La cocció a l’ast és una tècnica culinà ria consistent a inserir l’aliment en un ast, que s’introdueix dins un forn o bé s’acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d’eix el mateix ast, per tal que l’aliment es cogui per tota la seva superfÃcie. L’ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occità nia algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet ique es feia girar manualment amb una manivel·la  anomenada menador d’ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s’hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l’altre, front a una paret que radia calor. TÃpicament es troben a establiments especialitzats en vendre pollastre a l’ast, tot i que de vegades s’hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l’ast vertical. Com a la mediterrà nia europea s’associa sovint amb à pats populars i festius.
A l’edat mitjana la carn a l’ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com per exemple una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l’ast estan ja referenciades al llibre de Sent Sovài al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s’hi cuinaven d’aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren tÃpics per sant Esteve, i es servien amb salses. El conill a l’ast era molt tÃpic al dijous gras, acompanyat d’almedroch, una mena d’allioli enriquit amb rovell d’ou i formatge.
A La cuynera catalana, del segle XIX, també apareixen diverses receptes de carn i peix a l’ast. S’hi explica que en principi l’ast seria per a aus i carn, però que per a alguns peixos també és recomanable. En algunes receptes s’hi convinen coccions en olla amb l’ast.
Ja em comentat més d’una vegada, que nosaltres al nostre poble, Malgrat de Mar, tenim la sort de tenir un lloc (La Bota) on encara fan els pollastres, conills, costellons, galtes, etc. amb foc de llenya, i la veritat canvia molt el seu sabor de la cocció amb gas i són bonÃssims! (A la majoria de cases actuals és difÃcil, per no dir imposible fer-ho aixÃ)
Ah! I penso que no cal que portin masses adobs, que enmascaren el sabor de les carns, en les primeres receptes tradicionals es feien només amb llard, sal i pebre.
I si hi posem herbes i condiments, que sigui amb molta mesura.
Una manera de fer-ho a casa similar a l’ast,  encara que no és el mateix seria al forn, sense res més que els quatre condiments que hem esmentat i cuinat en el seu propi suc.
Com fer unes bones patates fregides?
La patata és molt important, sempre recomanem la patata tipus “agria”, d’altres no són tant bones per fregir.
Sempre hem de tenir en compte que s’han de fregir amb abundant oli molt roent i amb suficient quantitat que les patates quedin ben cobertes, si n’hem de fer moltes, és millor fer-les en dues o tres vegades.
Si les volem gruixudes, l’aconsellable és primer ofegar-les amb l’oli a temperatura suau fins que quedin tovetes, posar-les al damunt de paper absorbent i acabar-les de fer amb oli ben roent perquè ens quedin cruixents.
En quant a l’oli, tot va a gustos, però per nosaltres són molt més bones i saludables amb oli d’oliva.