Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Sípia amb Pèsols

Publicat dia 2 març 2014 cuina catalana. llegums. peix i marisc

 

En el nostre País, i sobretot al Maresme és molt habitual menjar guisats de peix i marisc amb pèsols. Un del plats més coneguts a la nostra literatura és el congre amb pèsols, del que ja en parlaven Josep Plà, Vazquez Montalbán i Narcís Comadira, entre altres.
En una de les seves receptes, en Jaume Fabrèga també ens explica que el Baró de Maldà, allà per l’any 1782, va degustar en un hostal de Reus un Lluç amb pèsols (“Lluç ab suc i sos pesulets”)   

Aquest plat d’avui, la Sípia amb pèsols, és un dels més populars, junt amb les mandonguilles amb sípia, on també els maresmencs i no maresmencs i solem posar pèsols.
També si poden afegir patates.
En aquesta ocasió hem fet el guisat amb ceba confitada

Ingredients:

1Kg. i 1/4 de sípia bruta
500 grs. de pèsols desgranats
La salsa o melsa de la sípia (La bosseta marró del interior)
Ceba confitada
3 grans d’all
2 o 3 tomàquets madurs
1 copeta de vi blanc sec
Oli d’oliva verge extra
Sal
(És molt important que la sípia sigui de costa de l’anomenada bruta, neta o congelada, no val res)

 

 

Elaboració:

Posem el alls picadets en una cassola amb oli d’oliva i tot just es daurin, sense que es cremin, hi afegim el tomàquet talladet petit sense pell ni llavors. Deixem que es confiti el sofregit i a continuació hi afegim la sípia tallada a trossets, ho coem tot junt una mica i afegim 2 o 3 cullerades de ceba confitada. 
Remenem i hi tirem el vi blanc, deixant que redueixi a foc lent i se’ns fagi una mica la sípia.
A continuació hi afegim els pèsols i la salsa o melsa de la sípia, rectifiquem la sal i ho ofeguem tot plegat a foc lent fins que els pèsols siguin cuits. Si cal i podem afegir una mica d’aigua o fumet.

Notes: Jo acostumo a posar-hi també un bocinet de xocolata negra abans d’acabar la cocció.

Podem afegir-hi una mica de llorer.
També podem rematar la cocció amb una picada que afegirem uns minutets abans d’acabar.
Si no ho fem amb ceba confitada hi posarem la ceba al principi de l’elaboració del sofregit.

Per a la picada:

1 gra d’all

Un grapadet d’ametlles torrades

1 carquinyoli

Un bocí de xocolata negre

Julivert

 

 

Maridatge del plat:

Estem a l’època de la marina, ves per on! Pèsols i sípies que s’han trobat una mica com la sardana de l’Empordà , tu baixa una mica que jo també hi pujo altre mica, cebes, alls ,vins, olis i tomàquets per a donar-li color ( com deia el Ferran Agulló ) i, encara que el mar hi sigui present l’hosta es tantmateix força fràgil i vol un vi “amable”, un Blanc de Seré de Vallbona de les Monges , a la ruta del Cister, un vi tant humà com els que el fan!!

Agustí Salas Rolland.

 

Llegeix-ne més

Bunyols de vent

Publicat dia 28 febrer 2014 postres. postres i pastisseria

 

Ja tenim la Quaresma a tocar!  A totes les pastisseries ja podem trobar bunyolets. I els de Quaresma o de l’Empordà (Brunyols)  Són tant bons aquests bunyolets de vent tant esponjosos!. Fins i tot farcits de nata, crema o xocolata.
I els podem fer a casa, que són facilets de fer!

I si voleu veure la recepta dels Brunyols de l’Empordà, només he de clicar aquesta imatge:

 

Però anem a la recepta dels de vent:

Ingredients:

100 grams de farina 
25 grams de mantega 
3 ous 
1/4 litre d’aigua
1 pell de llimona (opcional)
sucre 
una mica de canyella (opcional) 
oli  
sal
anís (opcional)

 

 

Preparació:  

Posem en un cassó l’aigua , afegim també l’escorça de llimona, la mantega i una mica de sal. 
Col·loquem el pot al foc i quan entri en bull, afegim la farina de cop i amb el foc baix, removem bé tot plegat.
Augmentem el foc i continuem la cocció fins que veiem que la barreja es separa de les parets del cassó. 

Retirem el cassó esperant que la massa es refredi. Afegim ara els ous prèviament batuts, un a un i sense deixar de remenar. L’esponjositat del bunyol dependrà molt de que estigui la massa ben batuda.
Un cop obtinguem una massa homogènia, amb l’ajuda d’una cullera prenem la mesura per formar els bunyols i fregim en una paella amb abundant oli d’oliva ben calent, fins que estan daurats. Quan es dauran d’un costat, ells mateixos es donaran la volta.

Retirem els bunyols i els depositem sobre un plat amb paper de cuina perquè s’absorbeixi l’excés d’oli.
Ara només queda empolvorar els bunyols amb una barreja de sucre i canyella en pols, o sucre sol.

Hi podem posar un ratjolinet d’anís.

Una vegada siguin fets els hi podem fer un foradet, i amb l’ajut d’una mànega farcir-los de crema o nata. 
O de xocolata! Perquè no!

 

 

Per completar la festeta els “regarem” amb una mica de Cava dels nostres amics del “Celler d’en Pla”

 

Llegeix-ne més

Dijous Gras, Llarder o Jarder

Publicat dia 26 febrer 2014 Dijous Llarder. ous i truites. porc

 

Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc”, “Dia de la truita” o “Dijous de les Llardufes” (Empordà), és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. Cau sempre en lluna nova. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l’aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, pels Concursos i Mostres de Truites realitzats pels alumnes de les escoles i altres col·lectius i pels aplecs gastronòmics. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els “Darrers Dies”, és costum farcir les ensaïmades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa. El refranyer fa referència a aquesta jornada “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.

Començarem la festa  per ensenyar-vos la nostra truita de Dijous Gras:

Truita “De plat en plat” del Dijous Llarder, guanyadora del III Concurs de truites virtuals Mercats de Barcelona (Veure recepta clicant l’imatge)

 

La botifarra d’0u

Aquesta botifarra és típica, a Catalunya, del temps del Carnestoltes i, especialment, del Dijous Gras o Llarder. 

Es degusta sola, amb pa, formant part d’entrepans o fins i tot en forma de truita “redundant”- ous i botifarra d’ ous-.
Es troba embotida en budell prim o mitjà fresca però ja cuita, per degustar directament. Se sol presentar en forma de ferradura, amb el fil de lligar-la.

El seu origen és, d’una banda , la temporada, ja que encara és l’època tradicional de matar el porc (hivern); de l’altra, s’origina a través del calendari religiós. En el temps que precedeix la Quaresma en la qual la carn, els embotits i, antigament, els ous, estaven prohibits. Aquests productes es consumien amb escreix, donant plats com la Peuada, Cassola, Greixonera de peus de porc (Mallorca, Menorca –greixera-; també al País Valencià), etc., les truites diverses incloent també la de mongetes i botifarra d’ ous, etc.

La botifarra d’ou és una variant de la “botifarra blanca” o “cuita”, o “de perol”, feta amb carn magra (espatlla), tallons o daus de cansalada, a vegades cap i altres parts “no nobles” -cotnes, etc.- amb la inclusió d’ous frescos, en quantitats variables segons la casa o la comarca.

Aquesta recepta ens l’ha cedit el nostre carnisser, en Lluís de la Xarcuteria-Carnisseria Antiga Casa Alfonso

Per a més informació cliqueu l’imatge

Ingredients:

Carn magra de porc 35%

Carn de caldera 34%

Careta de porc 38%

8 Ous per quilo de carn

Sal 10 gr. per quilo

Pebre 6 gr. per quilo

Nou moscada 0’5 gr. per quilo

Tripa de porc (Natural, salada, el dia abans es treu de la sal i es possa en remull, ben treta la sal i ben remenada . Tripa calibrada 26-28 més gruixuda que la de la botifarra crua.

Elaboració:

Un cop hem omplert les tripes amb la farsa i lligades amb cordill, bullim les botifarres a 88º durant 25 minuts. La temperatura interior de la botifarra a de ser de 67º.

 

La botifarra d’ou, gran protagonista de la festa. Per a més informació de Carnisseria-Xarcuteria Antiga Casa Alfonso, cliqueu l’imatge.

 

Seguim la festa am la coca de llardons

 

Pe veure la recepta de la Coca de Llardons, cliqueu l’imatge.

 

Els Llardons , els altres protagonistes

 

 

I els ous, sense ells no hi ha festa!

 

 

El nostre entrepà de truita de botifarra d’ou. Un bon esmorzar o berenar!

 

 

Aquest dia es celebra de diferentes formes i maneres, cada poble té la seva tradició, aquí en tenim unes quantes:

Fogasseta a Xerta i Alcover (El Baix Ebre) 

Fogasseta

 

El dijous llarder té una significació especial a municipis del Baix Ebre, com Aldover i Xerta: És tradició menjar la fogasseta, un pa rodó farcit amb truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. en el cas de Xerta, cada any nombroses famílies del poble es reuneixen amb les seves criatures per berenar a base de fogasseta al camp de futbol. 

 

 

Baldanada popular a Tortosa (Baix Ebre)

Baldanes

Baldanada popular per celebrar el ‘Dijous Llarder’ a l’ermita de Mig Camí. La baldana és una botifarra o embotit curt, d’arròs, ceba, greix i sang. 

 

 

Dijous jarder a Amposta (Montsià)

Menjar blanc

Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a “enjardar”, a menjar un entrepà de truita amb salsitxes. Actualment, aquesta tradició ja no té tanta importància i només algunes mares que treballen a casa o els jovenets, són els que la continuen celebrant. També és típic d’aquesta diada menjar per postres “menjar blanc”, fet a base de farina d’arròs i llet.

 

 

Xatonada i merengada a Vilanova i la Geltrú (El Garraf)

És costum aquest dia la celebració de la Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per finalitzar-ho merenga o coca de llardons, i un seguit d’actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva inclosa.

Merengada

Xatonada (Veure recepta clicant l’imatge)

Truita de carxofa

 

Dijous Jarder a Flix (Ribera d’Ebre)

És costum menjar truita de carxofa. 

 

Passeig del carro de truites a Mataró (El Maresme)

Cada dijous llarder, des de l’any 2000, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s’escau en tan greixosa diada. Des de la plaça de Santa Maria fins a la plaça de la Peixateria, es passeja el ja tradicional carro de truites per la ciutat. El carro es va parant i convida als vianants a menjar i beure, al ritme de les gralles i les caixes. 

Repartiment de truites

 

Dijous de les llardufes a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

En clara referència al greix del porc.

L’olla podrida de l’Alguer

A l’Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l’olla podrida, un plat que en l’actualitat s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat de Sardenya. 

Dijous llarder a Vilanova de Sau (Osona)

És costum que una colla de dones i una d’homes, cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre. 

Festa de les cassoletes a Otos (La vall d’Albaida)

Dijous Llarder a Vic (Osona)

El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. La novetat d’aquest any té a veure amb l’evolució del sector i la introducció d’una nova filosofia que ha de permetre donar llarga vida al sector ramader ja que els porcs que es rostiran han estat criats a partir d’un mètode totalment ecològic.

 

Llardons

Botifarres d’ou

 

 

 

 

 

En definitiva una festa per disfrutar, d’una manera o altra dels productes del porc. Bon DIJOUS GRAS O LLARDER!!

 

Llegeix-ne més

Pèsols i Carxofes amb Pernil

Publicat dia 24 febrer 2014 carxofes. entrants. llegums verdures i hortalisses

 

S’apropa la primavera,  plena explosió del pèsol, (Caviar del Maresme,Perles del Maresme) no parem de menjar-ne!

És un llegum que té la seva procedència al pròxim orient i que va aparèixer poc després del blat. És un dels conreus més antics d’Europa, segons unes dades que he trobat, amb més de 5.000 anys d’antiguitat.

I com que ja el tenim aquí, segur que aprofitarem per fer-ne més d’un plat i receptes. (Sèpia amb pesols, cremes de pèsols o una de les més antigas receptes marineres: Congre amb pèsols, per citar-ne algunes.)

Jo, que sóc del Maresme, on ens els hem fet tant nostres, (Qui no coneix els famosos “Pèsols de Llavaneres?) L’utilitzo amb força asiduitat quan és temporada, com a plat o com acompanyament, o fins i tot en arrossos i fideuades o guisats i estofats, podria gairebé dir que a casa des de sempre, he viscut envoltat de pèsols i faves. Recordo a l’avia pelant-los mentre anava explicant les seves històries.`… I ara, m’omple de joia anar recuperant antigues sensacions culinàries.

Però ara la història que ens ocupa és la recepta d’avui, aprofitant que també tenim carxofes, hem fet un platet exquisit.

 

 

Ingredients:

750 gr. de pèsols desgranats (Uns dos kilos aprox. amb tavella)
4 carxofes
100 grs. de pernil ibèric (Pot ser un país normal)
2 cebes tendres mitjanetes.
4 alls tendres
Menta fresca
Oli d’oliva verge extra
Oli de menta
Una copa de vi blanc sec
Sal

Elaboració:

Netegem les carxofes de les fulles més dures i aprofitem la part del cor amb la tija i les tallem en 6 o 8 trossos (es poden posar amb una mica d’aigua i llimona, perquè no es tornin negres)
A continuació les posem amb una paella amb oli i les coem poc a poc fins que siguin tendres.
Mentre farem un sofregit amb la ceba i l’all tendres (no ha de quedar massa fet, amb 7 o 8 minuts en tenim prou) i un cop fet hi afegirem la menta picadeta i la copa de vi, a continuació els pèsols i els ofegarem amb la cassola tapada i a foc lent.
Quan els tinguem gairebé fets hi posarem els encenalls de pernil i les carxofes, rectificarem de sal i ho saltarem tot plegat a foc fort una miqueta.
Emplatem afegint-hi una mica d’oli de menta al damunt.

I a gaudir! Bon profit!

 

Llegeix-ne més

Truita de Dijous Llarder

Publicat dia 23 febrer 2014 Dijous Llarder. ous i truites
El proper dijous es celebra arreu del nostre país el Dijous Gras. Aquesta truita l’hem presentat al III Concurs de truites virtuals de Mercats de Barcelona. I hem guanyat! Estem contentíssims! 
Volem donar les gràcies a tots els nostres amics i seguidors que, amb el vostre vot heu fet que guanyessim! I evidenment a Mercats de Barcelona per acceptar la nostra participació i per la seva iniciàtiva en aquest fantàstic concurs.

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
A Catalunya és conegut popularment com a “Dia de la truita”, ja que és tradicional menjar la truita de botifarra d’ou, entre altres, com els pastissos de truites a la xatonada de Vilanova, truites de carxofes, d’alls tendres etc.
Aquesta és la que hem fet nosaltres i que potser és una de les més tradicionals. 

Ingredients:

Ous
Botifarra d’ou
Cansalada
Mongetes del Ganxet cuites
Alls tendres
Sal
Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Fregim la cansalada amb uns alls tendres petitons i a continuació pasem una mica la botifarra per la paella.
Batem els ous, els salem una mica, barregem tots els ingredients i fem la truita.Bon profit i que tingueu un bon Dijous Llarder!!


També us recomano que llegiu aquest article: “BOTIFARRA D’OU” del gran mestre Jaume Fàbrega.

 

 

Maridatge de la truita:


Bé: Dijous Gras, dia de règim, de règim per a engreixar-nos, clar ah! Però respectem les tradicións i que tant be reflecteix en Jaume Fàbrega, que per acabar d’adobar-ho está boníssim! I ves per on, a tal honor, tal senyor.
Un negre, Bárbara Forés, Gandesa, un vi com cal fet a conciéncia, trencant motllos, prejudicis i, velles pràctiques, gaudiu del raïm en tota sa plenitut!

Agustí Salas Rolland.

Aquesta recepta, com sempre, Km.0. Comerç de proximitat, del nostre carnisser de confiança.

 

Carnisseria -Xarcuteria Antiga Casa Alfonso (Per a més informació cliqueu l’imatge)
Llegeix-ne més

Brunyols de Quaresma

Publicat dia 22 febrer 2014 cuina catalana. postres i pastisseria. tradicional

 

Un dels productes típics de la Quaresma són els bunyols. Són una massa de forma rodonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada amb alguna altra substància (patata, bacallà, cigrons, ceba etc.) que es fregeix amb oli o saïm i que acostuma a tenir enmig un forat o un clot fondo. Però els bunyols no són exclusius de la Quaresma: …també són una menja tradicional en determinades festes o èpoques de l’any com per exemple durant la Candelera, Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Sant Josep, Santa Teresa, Tots Sants, etc.

Encara que se’n solen dir “de l’Empordà”, els brunyols també són típics de la Garrotxa, el Pla de l´Estany, el Gironès i la Selva, i es fan especialment pel Dijous Sant i la Setmana Santa a moltes cases de la comarca i que juntament amb la garnatxa són la menja que s’ofereix als convidats. Són fets de farina, ous, llevat i substàncies aromàtiques, es couen en oli bullent i després s’empolsimen de sucre. De manera semblant es fan en les altres regions del Principat. 

Els bunyols de Quaresma es fan tradicionalment a les pastisseries els dimecres i divendres durant tot el període quaresmal.

 

Ingredients:

Per a la massa del llevat:

500gr de farina de força
20gr de llevat premsat de forner
1/4l. d’aigua tèbia

Per a la massa:

500 gr de sucre
200 gr de mantega
30 gr de sal
4 ous
500 gr de farina fluixa
1 copeta d’anís
Pela de llimona ratllada

Elaboració:

Preparem la massa de llevat barrejant molt bé la farina de força, l’aigua i el llevat i ho deixerem fermentar unes hores.
Quan hagi fermentat ho barregem amb tots els altres ingredients i ho treballem ben treballat tot plegat fins que ens quedi una massa fina i elàstica. La deixem reposar una estona.
Fem unes boletes d’uns dos o tres centímetres i les posem en una safata o llauna una mica untada amb oli. A continuació els hi fem forma de bunyol, fent-lis un forat al mig i els fregim en oli abundant i molt calent. Els treiem del foc i els deixem escórrer sobre un paper absorbent. Els banyem amb almívar, els empolvorem amb el sucre i bon profit!

 

Llegeix-ne més

“Babarrunak” (Mongetes) de Tolosa

Publicat dia 20 febrer 2014 llegums. llegums verdures i hortalisses

 

Avui hem fet un viatge, mental i sentimental, al Nord, on hi tenim molts bons amics, amb un d’aquests plats tant tradicionals.
Paga la pena deixar-se transportar, de tant en tant, mitjançant la cuina, a altres paratges, altres aromes, altres sabors…..La cuina és això, una expresió i intercanvi de sentiments i cultures, i encara més si, com en aquesta ocasió, les “Babarrunak” (Mongetes) ens les envia una bona amiga.

Izas: Aquesta recepta va dedicada especialment a tu.

Gemma i Eduard.

Ingredients:

½ kg de mongeta (babarrunak) de Tolosa
1 ceba petita 
Un raig d’oli d’oliva verge extra 
sal  
aproximadament 1,5 l. d’aigua
1 xoricet
1 botifarró
1 Tall de cansalada
Col
Bitxos (Piparrak) d’Ibarra

 

 

Elaboració:

En pricipi, a aquesta mongeta, si és nova, no li cal remull . Introduim les mongetes en una cassola amb aigua freda, oli d’oliva i la ceba picada fina. (Opcionalment, una mica d’all)

Posem la cassola a foc fort fins que arrenqui el bull per després baixar el foc al mínim. Mantenim les mongetes amb un bull molt suau, trencant aquest bull 2 o 3 vegades, durant unes dues hores aproximadament. A mesura que va avançant la cocció, si cal, hi posem més aigua. Poc abans d’acabar la cocció ho salem. Abans de servir, deixem reposar fora del foc perquè espesseixi el brou.

Tradicionalment es serveix el plat de babarrunak amb els seus “Sacramentos” com n’hi diuen, xoriço, botifarró, cansalada, i col, tot cuit a part.

Ho servirem tot plegat amb els bitxos (piparrak) per anar picant.

També podem servir la col (berza) saltada o amb un refregit d’alls.

 

 

Maridatge del plat:

Bona combinació! Aquesta mongeta per a mi té la categoría d’una Ganxet en fosc, és un llegum que no li cal res més. El Gran Origen de Maset del Lleó li donara bon coixí! (Copa Balón)
Agustí Salas Rolland.
Llegeix-ne més

Ofegat de pèsols i faves amb menta

Publicat dia 20 febrer 2014 entrants. llegums verdures i hortalisses

 

A punt d’arribar els productes de primavera!

El pèsol és  una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S’han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d’antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment. I que més podem dir de aquestes “perles” o caviar del Maresme? Per exemple, que els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

En aquesta recepta els barregem amb les seves “cosinetes” faves tendres que són un producte que al ponent mediterrani es fa servir des d’antic però que no són gaire conegudes ni ben valorades a la major part del món, només en alguns llocs de la Mediterrània i d’Àsia. A l’Edat Mitjana era considerat un producte de pobres, i per tant, sense cap prestigi. Fins i tot alguns plats que s’havien fet tradicionalment amb faves, com el caçolet, aquestes es van substituir ràpidament per una altra lleguminosa més apreciada, per exemple, en el cas del caçolet, per mongetes seques, que van arribar a Europa amb el descobriment d’Amèrica.  Són un aliment molt ric en aigua (90%) i per tant, pobrement calòric (64 kcal/100g). Són riques en carbohidrats (10%) principalment complexos, proteïnes (5.4%) i fibra (4%). 
Sigui com sigui, a la nostra terra són considerades gastronòmicament gairebé com un plat nacional (Faves a la catalana)

Bé però, anem per el plat que ja tenim gana…..

Ingredients:

250 grs. de pèsols desgranats
250 grs. de faves tendres desgranades
Unes fulles de menta
6 allets tendres
Ceba confitada
1 copeta de vi blanc sec
Aigua mineral
Oli d’oliva verge extra
Sal

 

 

Elaboració:

En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva fregim lleugerament els allets tendres. A continuació hi posem 3 o 4 cullerades de ceba confitada i hi tirem el vi blanc, tot seguit hi posem  les faves i les fulles de menta remenem una mica tot plegat i afegim una mica d’aigua fins a cobrir justet el conjunt.
Ofeguem amb la cassola tapada a foc lent uns 15 minuts, pasat aquest temps hi afegim els pèsols, si cal, una mica més d’aigua i continuem la cocció fins que tot  sigui cuit. (Amb 10/15 minuts més en tindrem prou)

Hem de tenir amb compte que el temps de cocció de les dues llegums són diferents.

Si no disposem de ceba confitada, sofregirem la ceba al principi de la preparació.

Una altra recepteta molt senzilla, oi? I apta per dietes vegetarianes.
Bon profit!!

 

 

Maridatge recomanat:

La suma i el resum de la primavera ben entesa. Dos llegums pròpies dels deus romans que,per cert, eren un grans menjadors de faves, un plat lleuger, senzill i agradable de menjar amb l’afegitó de la fresca menta , per cert en l’elaboració hi entra el vi blanc, poseu el mateix que després servireu a taula, os recomano un Xarel.lo de Roure, un Alella com cal!

Agustí Salas Rolland.

 

Llegeix-ne més

Espinacs a la Catalana

 

Els espinacs a la catalana o espinacs amb panses i pinyons era ja una combinació molt apreciada a l’època medieval i encara ara és la manera més característica, en la cuina catalana, de preparar els espinacs i que ha esdevingut un plat popular a tot l’Estat Espanyol i Andorra. Es tracta de saltar els espinacs a la paella amb una mica d’oli d’oliva, panses i pinyons.

A Catalunya, els espinacs s’han introduït al llarg dels anys a la gastronomia, utilitzant les fulles tendres en amanida i cuites (bullides) en plats típics com els espinacs a la catalana amb panses i pinyons o les cassoles de tros (amb cargols, costella de porc, etc). Són un ingredient que a la cuina catalana de vegades es pot substituir per les bledes, especialment en plats de cassola amb bacallà o mongetes seques. La truita d’espinacs és força habitual, es prepara amb espinacs previament lleugerament bullits o també fregits sols o amb una mica de cansalada.

L’origen dels espinacs és persa mentre que els pinyons i les panses ja estàven a Catalunya almenys des de l’època de l’antiga Roma. La combinació de panses i pinyons és comuna i molt apreciada ja des de l’Època Medieval, a països de tota la Mediterrània, en especial a les illes. A Catalunya aquesta recepta està documentada, en català, ja al segle XIV.

Ingredients:

2 manats d’espinacs

150 g. de panses
100 g. de pinyons
1 gra d’all
oli d’oliva verge extra 
sal
pebre
Elaboració:
Després de rentar els espinacs, paseu-los una mica per una paella grossa amb un raig d’oli d’oliva (Jo no els bullo, així conserven les seves propietats, tant les gustatives com les nutricionals)
Els reservem i en la mateixa paella, sofregiu l’all, traieu-lo quan estigui daurat i tot seguit afegiu-hi les panses (sense cues)
Quan s’inflin, afegiu els pinyons, deixeu-ho sofregir una mica i, abans que els pinyons adquireixin color, afegiu-hi els espinacs. Sofregiu-ho tot junt a foc lent,per tal que el conjunt s’escalfi uniformement.
Rectifiqueu de sal, assaoneu amb pebre.
Podem afegir-hi opcionalment uns dauets de pernil o cansalada.

Maridatge del plat:

Espinacs cruixents, pinyons torrats, panses molsudes ,oli d’oliva, una paella ben remenada, tot una trovalla on la verdura esdevé quasi carn. Per tant i tenint en compte que es verdura li posarem un negre jove, un vi novell empordanés tocat pel vent, esclat de jovent, Novell de Garriguella, Empordà de socarrel, carnós i d’amable pas.

Agustí Salas Rolland.
Llegeix-ne més

Xató i Xatonada

Publicat dia 16 febrer 2014 amanides. cuina catalana

 

El xató o xatonada, és una festa gastrònomica que es celebra principalment a les comarques catalanes de El Garraf i El Penedès.

El xató és el nom de la salsa que s’utilitza a la xatonada, aquesta salsa és “cosina-germana” del romesco, amb orígens àrabs.

Se’n disputen l’autoría alguns pobles, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, El Vendrell, Sant Pere de Ribes… És una mica allò de que si la meva és més autèntica que la teva i viceversa, encara que també hi ha altres pobles on es celebren xatonades, Cunit, Font-Rubí.. Benviguda la competència!
Fins i tot Salvador Espriu deia que és un plat d’Arenys de Mar…..

Segons va publicar el Diari de Vilanova del 16 de febrer del 2007 la primera referència escrita del xató és a un exemplar del 1850 del diari barceloní El Sol on es mencionava que un restaurant vilanoví de recent obertura “elaborava a la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el excitante xató.”
També l’investigador Carles Montserrat va trobar a l’Arxiu de Sitges la primera referència escrita d’una degustació del xató (xatonada). Concretament va ser en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer de 1896 per 23 persones (entre elles il·lustres sitgetans com Miquel UtrilloSantiago Rusiñol i Gaietà Buïgas i Monravà).
La recepta de Vilafranca dona al xató una estructura similar a la d’un castell i alguns grups argumenten que l’origen de la paraula xató ve del mot francès chateau (castell). Així, a causa del paral·lelisme entre l’estructura del plat i el mot es podria considerar que el plat té un marcat origen vilafranquí i que altres poblacions al alterar la presentació no haurien sabut respectar l’original.
El xató també està relacionat a la cultura del vi, ja que el fet de fer una petita aixeta a la bóta per veure’l, s’anomenava aixetonar, aquesta és la versió de El Vendrell.
Segons escriu Jaume Fàbrega en un dels seus llibres, l’autoría del nom pot venir de la exclamació “Quel chateau!” que va pronunciar Santiago Rosinyol quan li varen servir el plat.

Sigui quin sigui el seu orìgen o autoria, a la xatonada, com a menja principal, es prepara una amanida d’escarola, acompanyada per bacallà esqueixat , anxoves, tonyina seca esqueixada, olives negres i arbequines i la salsa xató. 
Es sol acompanyar també per diverses truites o pastissos de truita, de botifarra, carxofes, fesols, etc.

Ingredients per a la salsa Xató:

3 o 4 nyores
Unes quantes ametlles torrades

Unes quantes avellanes torrades
2 o 3 grans d’all 

Molla de pa xopada amb vinagre
Oli d’oliva verge extra
Una mica de sal

(Hi podem afegir un bitxo si la volem picant)

Per el plat:
1 Escarola
150 gr. de bacallà esqueixat dessalat
150 gr. de tonyina seca dessalada
Anxoves
Olives negres
Olives arbequines



Elaboració de la salsa:


El primer que hem de fer és preparar les nyores: Les escaldem i les obrim, treiem les llavors i en separem la carn.
Piquem en un morter els alls amb un polsim de sal, hi afegim les ametlles i avellanes i seguim picant fins que ens quedi ben fi. A continuació afegim la carn de les nyores, remenem bé tot plegat fins que ens quedi una textura de pomada. Tot seguit anem tirant l’oli gota a gota com si fessim un allioli. A la meitat de la confecció de la salsa hi posem la molla de pa xopada amb vinagre i continuem tirant oli fins que ens quedi espesseta.


Elaboració del plat:
En un bol barrejem l’escarola amb la salsa, la posem en un plat amb el bacallà, la tonyina, les anxoves i les olives i bon profit!
 Maridatge del xató:
Benvinguts al Xató, la trovada inteligent entre el mar i la vinya pels quatre cantons mediterrània, una bona unió entre escarola, ametlles, avellanes, oli, vinagre, anxoves, bacallá, ah!! I el vi, un Novell, i si cal perque no, de Garriguella, que mes Mediterrània que l’Empordá ??
Agustí Salas Rolland.

Llegeix-ne més
Page 9 of 25« First...7891011...20...Last »