Com a bon “Capgrós”, mataroní de naixement, he volgut posar en aquest receptari, un plat molt especial per a mi, amb tot el carinyo i passió que sento per la nostra cuina. Un plat que barrejant mar i terra, posa tots els sentits a punt per tocar el cel.

Un plat amb denominació d’orígen, per alguna cosa se l’anomena “El plat de Mataró” i els mataronins ens l’hem fet nostre, encara que crec que es fa per tot arreu del nostre país,  amb productes de proximitat, “slow food”. El pèsol tant maresmenc, la sèpia del nostre mediterrani i la patata del nostre hort.

Fins i tot tenim unes “Jornades gastronòmiques del Plat de Mataró” i com diu la dita, com Mataró, res millor!

Per cert, algú recorda les “Mataró potatoes” de fa molts anys?

Doncs, aquesta és la nostra versió:

Ingredients:

500 gr de pèsols desgranats

750 gr (aprox) de sípia bruta

4 patates mitjanes

1 farcellet d’herbes

2 cebes

2 grans d’all

Una mica de pebrot vermell

Una mica de pebrot verd

2 o 3 tomàquets madurs ratllats sense pell

1 copeta de vi blanc sec

Oli d’oliva verge extra

Sal

Aigua o fumet suau

Per a la picada:

50 gr d’ametlles torrades

1 gra d’all

Julivert

Un bocinet de xocolata negra

Elaboració:

En primer lloc vull comentar que la sípia a de ser de l’anomenada bruta, aquestes sèpies que ja ens venen netes i/o congelades o de semi-conserva no valen res, a més el plat ho agrairà i els comensals també.

Un cop rentada i tallada a daus (reservant la seva salsa o melsa, aquesta bosseta marró que té dins la panxa) la sofregim amb un bon oli d’oliva verge extra fins que deixi anar la seva aigua i a continuació hi afegim la ceba picadeta i els alls i ho deixem coure tot plegat, amb el farcellet d’herbes, fins que la ceba quedi una mica dauradeta.

Tot seguit hi afegirem els pebrots, també talladets.

Ho deixarem fent “xup-xup” a foc lent i amb la cassola tapada una bona estona, quan és vegi el conjunt ben confitadet hi posarem el tomàquet ratllat i una altra bona dosis de paciència. Hi afegirem el vi i el deixerem reduir.  Ens ha de quedar més o menys així, amb aquest color torradet i tant maco. Sentiu l’oloreta?

A continuació hi afegim l’aigua o un fumet suau i quan arrenqui el bull, hi tirem els pèsols i les patates.

Una mica abans d’acabar la cocció hi posem la picada d’ametlles, all, julivert i xocolata. Deixem reposar la cassola, millor d’un dia per l’altre i l’alegria i passió que sentireu quan gaudiu d’aquest plat serà indescriptible!

Maridatge recomanat:

MATARÓ: Capgrossos i cebes. Un plat gloriós, golafre, saborós. Un plat que agermana tota Catalunya, un “mar i muntanya” o en aquest cas un “mar i horta”. Una sort extraordinària comptar amb ambdós aventatges, el resultat, l’Eduard ens el posa a taula! Crec adient un blanc de Sumarroca “Temps de Flors “, un vi tant florit com el plat mataroní , una acurada mescla de Muscat , Gewurrstràminer i Xarel.lo, crec que anirà al pèl d’aquesta petita O.D.A.( Obra d’Art ).

Agustí Salas Rolland.