Ingredients:

4 bons talls de morro de bacallà
Farina
Oli d’oliva verge extra

Per  a la samfaina:

Pebrot vermell
Albergínia
Carbassó
Ceba
Tomàquet
Oli d’oliva verge extra
Sal

Elaboració de la samfaina:

Per veure la recepta més detallada de la samfaina, cliqueu l’imatge.

En una cassola posem a sofregir la ceba tallada a quadrets. Quan la ceba sigui una mica feta hi afegim el pebrot, l’albergínia i el carbassó,també talladets a quadrets i deixem que fagin una estoneta de “xup-xup”.

Seguidament hi posem el tomàquet i deixem que es cogui tot plegat. 
A mi particularment m’hi agrada afegir-hi un pensament de vi ranci, o vi negre.
També la faig a vegades, enfarinant i fregint a part l’albergínia i el carbassó perquè quedin cruixentets.

Elaboració del bacallà:

Donant per fet que tenim el bacallà ja dessalat (el podem comprar també així, demanant-li al bacallaner que ens el dongui al seu punt, o ell mateix ja ens aconsellarà el que hem de fer) l’assequem bé amb un drap, l’enfarinem i el fregim amb l’oli d’oliva.
En una altra cassola hi posarem un raig del mateix oli de fregir el bacallà, la samfaina que ja teniem previament feta i li donarem un tomb, seguidament hi posarem el bacallà i deixarem que fagi “xup-xup” 3 o 4 minutets tot plegat, el deixem reposar i ja el tindrem a punt per menjar.

Bon profit!

I els consells, per acompanyar aquest deliciós plat, del nostre “Sommelier”:

“Mare de Deu senyor!! Un plat de luxe, l’excusa era la Setmana Santa, ara ho pot ser cada dia, el bacallá ha estat endèmic a Catalunya, Espanya, i no cal dir-ho, Portugal.
Amb samfaina hi ha per a sucar-hi pa, un rosat sense dubte, lluminós, carnós, net, i el millor, el seu sabor!! Fet a Cigales, Valladolid, per Felix Lezcano, la familia creadora del nou Cigales, el nom : Doce Tañidos” .

“Un prec, el bacallá feu-lo d’un dia per altre, guanya! I molt.”