Les faves a la catalana (faves ofegades, faves sacsades, faves al tombet) És un d’aquests grans plats de la cuina catalana, valenciana i balear a base de faves, ceba, all, cansalada i/o botifarres variades i algunes herbes aromàtiques com la menta, el llorer o la farigola, “Ramet de botànica” li deia Josep Pla.

Hi conviuen versions del plat molt senzilles, gairebé sense carn, amb d’altres que contenen una gran quantitat de cansalada, pernil, botifarres variades, etc. i de vegades altres verdures, com carxofes o pèsols.

En alguns llocs també s’hi posa costelló confitat, que li dóna una aroma molt especial al plat.

És un plat que sempre es feia i menjava a casa, tot i que haig de reconèixer que a mi, de petit, no m’agradava, però gràcies a tenir una gran cuinera a casa (la meva mare, la meva primera mestra) i a la seva insistència, es va anar convertint en un dels meus plats favorits. Eren aquells temps en què no marxaves de taula fins que no havies menjat tot el plat, i si ho feies, te’l trobaves altre cop a taula per sopar i així fins que acabaves menjant-ho tot…

La qüestió és, que ara mentre les faig, me les menjo amb el pensament i tots els meus sentits, i em moro de ganes de què acabin de ser fetes, tal com va dir Vázquez Montalban, és un plat que “desperta als morts”.

Les faves apareixen en els receptaris medievals, però amb receptes ben diferents de les actuals: “Faves tendres amb llet d’ametlles”, per exemple. (Llibre de Sent Soví, 1324). Als receptaris monacals del Barroc les receptes ja són similars a les actuals. Francesc del Santíssim Sagrament, les fa ofegades, però en una versió vegetal, tal com correspon al seu orde dels Carmelites descalços. Fra Sever d’Olot, franciscà ja fa la recepta com en l’actualitat, afegint-hi carxofes fregides (Avisos, i instruccions per lo principiant cuiner).
Al seu torn, Fra Sever d’ Olot (Llibre de l’art de cuinar), ens proposa “Un plat de faves tendres ab tavella”.

Les faves amb tavella, dites també xiulets, és també un plat que ha estat força corrent, se solen fer fregides o, tal com les fa Fra Sever, amb suc.

Igualment els pèsols amb tavella “tirabecs” ha estat un menjar apreciat, i encara ho és molt pels xinesos i conegut a França. No obstat, cal dir que hi havia ordes monàstics que eren contràries a les faves, que consideraven indecents…

Aquesta és la recepta tal com la faig i com s’ha fet sempre a casa. I que crec que és completament fidel a la tradicional, que a més incorpora la botifarra del perol, tal i com es fa en algunes comarques. Encara que també es fa amb botifarra blanca.

Ingredients:

500 g. De faves tendres desgranades
2 o 3 cebes tendres
4 alls tendres
200 g. de cansalada
150 g. de botifarra negra ample (de faves o bull)
150 g. de botifarra del perol
Un raig de vi ranci
Un raig d’anís
Un farcellet d’herbes (Menta, llorer, all tendre)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Aigua

Elaboració:

Posem una olla al foc amb oli d’oliva i fregim la cansalada i les botifarres, retirem les botifarres i hi tirem la ceba i alls tendres tot picadet i ho sofregim (no ha de quedar massa daurat). Hi posem un raig de vi ranci i el deixem reduir.
Tot seguit hi afegim les faves i el farcellet d’herbes amb un cullerot d’aigua i un rajolí d’anís i tapem l’olla amb un plat fondo ple d’aigua. Les deixem coure i, de tant en tant, sacsegem l’olla afegint-hi una mica d’aigua del plat. Rectifiquem de sal.

Poc abans d’acabar la cocció hi afegirem una picada catalana (Ametlles, all, julivert, pa torrat) i hi posarem les botifarres.
El temps de cocció dependrà de lo tendres que siguin les faves.

Han de quedar una mica sucoses.

Maridatge recomanat:

Unes faves a la catalana són sempre cosa seria, espero que aquesta “novetat” les acompanyeu dignament. Es tracta d’un vi fet de raïm Sumoll a Martorelles dins la D.O. Alella i es diu: Altrabanda.

Que vagi de gust!

Agustí Salas Rolland.

Com sempre hem comptat amb la col·laboració del comerç de proximitat per elaborar aquesta recepta. Unes favetes tendres de l’horta i una bona cansalada i botifarres del nostre carnisser de confiança.