El rostit humit és el nom d’una tècnica de cocció molt popular i típic de la cuina catalana. Consisteix a coure aus carns o caça estovant-les i enrossint-les amb la humitat que desprenen les verdures que es poden afegir. Generalment es fa en cassola de fang, per la qual cosa també és popularment coneguda com a rostit en cassola de fang, però les cuines elèctriques i d’inducció actuals han canviat la manera de fer-lo, utilitzant altres cassoles, per exemple de ferro, que no sempre tenen les característiques de la terrissa. Aquest material ajuda a que la cocció sigui suau i uniforme. En qualsevol cas, la cocció ha de ser sempre molt lenta i cal tapar la cassola. De vegades s’hi afegeix vi, vi ranci, aigua  o brou, de tant en tant, si la humitat desapareix completament. Se sol acabar el plat amb una picada. En aquesta tècnica no s’usa el forn en cap moment. No hi ha de mancar mai el pebre negre ni la canyella.

Ingredients:

1 conill

Sal

Pebre negre molt

4 grans d’all

2 Cebes mitjanetes

Uns trossets de pebrot vermell i pastanaga (Opcional)

2 Tomàquets madurs

Un branquilló de canyela

Una copeta de vi ranci

Una copeta de conyac

Llard o oli d’oliva verge extra

Aigua o molt millor, brou 

Un farcellet d’herbes

Elaboració:

En primer lloc tallem el conill en quatre o sis trossos. (Li podem demanar al nostre carnisser que ens ho fagi). El salem i l’empebrem.

Seguidament i en una cassola de terrissa o de ferro, sofregim una mica el conill a foc ràpid amb oli d’oliva verge extra. Quan el tinguem una mica daurat d’ambdues bandes, baixem el foc al mínim i afegim el farcellet d’herbes, la ceba tallada petita, els alls pelats, els tomàquets tallats sense pell, el branquilló de canyella i la mica de pebrot i pastanaga (Opcional)

Taparem la cassola i deixerem coure a foc molt lent, donant-li alguns tombs al conill, procurant que no s’enganxi. Quan la bresa (verdura) sigui una mica cuita i  hagi agafat una mica de color i tirarem el vi ranci i el conyac (També podriem flamejar-ho tot amb el conyac i a continuació tirar-li el vi ranci) Sigui com sigui que ho fem, tornem a tapar la cassola i la deixem a foc molt lent, insisteixo, fins que redueixi tot l’alcohol, vigilant d’anar donant uns tombs a tot plegat. Si fos necessari, perquè veiem que ens queda una mica sec al llarg de la cocció podem afegir-hi una mica d’aigua o molt millor brou.

I ja només ens quedarà portar el plat a taula. Bon profit!

Una vegada més hem comptat amb el bon producte de proximitat, Km0, Slow Food, del costat de casa, del barri. I aquest conill tant preciós n’és una bona mostra, ens el ha proporcionat el nostre carnisser.

Per a més informació, cliqueu l’imatge

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització