Aprofitant les jornades de la “Ruta del Bacallà ” que es van celebrar entre el 16 de març i el 6 d’abril,vam voler dedicar aquesta recepta al Gremi de Bacallaners de Catalunya.
Les croquetes de bacallà amb patata, pebre, canyella i julivert, com les actuals mandonguilles d’abadejo valencianes o de les de bacallà de les Balears ja apareixen al llibre de Josep Cunill de Bosch La cuina catalana (1907). Ignasi Domènech, a La teca, també en parla (1924). O Ferran Agulló al Llibre de la cuina catalana (1927).
Sembla ser que la paraula “croqueta” ve del francès “croquette” (Croquer-Mossegar). La croqueta ja està documentada a França el segle XVIII i al nostre paÃs el XIX.
Es fan en forma de tap de suro, com diu Ignasi Domènech, però també es fan en forma de bola o planes “Raoles”, paraula encara vigent a les Illes Balears.
(Font: Jaume FÃ brega)
De croquetes se’n fan de molts tipus, de peix, de verdures, de bolets, de pernil, de pollastre, de carn de vedella… Fins i tot serveixen com a “cuina d’aprofitament”, com les de carn d’olla, per posar un exemple, i han esdevingut en l’actualitat un dels ingredients per excel·lència dels bars i cafeteries de tapes, als restaurants com a entrant o acompanyament de plats diversos o formant part de qualsevol entreteniment gastronòmic.
Aquesta és la nostra recepta de les croquetes de bacallà :
Ingredients per sis persones:
200 gr. de bacallà dessalat
1 ceba
2 grans d’all
100 gr. de farina
1 l. de llet
farina
3 ous
pa ratllat
oli d’oliva verge extra
sal
julivert, canyella en pols i/o nou moscada (Opcional)
Elaboració:
Piquem la ceba tendra finament i la posem a sofregir en una cassola amb oli. Piquem també el gra d’all i li afegim. Abans que arribi a daurar-se del tot, afegim el bacallà dessalat i esmicolat i ho ofeguem breument.
Afegim la farina, li donem uns tombs perquè no quedi crua i hi tirem la llet a poc a poc, sense deixar de remenar. Treballarem aquesta massa durant 20 minuts aproximadament, a foc mitjà . Escampem opcionalment (Depèn dels gustos)  Una mica de julivert picat, canyella i/o nou moscada. Rectifiquem de sal, barregem bé i passem la massa a una safata. Deixerem que es refredi una mica  i untarem la superfÃcie amb una mica d’oli o la cobrirem amb film de cuina perquè no se li faci crosta.
Guadarem la massa a la nevera  i quan sigui freda , tallarem i donarem forma a les croquetes. Una forma prà ctica de fer-les, és intoduint la massa en una manèga amb el broc una mica ample, fer-ne tires a sobre el marbre, tallar-les a la mida desitjada i seguidament donar-hi forma amb les mans una mica untades d’oli. Seguidament les enfarinem, les passem per ou i pa ratllat i les fregim en una paella amb oli d’oliva ben calent.
Quan estiguin fetes, les retirem de la paella i escorrem l’excés d’oli sobre un plat cobert amb paper absorbent de cuina .
Quina pinta Eduard, em guardo la recepta! I quina grà cia veure la paraula “raola”, ma mare en fa moltes de “raoles de jonquillo”, són bonÃssimes. Quan jo era petita en feia moltes perquè jo deia que “eren les meves croquetes preferides”. Una abraçada!
Caram, sà que han quedat geomètriques! I totes iguals, a mi se’m fa impossible que quedin idèntiques quan les faig. Molt bones, Eduard!