Aquí ens dediquem sobretot a cuinar, que és la nostra especialitat i, de tant en tant, fem algún pastisset. Però no és el cas. En aquesta ocasió la recepta d’aquesta delícia ens l’ha cedit amablement l’amic Àlex, de Pastisseria Vives Malgrat. Cadascú a la seva, ja que també és molt important respectar la feina ben feta dels nostres comerços de proximitat.

Ingredients per la massa:

½ litre d’aigua

500 grams de farina fluja

300 grams de mantega tallada en trossos 

7 ous  

½ culleradeta de sal  

Preparació:

En una olla, posem la mantega, la sal i l’aigua i escalfem tot el conjunt fins que entri en bull i la mantega s’hagi fos completament. Ara afegim la farina de cop i removem el contingut de l’olla enèrgicament amb una cullera de fusta fins que veiem que s’ha format una massa homogènia i que es desprèn fàcilment de les parets de l’olla.

Traiem llavors l’olla del foc i removem la massa un parell de minuts més abans de deixar entebeir. Afegim un ou i barregem fins que veiem que s’ha integrat a la massa i repetim la mateixa operació fins que acabem tots els ous i obtinguem una massa consistent i enganxosa.

Posem la massa resultant en una mànega pastissera amb un cornet arrissat ampla a la punta, i li donem la forma al damunt d’una llauna d’anar al forn una mica untada amb oli. Posem al forn preescalfat a 235º fins que la massa sigui d’un color mel pujadet.

Bé, ja ho tenim cuit. Ara farem un caramel amb 250 gr de sucre i un raig d’aigua.  Posem al foc i quan comenci a bullir (ho “castigarem” amb una mica d’àcid tartàric o en el seu defecte el suc de 1/2 llimona) El sucre anirà bullint fins que agafi el color dauradet de caramel, en aquest punt retirem del foc esperem uns segons i sumergim la coroneta al carmelo Amb MOLT de compte, una cremada de caramel és molt i molt dolorosa, està a més de 180º i es queda enganxat els dits ( parlo per experiència)

Ara ja tenim la coroneta cuita i amb caramel només queda obrir- la i farcir- la al nostre gust, BON PROFIT!

I perquè no? Ho podem acompanyar d’un bon cava. Una bona companyia no va mai malament…