasta catalans com aquest, a diferència de les pastes italianes, per exemple, consisteix en què la pasta no està bullida a part en aigua sinó cuita directament dins de la salsa formada pel sofregit, el suc de la carn rostida i la mateixa carn. I que la seva cocció, normalment és una mica més prolongada que de la manera italiana, més grenyal o “al dent”.
Els fideus a la cassola són, sens dubte, un dels plats més típics de la gastronomia catalana.
Es tracta de fideus gruixuts cuits amb un sofregit i trossos de costella de porc amb ós. També es fan amb saltxixa, pollastre, conill, i els anomenats mixtos amb peix i carn,
Fins i tot, existeix un poema de Miquel Martí i Pol anomenat Fideus a la cassola, publicat el 1986.
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-s’hi els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabem tots
fins perdona que ens taquem.
Ingredients: (per a 4 persones) |
300g Fideus gruixuts (Dels del forat)
2 Costelles de porc
4 Saltxixes
2 Cebes
2 grans d’all
Pebrot vermell
Pebrot verd
Tomàquet ratllat
1/2 copeta de conyac
1/2 copeta de vi ranci
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre
Aigua o millor brou de carn suau.
Podem afegir-hi també una picada (Un altre dels trets característics de la nostra cuina) al acabar la cocció.
Elaboració:
En primer lloc fregim la costella i la saltxixa, amb un bon raig d’oli d’oliva, fins que la timguem ben dauradeta. A continuació i en el mateix oli, sofregim la ceba, amb paciència.
Seguidament hi tirem els alls, els pebrots i una fulleta de llorer.
Ho deixem tot plegat fent “xup-xup” una bona estona, insisteixo, a força de fer-me pesat, amb la paciència a l’hora de fer un sofregit, és el més important per el resultat final de qualsevol plat.
Arribat aquest punt, hi haurem també afegit el tomàquet ratllat, i aquí ve un truquet : Tenia una mica de xoriço picantó de guisar i n’hi he tirat uns bocinets al sofregit abans d’acabar de fer-lo, us asseguro que li dona al plat un toc deliciós.
Un altre toc: Ho flamegem amb la 1/2 copeta de conyac i tot seguit hi tirem la 1/2 copeta de vi ranci, i ho deixem una altra estona més fins que ens redueixi l’alcohol. En aquest punt, ja tindrem el sofregit llest.
Seguidament hi tirem l’aigua o el brou i ho fem bullir tot plegat un parell de minuts, en aquest moment hi podrem tirar els fideus. La proporció perquè ens quedin caldosets és de unes 3 o fins i tot 4 mides de brou per una de fideus.
Deixem que els fideus es coguin i plat a taula! Bon profit!
Maridatge dels fideus:
“Javier Sanz, un pioner” a la zona de Rueda. El raïm Verdejo es el vi blanc amb mes personalitat de tot Europa, m’atreviría a dir, es un vi que malgrat la seva delicadessa, es “mastega”!!”
Agusti Salas Rolland.