Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Milfulls de xocolata

Publicat dia 24 juliol 2012 postres i pastisseria

 

Temps de preparació: 45 minuts
Temps de cocció: 20 minuts
4 persones  

INGREDIENTS:

– 400 g de pasta de full
– 5 cullerades de sucre glacé
– 2 cullerades de cacau en pols  

Per a la mousse de xocolata:  

– 25 ml de llet
– 50 g de sucre en pols
– 2 rovells d’ou
– 1 cullerada plena de farina
– 1 cullerada de fècula de blat de moro
– 1 branquilló de vainilla
– 50 g de xocolata negra 70%
– 6 cl de nata ben freda
– Cacau en pols per a l’acabat

Preparació:

1 – Preescalfeu el forn a 210 ° C
2 – Col·loqueu la massa amb un gruix de 2 a 3 mm i talleu rectangles de 20 cm x 40 cm.
3 – Poseu en una safata per enfornar folrada amb paper pergamí, i cuineu fins que estiguin daurades.
4 – Traieu del forn, escampeu sucre en pols en gran mesura i caramelitzar uns 2 minuts al forn. Traieu del forn i deixar refredar.

Per a fer la crema de mussolina de xocolata:  

1 – Bulliu la meitat de la llet amb la branca de vainilla
2 – En un bol, bateu els rovells d’ou i el sucre amb un batedor fins que la barreja es torna escumosa.
3 – Afegir la farina i la fècula de blat de moro, a continuació, l’altra part de la llet.
4 – Retireu el branquilló de vainilla, aboqueu la crema a la cassola amb la resta de la llet i deixar bullir 2 minuts, remenant constantment.
5 – Aboqueu la barreja en un bol, afegiu la xocolata i remeneu fins que es fongui. Cobriu amb paper de plàstic i deixeu refredar.
6 – Quan la crema estigui freda, pesar-la
7 – Bateu la nata ben freda per montar-la. ( un terç del pes de la crema pastissera de xocolata que heu pesat abans )
8 – Barrejeu la crema i la nata muntada.
9 – Aneu fent capes, alternant capes de crema i rectangles de pasta de full.
10 – Empolvoreu de cacau i serviu-lo molt fred.

Consell: Abans de fer la crema batuda, assegureu-vos de suavitzar la crema de xocolata, ha de ser sense grumolls.

I que vagi de gust! 😉

Llegeix-ne més

Llobarro al forn

Publicat dia 15 juliol 2012 peix i marisc
blog1

Ingredients per a 2 persones:

2 Llobarros de mida individual
2 Patates mitjanes
1 Ceba tendra
3 ó 4 grans d’all
1 Tomàquet madur
2 ó 3 fulletes de llorer

Una copeta de vi blanc sec
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge
Fumet

Elaboració:

Posem en una safata per anar al forn,un bon raig d’oli i les patates tallades a rodanxes. Seguidament, hi col·loquem la ceba a tiretes, els grans d’all, el tomàquet (pelat i trinxat petit) les fulles de llorer, un altre raig d’oli per sobre, la copeta de vi blanc i una mica de fumet. Salpebrem i enfornem a forn fort, per que se’ns fagi tot plegat una miqueta (el temps dependrà del tipus de patata, uns 20-25 min. aprox)


blog3


Quan tinguem les patates gairebé fetes, hi posem els llobarros, prèviament nets i sense escates, salat i empebrat, al damunt.
Tirem per sobre el peix una mica de suc de la cocció de les patates i ho deixem a uns 200º uns 15 min. Si cal hi afegim una mica de fumet.
(Hem de recordar que el peix ha de tenir una cocció justa)
blog4

I ja tenim el llobarro a punt! I les patates, mmmmm!  Boníssimes!
blog2
Maridatge per aquest llobarro:

A la taula d’en Bernat qui no hi és, no és comptat!!. I qui no per un llobarro! 
Ara, el millor de tot (per a mi) son les patates que, agafen tot els gust. Aqui s’imposa un blanc senyor suau pero que doni la réplica a quest gran peix: Un Valdeorras de vinyes prefiloxériques d’aquesta marca que vaig poder veure i viure’l “in situ”. Dels blancs de Galicia al meu entendre, el millor: Valdesil.

Agustí Salas Rolland.
Valdesil Bottle Shot

 

Llegeix-ne més

Salmó a la planxa

Publicat dia 4 juliol 2012 peix i marisc

 

 

No és pas la meva intenció ensenyar-vos ara com es fa un salmó a la planxa però si parlar-ne una mica de les seves propietats, que em semblen molt interessants. Si us agrada, com a mínim un cop per setmana (sembla una recepta de dietista, oi?)

Això si, només un parell de consells per coure’l:

Hi ha molta gent que no para de “marejar” i donar-li voltes al peix. Hem de deixar que es vagi fent amb la planxa calenta, per les quatre cares, però hem de procurar que sigui, només, la estona necesària per cada cara. I sense oli, aquest peix ja té prou quantitat de greix ell solet. Hi podem afegir al final de la cocció un raig d’oli d’oliva verge extra. I fins i tot, aquest oli aromatitzat amb alguna herba.

 

 

 

 

El nom de salmó, designa a un conjunt de peixos caracteritzats per tenir un cos allargat amb petites escames arrodonides i una aleta de greix entre l’aleta dorsal i la cua.

Són peixos originaris de les zones fredes de l’hemisferi nord que es reprodueixen en els seus rius i llacs, tot i que avui en dia, el salmó també es cria en piscifactories de tot el món. Així doncs, podem distingir entre el salmó salvatge, poc abundant, i el salmó de viver, que té una carn menys fina i més greixosa.
El salmó és un peix que pot viure tant en aigua dolça com salada. Neix en rius o llacs, i tot i que algunes espècies passen tota la seva vida en aquestes aigües dolces, alguns exemplars migren al mar on passen gran part de la seva vida, per després retornar a l’aigua dolça per a reproduir-se.
Existeixen moltes varietats de salmó, però les dues famílies més grans són el salmó de l’Atlàntic o europeu i el salmó del Pacífic.
Pel que fa al seu contingut nutricional, cal dir que el salmó és un peix blau o gras, i que per tant, conté un elevat contingut en greix, aproximadament un 10% del seu pes. No obstant, es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol “dolent” i de triglicèrids, a la vegada que contribueix a elevar lleugerament els nivells de colesterol “bo”.
Es recomana el consum de peix blau al menys dues vegades per setmana, encara més especialment a persones amb nivells de colesterol i/o triglicèrids alts en sang, problemes cardiovasculars o risc de trombosis.
El salmó és una excel·lent font de proteïnes de gran qualitat i alt valor biològic, al igual que la resta de peixos.
Pel que fa a les vitamines, que es concentren en les zones més greixoses del peix, destaquen les liposolubles A i D, així com també algunes del grup B.
Es font de magnesi, iode, fòsfor, seleni, calci i ferro, tot i que el contingut d’aquest últim mineral és menor que en altres peixos.
El salmó és un peix de gust molt apreciat, pel que es recomana preparar-lo amb condiments simples per tal d’apreciar-ne el sabor. Al ser un aliment amb gran contingut greixós, és millor cuinar-lo sense utilitzar oli, per exemple a la planxa, a la graella, al vapor, al papillot o al forn.
Com a peix blau que és, el seu contingut en purines és elevat, i per tant, no està recomanat el seu consum en persones amb els nivells d’àcid úric alt ja que podria desencadenar un atac de gota.
En cas d’hipertensió, és recomanable consumir el peix fresc, ja que el salmó fumat conté gran quantitat de sal que s’afegeix per a conservar el producte.
Per últim, comentar que el salmó pot contenir un paràsit anomenat Anisakis i per això s’ha de consumir cuit, ja que d’aquesta manera el destruïm. En cas de voler menjar-lo cru, tipus Sushi, s’ha de congelar com a mínim dos dies per a eliminar el paràsit o bé comprar el peix ja prèviament congelat.
Llegeix-ne més

Bloc recomanat a RAC1

Publicat dia 15 juny 2012 varis

 

Avui hem començat el dia molt contents! Tot i escoltant la ràdio, he sentit com a RAC1 recomanaven aquest bloc. Son d’aquestes petites coses que t’omplen de satisfacció.
Vull donar les gràcies a tots els que seguiu aquest bloc, perquè sense vosaltres aquests petits èxits no serien possibles.

 

I també vull agrair, evidenment, a RAC1 la seva recomanació.

 

 

I, nou rècord de visites al bloc! Moltes gràcies! Sigueu tots benvinguts!

 

Llegeix-ne més

Tàrtar de fumats

Publicat dia 13 abril 2012 entrants

 

Teniem uns sobres de fumats, i feia algun temps que no en menjavem, i ara que encara venen de gust plats fresquets, hem pensat en fer-los d’alguna manera diferent i d’aquí aquest tàrtar de fumats, que per altra banda és peix blau, molt necessari i recomanable per mantenir el colesterol a ratlla.

Ingredients:

150 grs. de salmó fumat
150 grs. de bacallà fumat
150 grs. de tonyina fumada
2 o 3 pebrots del “Piquillo”

Per la vinagreta:

Tàperes
Cogombrets amb vinagre
Ceba tendra
Vinagre suau (De poma, per exemple)
Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Farem una vinagreta amb els ingredients abans esmentats, picant-los molt petitets i afegint-hi un rajolí del vinagre i l’oli d’oliva.
Picarem també petit, els fumats i el pebrots del piquillo i en un bol ho barrejarem tot amb la vinagreta.
Posarem el resultat en un motlle a sobre el plat, el decorarem al nostre gust i retirarem el motlle en el moment de servir-lo.

I bon profit!

 

Llegeix-ne més

Lluç a la Basca

Publicat dia 12 març 2012 peix i marisc

Avui hem pensat que menjarem una mica de lluç preparat d’una forma molt tradicional: A la basca. A mi, personalment, a part de la nostra cuina tradicional, m’encanta la cuina del nord….Bé, crec que m’agrada quasi tot!! ;))

Al pais basc els plats compostos per peix són molt variats. El bacallà sens dubte és un dels més destacats, sent preparat de moltes formes. També el lluç o els calamars són molt tradicionals. 
Destaca el Lluç a la Koskera, també conegut com lluç amb salsa verda o a la Basca.

Ingredients per a 4 persones:

4 talls de lluç d’uns 200 grams
300 grs. de cloïsses.
quatre grans d’all.
Un grapadet de pèsols.
Un gotet de vi blanc.
Un bon grapat de julivert ben picadet
1 cullerada de farina.
Sal
4 espàrrecs

Ou dur
Oli d’oliva verge extra

Fumet
Farina

Elaboració:

Salem el lluç i el passem per farina. En una paella tirem oli (que cobreixi el fons) i dorem una miqueta els alls, els treiem i ofeguem les rodanxes de lluç, com mig minut per cada costat, les traiem i les posem en una cassola de fang.

En l’oli que sobra de fregir el lluç, ofeguem una cullerada de farina (perquè no sàpiga a cru).

Una vegada ofegada afegim un got de fumet, una mica de sal i deixem coure fins que espessi una miqueta (no ha de espessir molt). Amb aquesta salsa reguem el lluç. S’afegeixen les cloïsses (prèviament obertes a part, per evitar que portin sorra), els espàrrecs, els pèsols i l’ou dur, i s’empolvora tot amb julivert picat fi.

Es deixa coure uns 3 minuts, i llest!!

Important: Hem de tenir amb compte que hem d’anar sacsejant la cassola mentre duri la cocció.

Maridatge del plat:

Com a fill de basca el lluç es el peix principal, a la romana, al bany María o un lluç a la Basca que, ma mare ho feia en cassola de fang. Dona feina peró els ressultats a taula son espatarrants.
Per una menja com aquesta un gran vi: Pazo Barrantes, un vi aristocràtic per dues bandes, per la seva qualitat i, perque el seu el.laborador que és Marques de Murrieta que per arrodonir-ho , es Duc de Creixell, Senyor de Barrantes i, “Grande de Espanya”, no sóc monàrquic peró evidentment hem rendeixo als seus vins !!

Agustí Salas Rolland.

Llegeix-ne més

Salses i bases: El Kuzu

Publicat dia 21 febrer 2012 salses i bases

D’origen xinès i japonès, Kuzu o kudzu (Pueraria lobata) és una planta enfiladissa de la família de les Fabaceae amb diferents aplicacions, com a farratge per als animals, les seves flors són ornamentals i la seva arrel proporciona un midó també anomenat kuzu que s’utilitza en cuina com espessidor, per fer sopes, salses, purés, etc.

En la medicina tradicional xinesa s’ha aplicat des de fa milers d’anys ja que se li atorguen propietats beneficioses contra problemes gastrointestinals, estats gripals, mals de cap i fins i tot com a complement per superar addiccions com l’alcohol o el tabac.

A la cuina el kuzu es presenta com un bon espessidor, ofereix una textura suau, sense grumolls i gelatinosa, i s’incorpora a les salses, sopes i com es fa amb la fècula de blat de moro, dissolent prèviament en aigua o brou fred, però fins obtenir una barreja gairebé transparent i de textura gelatinosa. És un ingredient molt interessant com a espessidor perquè no afegeix cap sabor, com la Xantana, ia més està lliure de gluten.

El kuzu també es pot utilitzar en substitució d’altres farines, encara que cal destacar que és un producte car i no gaire fàcil de trobar, extreure el midó de l’arrel de la planta és molt laboriós, així que difícilment serà un ingredient que substitueixi les farines de blat, blat de moro o patata com a espessidor en occident.

Llegeix-ne més

Salses i bases: l’agar-agar

Publicat dia 21 febrer 2012 salses i bases

L’agar-agar és una GELATINA VEGETAL d’origen marí. És un polisacàrid sense ramificacions obtingut de la paret cel · lular de diverses espècies d’algues vermelles dels gèneres Gelidium, Euchema i Gracilaria entre altres actuant com a pigment que dóna un color característic a cadascuna. La paraula ‘agar’ ve del malai agaragar’, que significa ‘gelea’.
.. Placa de Petri, amb medi de cultiu agar McConkey (per bacteris de tinció Gram negatives), on ha crescut el bacteri Shigella spp. Aquest agar, també, s’empra en gastronomia. És incolor, però amb l’addició de colorants s’aconsegueix canviar-li el color, com en aquest cas que és vermell-rosat.
Químicament, l’agar és un polímer de subunitats de galactosa, de fet, és una barreja heterogènia de dues classes de polisacàrids: agaropectina i agarosa. Encara que ambdues classes de polisacàrids comparteixen el mateix esquelet de galactosa, la agaropectina està modificada amb grups àcids, com ara sulfat i piruvat. Els polisacàrids d’agar serveixen com l’estructura primària de la paret cel · lular de les algues. Dissolt en aigua ‘calent‘ i refredat, es torna gelatinós. El seu ús principal és com a mitjà de cultiu en microbiologia. Altres usos són com a laxant, com a espessidor per a sopes, gelatines vegetals, gelats i algunes postres, i com a agent aclaridor de la cervesa.





Llegeix-ne més
Page 25 of 25« First...10...2122232425