La carxofa, als Països Catalans és molt conreada a l’horta del delta del Llobregat, a la vora de Barcelona, al delta de l’Ebre, a Benicarló (amb denominació d’origen) i al Baix Segura (Dolores, on l’anomenen “Alcacil”). Poble, per cert, en el que hi vaig viure una bona temporada i del que tinc molts bons records i on hi tinc molt bons amics, als quals aprofito per enviar des d’aquí una forta abraçada.

De sobres és coneguda també la Carxofa Pratenca, amb gairebé 100 anys d’història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s’està treballant en l’obtenció del distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Ingredients:

Elaboració:

Per a la brandada de bacallà:

Posem en un cassó una mica d’oli i torrem els alls una mica. 
Aboquem el bacallà al pot dels alls i remenem. 
Quan el bacallà blanquegi, el treiem del foc i el passem per la batedora elèctrica. 
Seguidament, s’agafa l’oli (millor tebi) i es va abocant al bacallà com si féssim maionesa. Aneu remenant a poc a poc fins que el xucli i ens quedi espesset. A continuació hi afegim una mica de llet o nata líquida i ho posem a punt de sal i pebre.
També podem afegir a la brandada una mica de patata per allargar-la i espesir-la més.

“Difícil me lo poneis Dña Jimena”! La carxofa junt l’espàrrec son verdures de difícil maridatge , malgrat que habent-hi una brandada de bacallá pot “passar” un vi d’agulla rosat dels nostres amics de Maset del Lleó.

Agustí Salas Rolland.