Alguns canaris fins i tot afirmen que, exceptuant la salsa de tomà quet, és un plat molt de les seves illes, doncs sembla ser que ja fa anys que es menjava a les cases l’arròs amb plà tan fregit. O al menys que el plà tan sempre ha estat un important ingredient de la seva cuina.
Un autèntic arròs a la cubana, o sigui, de Cuba, bé podria ser un que fan els cubans amb el que ells anomenen “frijoles”. Encara que també sembla ser que en èpoques de recursos molt limitats, a Cuba el més fà cil d’adquirir eren l’arròs i els ous, d’aquà també pot ser que vingui el seu nom, però de plà tans ni se’n parla.
Tambe es dona per fet (?) que el seu nom ve del fruit tropical que porta la recepta, però és tot un misteri, com l’amanida “russa”, que a Rússia no en saben res.
Sigui com sigui, és que pot ser un plat deliciòs, això si, deixem els pots de tomà quet a banda, i fem una bona salsa de tomà quet natural, que tampoc costa tant. Ja em perdonareu, però a mi aquest plat amb el tÃpic “tomate frito” em pot semblar fins i tot immenjable.Â
Com diu L’Oscar Dalmau en el seu concurs televisiu “El Gran Dictat”: “és un programa per ajudar a destrossar una mica menys el català ”, jo diria “que aquest blog serveixi, entre altres coses, per ajudar a destrossar una mica menys la cuina”.I l’ou ferrat? Qui el va inventar? Deixem-ho…..
Ara bé, ha de ser fregit a la seva temperatura i ens ha de quedar amb la clara cruixent i el seu rovell per sucar-hi pa. Un bon ou ferrat pot ser “celestial”.Ingredients:
400 gr. d’arròs de bona qualitat (Pals, Delte de l’Ebre, de tipus “Bomba”, de Calasparra, etc.)
Salsa de tomà quet
4 ous
2 plà tans
Pa ratllat
Oli d’oliva verge extra
Sal
Per a la salsa de tomà quet
Un bon grapat de tomà quets ben madurs (sense pell ni llavors)
1 ceba petita
1 gra d’all
1 copeta de vi blanc
1 fulla de llorer
Sal
Oli d’oliva verge extra
1 culleradeta de sucre (opcional)
Preparació de la salsa de tomà quet:
Fregim l’all tallat a trossets en oli d’oliva, procurant que no se’ns cremi i el retirem. En el mateix oli hi sofregim una mica la ceba i a continuació hi afegim el tòmaquet i la fulla de llorer. Ho deixem coure una miqueta i hi tirem la copeta de vi blanc, l’all que haviem guardat, sal a gust i ho deixem coure tot plegat a foc mot lent, opcionalment hi podem afegir una culleradeta de sucre, si volem perdre l’acidesa del tomà quet més depressa, però hem de tenir amb compte que quan més estona el coem, més anirà perdent l’acidesa i si cal podem anar afegint-hi aigua si se’ns seca fins que quedi el sofregit ben confitat.
Ho passarem per un passapurés, MAI per la batedora, perquè aixà ens conservarà el seu color vermell.
Podem afegir-hi al nostre gust, api, porro, pastanaga…..(En quantitats petites, sempre ha de dominar la quantitat de tomà quet) Però insisteixo, sempre ho triturarem amb el passapurés.
Elaboració del plat:
En un olla amb aigua bullint amb una mica de sal i un raig d’oli, hi tirem l’arròs i el deixem bullir a foc mitjà -alt entre 15 o 20 minuts (Depèn de la qualitat de l’arròs) En aquest cas hi hem posat també una mica de pastanaga ratllada, per donar-li un toc de color i sabor a l’arròs.
Colem l’arròs, hi posem la salsa de tomà quet al damunt i finalment l’ou ferrrat i els trossets de plà tan, que haurem fregit a part. Hi ha qui els enfarina abans, a mi m’agrada passat només per pa ratllat, que li dona un puntet cruixent.
