La paraula coca (i cóc) existeix en holandès, aquest nom, únic en les llengües romàniques, el devem al fet d’ haver estat carolingis. De fet és una de les preparacions dolces més característiques associades a les nostres festes. La coca és parenta d’altres preparacions més o menys similars de la Mediterrània, com la focaccia (fogassa, a la Catalunya Nord) i la pizza italianes, la pide turca, el lahmacum armeni, etc.  Però només als Països Catalans n’hi ha un repertori ben característic i estès. 

Segons el “Lèxic culinari dels Països Catalans” al volum VII de “La cuina catalana” hi podem trobar aquesta definició: 

COCA: Massa de pasta plana dolça o salada, guarnida amb diversos ingredients. Coca de pa a Girona. Coca d’aire, panous, a València. A l’Alguer, Girona i Catalunya Nord: dolces i de pa. Altres comarques: dolces, salades, tapades o farcides”.

La coca de Sant Joan és sens dubte, una de les coques més populars i festives de Catalunya on es menja per celebrar la revetlla o nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, envoltats de fogueres i petards. Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una mica de clara d’ou. D’altres inclouen una capa de crema pastissera (Coca de crema). També poden incloure pinyons (Coca de pinyons) També es solen menjar algunes coques de llardons i pinyons (Més típiques del Dijous Gras) O la famosa Coca de Llavaneres.

A Alacant hi ha una coca del mateix nom però és una mena de coca de verdures amb tonyina. A Menorca existeix l’anomenada “Coca Bamba”, que es menja durant les festes de Sant Joan.

La recepta que ens ocupa, podriem dir que és la més tradicional, la de fruites i pinyons, i us explicaré un secret: La recepta d’aquesta coca ens la cedit molt amablement el nostre amic pastisser, Narcís de “LA LIONESA“. Jo sóc cuiner, no pastisser, o sigui que cadascun a la seva.

La Coca d’en Narcís

Ingredients:

Primer de tot, dissoleu el llevat premsat amb una mica de llet. Amasseu  la farina, la sal i el llevat, tot incorporant la llet que necessiti fins a adquirir una massa consistent. Guardeu-la tapada amb un drap de cotó  en un lloc on no passi aire i, si pot ser a una temperatura de 35 a 40 º C, fins que hagi doblat el seu volum.

Això pot durar un 30 minuts.

Quan tingueu la massa mare a punt, dissoleu el llevat en una mica de llet. En un altre bol, barregeu l’ou, el sucre, la mantega pomada i el llevat dissolt. Tot seguit,  poseu-hi la cullerada d’anís, la vainilla i la canyella (la quantitat justa per perfumar la massa). Un cop tingueu tots aquests ingredients ben barrejats, podeu incorporar-hi la farina i la llet que admeti fins a adquirir una massa que no s’enganxi als dits. Llavors podeu incorporar-hi la massa mare.

S’ha de treballar fins a afinar i, per acabar, una mica d’oli per que no s’enganxi al marbre. Deixeu reposar uns 15 minuts.

Ara talleu la massa en dos parts, feu dues boles i les deixeu reposar 5 minuts. 

A continuació i amb el corró i una mica d’oli al marbre, doneu-li forma ovalada i poseu-la a la safata del forn. Tot seguit, pinteu la coca amb un ou deixatat i decoreu amb fruita confitada i pinyons al gust de cadascun. Deixeu reposar i llevar la coca a un lloc calent  (45-50 ºC) i, com sempre, on no passi aire. Una vegada ha doblat el gruix només falta posar-hi sucre per a sobre i cap el forn.

Enfornem a 230 – 250º  durant 6-8 minuts aproximadament.

I coca a punt! Bona revetlla!

Maridatge de la Coca:

“Pelut” m’ho has posat malgrat que tinc la solució, a casa nostre tenim un veí teu, Parxet, un Cava adient per Sant Joan. Un rosat dolç i armónic que t’omple la boca d’un suau dolç molt mediterrani. Un consell:  Dos millor que una! A mi la coca del que vulgueu però, la que més magrada és la de llardons! Bona Revetlla!

Agustí Salas Rolland.

Si voleu saber alguna coseta més de la Coca de Sant Joan, us recomano que llegiu aquest article del nostre amic Miquel Sen: NIT DE COCA I CAVA.