El plat consisteix en pop net de les seves vísceres i que és cuit sencer durant algun temps ( preferiblement en una olla de coure ) amb l’objecte d’estovar la seva carn , de vegades és congelat uns dies abans per tal d’estovar el nervi , altres és colpejat diverses vegades contra una superfície. Per regla general la cocció del pop es fa tres vegades , és a dir s’introdueix en aigua bullint durant escassos segons i es treu , així tres vegades.  A aquesta tècnica se l’anomena ” espantar” i ajuda a que conservi la seva pell una vegada que estigui cuit . Després es deixa cuinar a l’aigua bullint durant una quantitat de temps determinada segons l’origen del pop i el seu pes .
El pop ben cuit conserva encara la seva pell , per això se li deixa reposar a l’aire un quart d’hora abans de ser servit . L’operació de ser cuit en olles de coure és tradicional que sigui feta per dones a l’aire lliure i que en llengua gallega s’anomenen polbeiras . És present a les festes , fires i aplecs de Galícia i El Bierzo ( Lleó ) , d’aquí el seu nom ” á feira “.

Ingredients:

1 Pop

Cachelos*

Pebre vermell dolç

Pebre vermell picant (Opcional)

Sal en escates

Oli d’oliva verge extra.

Elaboració:

Posem el pop , ben net , al congelador i el deixem congelat 24 hores com a mínim . Treiem el pop del congelador i el deixem a temperatura ambient fins que estigui totalment descongelat .

Posem una olla al foc , amb abundant aigua . El típic des d’un calder de coure , però si no es té es pot utilitzar una olla d’acer inoxidable. Quan l’aigua comenci a bullir fiquem el pop i el deixem bullint durant 1 minut , el treiem, mantenim fora 1 minut i tornem a començar , 1 minut bullint i 1 minut fora. Repetim aquesta operació 3 o 4 vegades, a l’última el deixem en l’aigua i que bulli a foc mitjà/alt durant uns 45 minuts . Si el pop fos de 4 kg . el deixaríem 1 hora .

Punxem de tant en tant per comprovar quan està tendre . Treiem el pop de l’aigua , el deixem escórrer, i el tallem, les potes a rodanxes i el cos en trossos no molt grans , amb l’ajuda d’unes tisores .

Tradicionalment a Galícia el pop a feira no porta patates , encara que és bastant freqüent sobretot a la resta d’Espanya servir acompanyat de patates , i si poden ser patates gallegues o cachelos millor . En aquest cas en la mateixa aigua on s’ha cuit el pop es poden coure les patates , pelades i tallades a rodanxes . Quan estiguin tendres treure-les, escórrer-les bé i reservar-les.

El típic és disposar les rodanxes de pop en plats individuals de fusta.

Tirem per sobre un bon grapat de sal gruixuda, hi escampem el pebre vermell i finalment afegim l’oli d’oliva .

* Els cachelos són patates ? Doncs … sí, però no . A veure : tot “cachelo” és una patata , però no tota patata és un “cachelo” , ni el “cachelo” és una varietat de patata , sinó una forma de cuinar que, a més, ha canviat amb els temps i amb els avenços que la tecnologia ha aportat a la cuina .

A principis del segle passat , Manuel María Puga i Parga , que va popularitzar en els temes gastronòmics seu pseudònim de Picada , en parlar dels cachelos deia :
“La seva preparació és molt senzilla . Es divideixen les patates sense pelar en dos trossos – i si es vol , senceres -, se salen i es col · loquen en un recipient de fang , posant-los aigua per la meitat . Es tapa el recipient i es posa al foc , fent bullir el seu contingut. Quan les patates estan mig cuites se’ls escorre l’ aigua i es fiquen al forn fins que estiguin tendres ” .

En realitat , els “cachelos” són , actualment , patates , pelades o no, senceres o tallades, cuites en aigua amb sal . Però no són, un tipus de patata .