La cocció a l’ast és una tècnica culinària consistent a inserir l’aliment en un ast, que s’introdueix dins un forn o bé s’acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d’eix el mateix ast, per tal que l’aliment es cogui per tota la seva superfície. L’ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.

Als Països Catalans i a Occitània algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet ique es feia girar manualment amb una manivel·la  anomenada menador d’ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s’hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l’altre, front a una paret que radia calor. Típicament es troben a establiments especialitzats en vendre pollastre a l’ast, tot i que de vegades s’hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.

A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l’ast vertical. Com a la mediterrània europea s’associa sovint amb àpats populars i festius.

A l’edat mitjana la carn a l’ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com per exemple una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l’ast estan ja referenciades al llibre de Sent Soví i al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s’hi cuinaven d’aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren típics per sant Esteve, i es servien amb salses. El conill a l’ast era molt típic al dijous gras, acompanyat d’almedroch, una mena d’allioli enriquit amb rovell d’ou i formatge.

Ah! I penso que no cal que portin masses adobs, que enmascaren el sabor de les carns, en les primeres receptes tradicionals es feien només amb llard, sal i pebre.
I si hi posem herbes i condiments, que sigui amb molta mesura.
Una manera de fer-ho a casa similar a l’ast,  encara que no és el mateix seria al forn, sense res més que els quatre condiments que hem esmentat i cuinat en el seu propi suc.

Com fer unes bones patates fregides?

La patata és molt important, sempre recomanem la patata tipus “agria”, d’altres no són tant bones per fregir.
Sempre hem de tenir en compte que s’han de fregir amb abundant oli molt roent i amb suficient quantitat que les patates quedin ben cobertes, si n’hem de fer moltes, és millor fer-les en dues o tres vegades.
Si les volem gruixudes, l’aconsellable és primer ofegar-les amb l’oli a temperatura suau fins que quedin tovetes, posar-les al damunt de paper absorbent i acabar-les de fer amb oli ben roent perquè ens quedin cruixents.
En quant a l’oli, tot va a gustos, però per nosaltres són molt més bones i saludables amb oli d’oliva.