A punt d’arribar els productes de primavera!

El pèsol és  una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S’han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d’antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment. I que més podem dir de aquestes “perles” o caviar del Maresme? Per exemple, que els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

En aquesta recepta els barregem amb les seves “cosinetes” faves tendres que són un producte que al ponent mediterrani es fa servir des d’antic però que no són gaire conegudes ni ben valorades a la major part del món, només en alguns llocs de la Mediterrània i d’Àsia. A l’Edat Mitjana era considerat un producte de pobres, i per tant, sense cap prestigi. Fins i tot alguns plats que s’havien fet tradicionalment amb faves, com el caçolet, aquestes es van substituir ràpidament per una altra lleguminosa més apreciada, per exemple, en el cas del caçolet, per mongetes seques, que van arribar a Europa amb el descobriment d’Amèrica.  Són un aliment molt ric en aigua (90%) i per tant, pobrement calòric (64 kcal/100g). Són riques en carbohidrats (10%) principalment complexos, proteïnes (5.4%) i fibra (4%). 
Sigui com sigui, a la nostra terra són considerades gastronòmicament gairebé com un plat nacional (Faves a la catalana)

Bé però, anem per el plat que ja tenim gana…..

Ingredients:

250 grs. de pèsols desgranats
250 grs. de faves tendres desgranades
Unes fulles de menta
6 allets tendres
Ceba confitada
1 copeta de vi blanc sec
Aigua mineral
Oli d’oliva verge extra
Sal

Elaboració:

En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva fregim lleugerament els allets tendres. A continuació hi posem 3 o 4 cullerades de ceba confitada i hi tirem el vi blanc, tot seguit hi posem  les faves i les fulles de menta remenem una mica tot plegat i afegim una mica d’aigua fins a cobrir justet el conjunt.
Ofeguem amb la cassola tapada a foc lent uns 15 minuts, pasat aquest temps hi afegim els pèsols, si cal, una mica més d’aigua i continuem la cocció fins que tot  sigui cuit. (Amb 10/15 minuts més en tindrem prou)

Hem de tenir amb compte que el temps de cocció de les dues llegums són diferents.

Si no disposem de ceba confitada, sofregirem la ceba al principi de la preparació.

Una altra recepteta molt senzilla, oi? I apta per dietes vegetarianes.
Bon profit!!

La suma i el resum de la primavera ben entesa. Dos llegums pròpies dels deus romans que,per cert, eren un grans menjadors de faves, un plat lleuger, senzill i agradable de menjar amb l’afegitó de la fresca menta , per cert en l’elaboració hi entra el vi blanc, poseu el mateix que després servireu a taula, os recomano un Xarel.lo de Roure, un Alella com cal!

Agustí Salas Rolland.