Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc”, “Dia de la truita” o “Dijous de les Llardufes” (Empordà), és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. Cau sempre en lluna nova. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l’aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, pels Concursos i Mostres de Truites realitzats pels alumnes de les escoles i altres col·lectius i pels aplecs gastronòmics. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els “Darrers Dies”, és costum farcir les ensaïmades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa. El refranyer fa referència a aquesta jornada “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.

Començarem la festa  per ensenyar-vos la nostra truita de Dijous Gras:

 

La botifarra d’0u

Aquesta botifarra és típica, a Catalunya, del temps del Carnestoltes i, especialment, del Dijous Gras o Llarder. 

Es degusta sola, amb pa, formant part d’entrepans o fins i tot en forma de truita “redundant”- ous i botifarra d’ ous-.
Es troba embotida en budell prim o mitjà fresca però ja cuita, per degustar directament. Se sol presentar en forma de ferradura, amb el fil de lligar-la.

El seu origen és, d’una banda , la temporada, ja que encara és l’època tradicional de matar el porc (hivern); de l’altra, s’origina a través del calendari religiós. En el temps que precedeix la Quaresma en la qual la carn, els embotits i, antigament, els ous, estaven prohibits. Aquests productes es consumien amb escreix, donant plats com la Peuada, Cassola, Greixonera de peus de porc (Mallorca, Menorca –greixera-; també al País Valencià), etc., les truites diverses incloent també la de mongetes i botifarra d’ ous, etc.

La botifarra d’ou és una variant de la “botifarra blanca” o “cuita”, o “de perol”, feta amb carn magra (espatlla), tallons o daus de cansalada, a vegades cap i altres parts “no nobles” -cotnes, etc.- amb la inclusió d’ous frescos, en quantitats variables segons la casa o la comarca.

Aquesta recepta ens l’ha cedit el nostre carnisser, en Lluís de la Xarcuteria-Carnisseria Antiga Casa Alfonso

Ingredients:

Carn magra de porc 35%

Carn de caldera 34%

Careta de porc 38%

8 Ous per quilo de carn

Sal 10 gr. per quilo

Pebre 6 gr. per quilo

Nou moscada 0’5 gr. per quilo

Tripa de porc (Natural, salada, el dia abans es treu de la sal i es possa en remull, ben treta la sal i ben remenada . Tripa calibrada 26-28 més gruixuda que la de la botifarra crua.

Elaboració:

Un cop hem omplert les tripes amb la farsa i lligades amb cordill, bullim les botifarres a 88º durant 25 minuts. La temperatura interior de la botifarra a de ser de 67º.

 

 

Seguim la festa am la coca de llardons

 

 

Els Llardons , els altres protagonistes

 

 

I els ous, sense ells no hi ha festa!

 

 

El nostre entrepà de truita de botifarra d’ou. Un bon esmorzar o berenar!

 

 

Aquest dia es celebra de diferentes formes i maneres, cada poble té la seva tradició, aquí en tenim unes quantes:

Fogasseta a Xerta i Alcover (El Baix Ebre) 

 

El dijous llarder té una significació especial a municipis del Baix Ebre, com Aldover i Xerta: És tradició menjar la fogasseta, un pa rodó farcit amb truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. en el cas de Xerta, cada any nombroses famílies del poble es reuneixen amb les seves criatures per berenar a base de fogasseta al camp de futbol. 

 

 

Baldanada popular a Tortosa (Baix Ebre)

Baldanada popular per celebrar el ‘Dijous Llarder’ a l’ermita de Mig Camí. La baldana és una botifarra o embotit curt, d’arròs, ceba, greix i sang. 

 

 

Dijous jarder a Amposta (Montsià)

Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a “enjardar”, a menjar un entrepà de truita amb salsitxes. Actualment, aquesta tradició ja no té tanta importància i només algunes mares que treballen a casa o els jovenets, són els que la continuen celebrant. També és típic d’aquesta diada menjar per postres “menjar blanc”, fet a base de farina d’arròs i llet.

 

 

Xatonada i merengada a Vilanova i la Geltrú (El Garraf)

És costum aquest dia la celebració de la Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per finalitzar-ho merenga o coca de llardons, i un seguit d’actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva inclosa.

 

Dijous Jarder a Flix (Ribera d’Ebre)

És costum menjar truita de carxofa. 

 

Passeig del carro de truites a Mataró (El Maresme)

Cada dijous llarder, des de l’any 2000, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s’escau en tan greixosa diada. Des de la plaça de Santa Maria fins a la plaça de la Peixateria, es passeja el ja tradicional carro de truites per la ciutat. El carro es va parant i convida als vianants a menjar i beure, al ritme de les gralles i les caixes. 

 

Dijous de les llardufes a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

En clara referència al greix del porc.

L’olla podrida de l’Alguer

A l’Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l’olla podrida, un plat que en l’actualitat s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat de Sardenya. 

Dijous llarder a Vilanova de Sau (Osona)

És costum que una colla de dones i una d’homes, cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre. 

Festa de les cassoletes a Otos (La vall d’Albaida)

Dijous Llarder a Vic (Osona)

El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. La novetat d’aquest any té a veure amb l’evolució del sector i la introducció d’una nova filosofia que ha de permetre donar llarga vida al sector ramader ja que els porcs que es rostiran han estat criats a partir d’un mètode totalment ecològic.

 

 

 

 

 

 

En definitiva una festa per disfrutar, d’una manera o altra dels productes del porc. Bon DIJOUS GRAS O LLARDER!!