Fideuà és el nom popular que s’ha donat a la fideuada, que és el nom correcte en català .
N’hi ha de moltes maneres, o al menys se’n diu aixÃ, i no les hem de confondre amb la fideuà original, amb fideus de cabell d’angel senzillament rossejats, cuits amb un fumet de peix i servits amb allioli. (Fideus rossejats)  Amb fideus mitjans i peix marisc, amb sÃpia…Tot va a gustos i costums.
La fideuada original està feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus especÃfics més grossos que els normals, corbats i amb un foradet al mig que s’anomenen fideus perla.
Podriem dir, generalitzant, que la fideuà es aquella, que siguin quins siguin els seus ingredients es fa amb una paella i d’estil sec.
L’origen d’aquest plat ve de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia. És habitual a La Safor i La Marina Alta, tot i que també se’n pot trobar a gran part de la costa valenciana, i gairebé a tota la costa catalana.
Aquà en tenim una versió que hem fet avui per dinar, que compte! N’hi diem fideuà , però no és l’autèntica recepta original de Gandia, que es fa amb fideus gruixuts, com hem explicat abans, aquesta és això, una versió.
Ingredients per 4 persones:
400 gr. de fideus del nº2
Gambes
1 sÃpia bruta mitjaneta
Tallarines
1 ceba petita
1 nyora
2 grans d’all
1 pebrot verd
2 tomà quets petits
Oli d’oliva verge extra
Fumet de peix (fet amb peix de roca: escòrpora, rates, aranyes….cap de rap, crancs…)
Sal
Elaboració:
Primer de tot, rossegem el fideus a la paella amb un raig d’oli i els reservem. A la mateixa paella hi saltem la sÃpia tallada a trossets petits i una mica també les gambes. Retirem el peix de la paella i fem un sofregit amb la ceba, els alls, el pebrot, la carn de les nyores i el tomà quet, tot talladet petit.
Si hi posem nyora, podem prescindir de la ceba, però a mi m’agrada amb les dues coses.
Acabat el sofregit hi posem els fideus rossejats, la sÃpia (Amb la seva salsa o melsa) el fumet bullint que els cobreixi, ho deixem coure uns minuts, hi posem les gambes i les tallarines i acabem de secar-los al forn.
Ens han de quedar ben trempats, mirant al cel.
Quan hi posem cloïsses, o com en aquest cas, tallarines, les tindrem primer amb aigua i sal abundant perquè deixin anar tota la sorra.
També les podem obrir abans al vapor i aprofitar-ne el suc, colat i afegit als fideus.
És important, si hi posem sÃpia, que sigui bruta. (Neta o congelada no té el mateix sabor)
Es sol acompanyar d’un allioli. (Si és possible fet a mà i sense ou)Â
Fideuà , paraula que ha fet fortuna, jo prefereixo fideus rossejats de cabell d’angel que posats al forn un cop cuits queden com cucs estirats, l’allioli es imprescindible, aquàun Penedés fet a mida: Maset del Lleó Rosat Merlot, golafre i bebedor , millor dues ampolles (si sou colla o viciosos!!)