Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Castanyada – Panellets

Publicat dia 28 octubre 2013 dolços tradicionals. postres i pastisseria. tradicional

panellets6

 

 

D’un temps ençà s’ha posat força de moda celebrar Halloween la nit abans de la festivitat de Tots Sants. Segurament ben poques festivitats desperten la controvèrsia i mostres de rebuig a casa nostra com la celebració d’aquesta festa, que molts veuen com una festivitat forana i que ataca directament a una celebració molt més “nostrada”, com és la de menjar castanyes i panellets el vespre abans de la festivitat de Tots Sants i que anomenem “Castanyada”

Però sabíeu que la nit de les carabasses també és una festa tradicional catalana?

El que  no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.

Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.

Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.

Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

 

 

blog2

 

El que  no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.

Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.

 

blog6

 

Panellets – Petita història dels panellets i recepta:


blog4
Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s’oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s’apropaven a l’església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D’aquest origen se n’ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests dolços anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.
Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l’Hospital de Barcelona.

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir en família o amics d’aquests productes de tardor. També n’hi ha que tenen la forma d’un os d’esquelet, una manera divertida de fer referència a la festivitat de Tots Sants o el dia dels difunts. En l’actualitat s’utilitzen altres productes més innovadors per fer els panellets com xocolata, taronja, festucs…
La base més característica dels panellets és una barreja d’ametlles crues mòltes i sucre. Sovint, i perquè sigui més econòmic, s’hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet arrebossada de pinyons i envernissats de clara d’ou.

 

blog6

 

Com fem la massa?

La millor manera de totes i la més correcta és fer la massa sense patata ni moniato, simplement amb l’ametlla ratllada, el sucre i l’aigua, perquè ens quedin com de pastisseria.

Ingredients:

750g de farina d’ametlla
750g de sucre
Pell ratllada d’una llimona
150ml d’aigua

Els altres ingredients:

200g de pinyons
200g de granet d’ametlla
Cafè soluble
Xocolata
Coco ratllat
Codony
1 beina de vainilla
Sucre en pols
Rovell d’ou
Almívar (Podem utilitzar el de un pot de cireres, per exemple)

Preparació:

Pel massapà base:

Barrejar l’ametlla, el sucre i la ratlladura de llimona. Afegir l’aigua i amassar bé fins a obtenir un massapà ben fi. Deixar a la nevera unes hores (fins i tot d’un dia per l’altre). Dividir el massapà en tantes parts com gustos es vulguin fer.

 

blog5

 

Ara bé, si no tenim prou traça o ens agrada  fer-los amb patata o moniato aquests són els ingredients:

Ingredients per fer la massa:

½ kg. d’ametlla picada
½ kg. de sucre llustre (com farina)
150 grs de moniato o patata
ratlladura d’una llimona

Es bullen els moniatos o les patates (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.
Barregem l’ametlla picada molt fina, el sucre llustre i seguidament hi afegim els boniatos o patates xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.
Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona. És millor fer-la el dia abans i deixar reposar a la nevera embolicada amb un drap humit.

Com fem les diferents classes de panellets? 

Agafarem la massa i la dividirem en tantes parts com tipus de panellets volguem fer.
A cada part hi afegirem el que volguem, coco, cafè soluble, cacau en pols…

 

blog2

 

És l’hora de fer boletes. Un cop fetes, en un vol, barregem els 200g de pinyons amb 20g de rovell d’ou i 20g d’almívar  (amb l’almívar la barreja és més enganxosa i els pinyons s’adhereixen fàcilment).
Per arrebossar les boletes de pinyons, agafar un grapat generós de pinyons i pressionar la boleta entre les dues mans fent moviments rotatius per tal que s’enganxin els pinyons.
Posar-los a la safata i just abans de ficar-los al forn, tornar-los a pintar amb la barreja de rovell i almívar.

Farem servir el mateix procediment per fer els d’ametlla, amb el granet.

 

blog1

 

Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una “butifarra” que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d’ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.

 

blog3

 

Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d’aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre.

Per fer els de codony aplanarem una mica la massa, la farcirem de codony i l’embolicarem en forma rodona. Seguidament la tallarem i les rebossarem de sucre llustre.

Per fer els de cacau, també disoldrem la xocolata amb pols i la barregerem amb la massa. També els hi podem donar un bany de cobertura de xocolata.
blog4

A tots ells els hi podem donar la forma que la nostra imaginació ens dicti.

Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de forn amb pa d’àngel a sota, d’aquesta manera un cop cuïts si queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens el menjarem. Els posarem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se’ns rosteixin massa).

També els podem fer amb dolç de moniato:

El dolç de moniato s’elabora com si fossis a fer una melmelada: la mateixa quantitat de moniato que de sucre i a remoure a foc baix uns 30 minuts. S’afegeix el suc d’una llimona perquè no s’oxidi.

Posem a coure els moniatos amb pell, d’aquesta manera no li entra aigua, uns 25-30 minuts o fins que estiguin tendres.
Traiem d’aigua i deixem refredar. Una vegada que estiguin temperats, els pelem i els xafem en un colador perquè deixin anar l’aigua que tingui.
En una olla posem el moniato el sucre i el suc, ho barregem i sense deixar de remoure el tenim a foc baix uns 30 minuts o fins que s’evapori el líquid i ho deixem refredar i reposar.


Per fer la massa, barrejarem el dolç de moniato i la farina d’ametlla en parts iguals i ja la tindrem feta.

Procedirem després com en els anteriors panellets.

 

blog1

 

 

 

 

 

Receptes similars: dolços tradicionals

Mona de Pasqua

Publicat dia 30 març 2015

  La mona és un dolç típic de Pasqua a Catalunya i el País Valencià i fins i tot a la Franja de Ponent. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. Mona podria venir…

Llegeix-ne més

Crema de Sant Josep (Crema Catalana)

Publicat dia 18 març 2015

  La crema catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans, llibre de Sent Soví i llibre del Coch, i es considera les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. La crema catalana, s’espesseix tradicionalment amb midó, mai amb…

Llegeix-ne més

Receptes similars: postres i pastisseria

Coroneta de Lionesa

Publicat dia 24 novembre 2014

  Aquí ens dediquem sobretot a cuinar, que és la nostra especialitat i, de tant en tant, fem algún pastisset. Però no és el cas. En aquesta ocasió la recepta d’aquesta delícia ens l’ha cedit amablement l’amic Àlex, de Pastisseria…

Llegeix-ne més

Pastís de la Diada #Araeslhora

Publicat dia 11 setembre 2014

  Ja tenim aquí la Diada del 11 de setembre i la recepta del pastís que menjarem acabada la #ViaCatalana2014. Una Diada molt especial en la que hem de demostrar a tot el món el poder del nostre poble, Catalunya….

Llegeix-ne més

Receptes similars: tradicional

Coques de Sant Joan

Publicat dia 19 juny 2015

  L’any passat per aquestes dates, vaig publicar la recepta de la “Coca de Sant Joan”. Aquest any, he volgut ampliar-la i millorar-la. Espero haver-ho aconseguit. La coca de Sant Joan és sens dubte, una de les coques més populars…

Llegeix-ne més

Botifarrada del 12 d’octubre

Publicat dia 7 octubre 2014

  S‘organitzen botifarrades molt grans a les festes populars de Catalunya, com la reivindicativa del 12 d’octubre, tradicional d’aquesta diada.  Nosaltres en fem cada any una aquest dia al matí, al nostre poble, Malgrat de Mar.  Anys anteriors, s’anomenava “Botifarrada a la…

Llegeix-ne més

Comenta