Eduard De plat en plat Ex-xef. Apassionat per la cuina tradicional catalana. "La cuina és el paisatge posat a la cassola". (Josep Pla). "Catalunya, com té una llengua, un dret, unes costums, una història propia i un ideal polític, té la seva cuina" (Ferran Agulló)

Pop a la Gallega (Polbo á Feira)

Publicat dia 17 desembre 2013 peix i marisc. tapes

 

El plat consisteix en pop net de les seves vísceres i que és cuit sencer durant algun temps ( preferiblement en una olla de coure ) amb l’objecte d’estovar la seva carn , de vegades és congelat uns dies abans per tal d’estovar el nervi , altres és colpejat diverses vegades contra una superfície. Per regla general la cocció del pop es fa tres vegades , és a dir s’introdueix en aigua bullint durant escassos segons i es treu , així tres vegades.  A aquesta tècnica se l’anomena ” espantar” i ajuda a que conservi la seva pell una vegada que estigui cuit . Després es deixa cuinar a l’aigua bullint durant una quantitat de temps determinada segons l’origen del pop i el seu pes .
El pop ben cuit conserva encara la seva pell , per això se li deixa reposar a l’aire un quart d’hora abans de ser servit . L’operació de ser cuit en olles de coure és tradicional que sigui feta per dones a l’aire lliure i que en llengua gallega s’anomenen polbeiras . És present a les festes , fires i aplecs de Galícia i El Bierzo ( Lleó ) , d’aquí el seu nom ” á feira “.

 

Ingredients:

1 Pop

Cachelos*

Pebre vermell dolç

Pebre vermell picant (Opcional)

Sal en escates

Oli d’oliva verge extra.

 

Elaboració:

Posem el pop , ben net , al congelador i el deixem congelat 24 hores com a mínim . Treiem el pop del congelador i el deixem a temperatura ambient fins que estigui totalment descongelat .

Posem una olla al foc , amb abundant aigua . El típic des d’un calder de coure , però si no es té es pot utilitzar una olla d’acer inoxidable. Quan l’aigua comenci a bullir fiquem el pop i el deixem bullint durant 1 minut , el treiem, mantenim fora 1 minut i tornem a començar , 1 minut bullint i 1 minut fora. Repetim aquesta operació 3 o 4 vegades, a l’última el deixem en l’aigua i que bulli a foc mitjà/alt durant uns 45 minuts . Si el pop fos de 4 kg . el deixaríem 1 hora .

Punxem de tant en tant per comprovar quan està tendre . Treiem el pop de l’aigua , el deixem escórrer, i el tallem, les potes a rodanxes i el cos en trossos no molt grans , amb l’ajuda d’unes tisores .

Tradicionalment a Galícia el pop a feira no porta patates , encara que és bastant freqüent sobretot a la resta d’Espanya servir acompanyat de patates , i si poden ser patates gallegues o cachelos millor . En aquest cas en la mateixa aigua on s’ha cuit el pop es poden coure les patates , pelades i tallades a rodanxes . Quan estiguin tendres treure-les, escórrer-les bé i reservar-les.

El típic és disposar les rodanxes de pop en plats individuals de fusta.

Tirem per sobre un bon grapat de sal gruixuda, hi escampem el pebre vermell i finalment afegim l’oli d’oliva .

 

 

Els cachelos són patates ? Doncs … sí, però no . A veure : tot “cachelo” és una patata , però no tota patata és un “cachelo” , ni el “cachelo” és una varietat de patata , sinó una forma de cuinar que, a més, ha canviat amb els temps i amb els avenços que la tecnologia ha aportat a la cuina .

A principis del segle passat , Manuel María Puga i Parga , que va popularitzar en els temes gastronòmics seu pseudònim de Picada , en parlar dels cachelos deia :
“La seva preparació és molt senzilla . Es divideixen les patates sense pelar en dos trossos – i si es vol , senceres -, se salen i es col · loquen en un recipient de fang , posant-los aigua per la meitat . Es tapa el recipient i es posa al foc , fent bullir el seu contingut. Quan les patates estan mig cuites se’ls escorre l’ aigua i es fiquen al forn fins que estiguin tendres ” .

En realitat , els “cachelos” són , actualment , patates , pelades o no, senceres o tallades, cuites en aigua amb sal . Però no són, un tipus de patata .

Llegeix-ne més

Calamarsons farcits de gambes

Publicat dia 15 desembre 2013 peix i marisc

 

 

Ingredients:

24 calamarsons

12 gambetes mitjanes

6 escalunyes

2 tomàquets ratllats sense pells ni llavors

1 ceba gran

2 grans d’all

1 grapat de pèsols del Maresme

1 copeta de vi blanc sec

1 copeta de conyac

Fumet o aigua

Sal

Oli d’oliva verge extra

 

Elaboració:

 

Netegem els calamarsons i separem les aletes i potes, que trinxarem petitones.

Seguidament, i en una paella amb una mica d’oli, saltarem les gambes lleugerament, flamenjant-les amb el conyac i les deixerem refredar. Quan siguin fredes, pelarem les cues i pasarem els caps per un colador xinès per guardar-ne el seu suc. Piquem les cues a trossets i reservem tot plegat.

Agafem a continuació una cassoleta i sofregim les escalunyes fins que siguin transparents, tots seguit hi posem les aletes i les potes tallades dels calamarsons i ho sofregim una mica. Seguidament hi posem les cues de les gambes, també tallades i el suc dels caps, li donem uns tombs i ja tindrem la farsa a punt.

Farcim el calamarsons i els tanquem amb l’ajut d’un escuradents.

A part haurem fet un sofregit amb la ceba, els alls i el tomàquet. Quan el tinguem ben confitat, hi posem els calamars, la copeta de vi blanc, un grapat de pèsols, i ho deixem coure fins que redueixi el vi. Si cal, podem afegir-hi una mica d’aigua o molt millor, fumet.

 

 

Llegeix-ne més

Escudella i Carn d’Olla

 

Hem volgut fer un petit recull, d’aqui i d’allà, juntament amb la recepta, de la història d’un plat que bé podriem dir que és el plat català per excelència, al menys per nosaltres i amb tots els respectes per la senyora “botifarra amb seques”, el gran ” Pa amb tomàquet” , l’elegant “Fricandó”, els “Mar i muntanya” fantàstics, la gran dama “samfaina” i un món de plats propis que tenim al nostre país.

L’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa i Francesc Eiximenis explica al segle 14 que aleshores era un plat que menjaven tots els catalans cada dia. Té origen en  les famílies pageses que bullien les restes de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost.

Antigament, els dies de cada dia la pilota es feia només amb molla de pa i cansalada. Aquesta mena d’escudelles amb pilotes també es feien a Occitània, on la pilota es deia ròsola, i les pilotes de pa i cansalada encara existeixen, o més aviat una evolució d’elles, a les quals amb el pas amb el temps es va substituir per patata.

Si sobrava carn d’olla, es passava aquesta per la paella o bé se servia freda i amanida. En alguns llocs també es fa un trinxat amb les patates (i col, api, etc. si calia) i la carn, a l’estil del Trinxat de la Cerdanya.

Aquestes sopes poden tenir verdures de temporada, tubèrculs i les carns que es poguessin tenir a disposició. Sopes d’aquesta mena es menjaven força sovint, sinó cada dia, en una àmplia àrea d’Europa i de la Mediterrània, a cada lloc particular adaptada segons els seus productes. Els ingredients concrets també depenien de l’economia personal de cadascú i del que tingués en cada moment a l’hort i al rebost. Hi havia, a més, les versions “de festa” i les “de diari”. Les versions de cada dia tenien més hortalisses, ossos, menuts (Colls, pedrers, crestes…) i poca carn, mentre que les de festa, als Països Catalans, han de tenir “els Quatre Evangelistes”: porc, gallina, vedella i xai. Encara que el xai només s’utilitza en determinades versions. Com també en les comarques gironines es habitual fer la sopa amb arròs i fideus enlloc dels galets.

La recepta d’escudella amb patata és força recent, ja que aquest ingredient no es va introduir a la cuina catalana fins un o dos segles després del contacte amb Amèrica. Fa un temps se li posaven mongetes, també d’origen americà. A “La cuynera Catalana (Segle XIX) el terme escudella és encara genèric per a diferents sopes (verda, amb carn i verdures; de dia de peix, sense gens de carn ni peix, per quaresma; de llegums, de pèsols, de pa torrat, etc.) i s’alterna sense criteri aparent amb el mot sopa. Sí que apareix explícitament, presentada com a un altre plat diferent, la “carn bullida a l’olla, vulgarment dita carn d’olla”, que “acostuma a servir-se després de l’escudella”, i diu que a més de verdures, ha de tenir motlló i cansalada però que per assolir “tota perfecció” a més hauria de contenir carn de bou i d’aviram.

Fins no fa gaire encara es menjaven amb pa, i encara es mengen amb pa, l’escudella o altres sopes, a alguns indrets de Catalunya, a Menorca i a Occitània. A Occitània les sopes s’acabaven fent chabrol que és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja pocbrou al plat i comença a ser difícil d’agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d’inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient. De vegades ho fan tots els comensals alhora, al crit de “chabròl”, una mica de la mateixa manera que als Països Catalans fem els sant-hilaris. Més tard sorgiren també, quan ja es considerava “camperol”, altres formes més recatades, consistent a fer-lo sense avisar, més discretament i a petits xarrups. i sembla que a Catalunya també.

 

L’escudella i carn d’olla de Nadal és la versió de màxima festa.

 

 

Altres referències a aquest plat:

Una mica del que parlava Josep Pla de la Carn d’Olla en el seu llibre, “El que hem menjat”: La Carn d’Olla

L’Escudella i Carn d’Olla segons Jaume Fàbrega.

El nostre amic Miquel Sen Tato també parla d’aquestes sopes en un dels sus articles: “Un oceà de sopes”

Corpus Culinari Català

Després de totes aquestes referències i varietats que hem trobat i que seguiriem trobant de la nostra Escudella i Carn d’Olla (Com l’escudella barrejada, la sopa de galets, la sopa de galets farcits, la sopa amb pilotetes etc…)

 

 

 

 

 

 

 

 

Doncs això, sense donar-li més voltes i ja que cada terra fa sa guerra, aquí us deixem la nostra versió de lEscudella i Carn d’Olla de Nadal.

Ingredients per a 6 persones:

1 branca d’api

1 porro

1 ceba

2 pastanagues

1 col d’olla

1 nap

1 xirivía

4 patates mitjanes

150 g de cigrons remullats

1 os de genoll de vedella

1 os d’espinada de porc

Morro i orella de porc

Peu de porc

Cansalada viada

1 troç de carn de vedella (Conill, peixet…)

1/4 de gallina

Botifarra blanca

Botifarra negra

1 trosset de sagí

Pilota

Sal

Aigua

Galets (O fideus i arròs)

(Opcionalment hi podem afegir un troç de xai,  ànec, mongetes…)

 

 

Per a la pilota:

100 g de carn picada de vedella

100 g de carn picada de porc

100 g de papada picada

1 ou

1 all trinxat

Julivert

Una mica de molla de pa remullada amb llet

Farina

Sal

 

 

Elaboració:

El primer que hem de tenir en compte, és el temps de cocció de cada producte. Aquí no val posar-ho tot a l’olla i apa, ja es farà! Hi oblideu-vos del tot de l’olla a pressió. Aquestes sopes necessiten, com tot a la cuina, temps i paciència. I molta passió. El resultat final ens ho agrairà.

Per tant, començarem per bullir les carns, menys la pilota i les botifarres, més o menys 1 hora i seguidament hi afegirem els cigrons deixant-ho bullir tot plegat una altra horeta escumant-ho de tant en tant.

Passat aques temps hi tirem les verdures menys la col i la patata i ho deixem coure una altra hora més, tot això a foc lent.

Mentrestant, podem anar fent la pilota barrejant les carns picades, l’all trinxadet, el julivert, l’ou batut, la sal, una mica de pebre i la molla de pa remullada amb la llet. Li donem la forma desitjada, normalment ovalada, l’enfarinem i la reservem.

Quan l’olla porti aquestes tres horetes bullint hi afegim les botifarres, la pilota, la col i les patates. Rectifiquem de sal.

Ho deixem bullir fins que aquests últims ingredients siguin cuits.

Acabada la cocció, colem amb compte el brou, separant tots el ingredients.

Seguidament bullim els galets amb el brou.

Servim l’escudella, i a part, un plat amb les carns i un altre amb les verdures i llegums.

I tot a punt per disfrutar de debó!  

 

 

Com sempre en totes les nostres receptes, productes de qualitat, productes de proximitat, dels nostres amics, dels nostres veïns.  😉

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llegeix-ne més

Arròs amb Calamarsons i Carxofes

Publicat dia 1 desembre 2013 arrossos. carxofes. peix i marisc

 

 

Ingredients:

6 tasses (de les de café) d’arròs bomba

1/2 ceba

3 0 4 grans d’all

1 mica de pebrot vermell

1 mica de pebrot verd

2 tomàquets madurs ratllats (sense pell ni llavors)

250 gr de calamarsons

1 grapadet de pèsols (opcional)

4 carxofes

Oli d’oliva verge extra

Sal

Fumet de peix (dos mides i una mica més de l’arròs)

 

Elaboració:

Tallem les verdures petitones i fem un sofregit en la paella amb oli d’oliva verge extra.

 

 

Quan tinguem el sofregit gairebé fet i ben confitadet hi afegim les carxofes i ho sofregim tot plegat una mica.

 

 

Seguidament, hi posem els calamarsons els hi donem uns tombs i ho banyem amb una copeta de vi blanc (Han de quedar cruets, acabaran de coure després)

 

 

Afegirem l’arròs i el rossejarem per tal que deixi anar el midó i ens quedi ben solt, a continuació tirem el fumet bullint a la paella i ho deixarem coure 3 minuts a foc ràpid, 12 minuts a foc mitjà i uns altres tres minuts altra vegada a foc fort.

 

 

El deixarem reposar uns minutets i plat llest per anar a taula i gaudir de debó!

 

 

Maridatge recomanat:

Sembla que l’amic Eduard li ha agafat el “rampell” de la carxofa, no m’extranya, és molsosa, agradable, i saludable,malgrat que la carxofa i el vi son un maridatge difícil… El millor es anar en bona companyia, els calamarsos ho són, tenen l’encanteri del mar amb una sabia base d’un sofrefit amb temps i l’ajuda d’un rajolí de vi blanc que en aquest cas és un Godello de Galícia, un Valdesil, si el ressultat de la paella es saborós, aquest vi us sorprendrà, que vagi de gust !

Agustí Salas Rolland.

Llegeix-ne més

Trinxat de la Cerdanya amb rosta

Publicat dia 24 novembre 2013 cuina catalana. llegums verdures i hortalisses. verdures

 

 

Trinxat és un plat de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra fet a base de bullir patata i col i després triturar i barrejar-los. Tot i que en la actualitat està estès per tota la nostra terra. Opcionalment s’hi afegeix all fregit. Per últim es fregeix tot en una paella al fogó fins que quede cuit i amb forma de truita de patata.(Tot i que en aquesta recepta hem fet dues presentacions diferents, la tradicional a baix…)

Té l’aspecte d’una truita petita, esqueixada amb trossos de col que li proporciona un toc de verd fosc. Se’n sol menjar durant l’hivern, sent un menjar calorífic. És un plat destacat dins de la cuina catalana de muntanya i a Puigcerdà es celebra cada any la Festa del Trinxat.

També es pot fer com a “cuina d’aprofitament” amb diferents restes de verdures que tinguem a casa o sobres del brou.

Aquesta és la meva versió del Trinxat, fet amb alls tendres i un toc de botifarra negra.

Ingredients:

Col d’hivern
Patata
Alls tendres
Cansalada
Botifarra negra
Oli d’oliva verge extra
Sal

Elaboració:

Bullim en primer lloc la col i la patata amb aigua i una mica de sal, ho colem i reservem.
Seguidament, en una paella amb oli d’oliva, sofregim els alls tendres, tallats petits i la cansalada a dauets molt petitons. Quan la cansalada és rosseta hi afegim una mica de botifarra negra esparracada i a continuació la col i patata molt ben escorregudes.
Amb l’ajuda d’una forquilla o espàtula anem fregint, trinxant i remenant tot plegat i li donem forma de truita.
També podem presentar el plat utilitzant un motlle per donar-li la forma que vulguem, a gust del consumidor, encara que en la recepta tradicional és en forma de truita.
Per acabar, afegim a sobre el Trinxat uns trossos de rosta ben cruixent de cansalada que haurem cuit al forn o fregit amb una mica d’oli d’oliva.

 

 

 

 

Maridatge recomanat:

TRINXAT : De la Cerdanya, evidentment, malgrat que amb diferents ingredients arriba ben bé fins a Lleó, on allá un dels components es el pebre vermell.
Patata, col i poc més, la mà que ho remou, els quatre components que l’acompanyen i, la rosta final i un “cop” de butifarra negre el fan un plat amb nom i cognom!! Dels que alguns s’en aprofiten com si d’un civet de senglar es tractés: Tall per tall i salvant distàncies os suggereixo un negre molsut, crec que un Mont-sant pot anar de perles i, si sou colla compreu un Back in box ( 5-10 litres ) porró de broc generós i, “apali”, a mirar el cel!!

Agustí Salas Rolland.

 

 


Llegeix-ne més

Sopa Minestrone

Publicat dia 20 novembre 2013 sopes i cremes

 

 

Una sopa que ens encanta! Típica de La Ligúria italiana. Una sopa molt versàtil, que es fa tot l’any amb verdures de temporada i en la que no hi falten els llegums, amb diferentes versions, per exemple, a la Provença hi afegeixen “Pistou” (Pesto)  Salsa feta amb all, formatge, alfàbrega i pinyonets…Ah! I en la que no hi falta la pasta, per alguna cosa és italiana.

Aquesta és la recepta que hem fet, amb les verdures i llegums que teniem, però penseu que la podeu fer amb les que us agradin o tingueu a mà.

Ingredients:

1 Kg de verdures i llegums de temporada (Patata, api, porro, pastanaga, ceba, carbassa, nap, xirivia, fesols, mongeta tendra,carbassó, etc…)

150 gr de cansalada

1 Crosta de formatge parmesà

Herbes aromàtiques (Llorer, alfàbrega, romaní, farigola, julivert…)

Sal 

Pebre negre molt

Oli d’oliva verge extra

Encenalls de formatge parmesà

150 gr de pasta (A la vostre elecció)

 

Elaboració:

Posem una olla al foc amb oli d’oliva, fregim la cansalada i la reservem. En el mateix oli, sofregim una mica les verdures, començant per la ceba, la pastanaga i el porro, quan ho tinguem una mica fet, continuem amb la resta de verdures, tenint amb compte el temps de la seva cocció perquè no ens quedin massa fetes. (Només uns tombs)

Afegim aigua (Millor mineral), La cansalada, les herbes, sal, pebre, els fesols i la crosta del parmesà i ho deixem bullir molt poc a poc un parell d’horetes.

Una part de les verdures, les triturem amb el caldo (Això li donarà espessor i consistència a la sopa) i una altra part, les tallem petitones per afegir a la sopa.

Uns minuts abans d’acabar la cocció courem en el mateix brou una mica de pasta (El temps dependrà del tipus de pasta, podem posar-hi la que volguem i més ens agradi)

Podem tenir bullits a part els fesols (O podem comprar-los ja fets al mercat, però sempre amb el seu suc) i els afegirem a la sopa amb una mica del suc de la cocció.

També podem posar-hi alguna carcassa de pollastre, os de vedella o d’espinada de porc, etc…

Acabarem el plat posant uns encenalls de formatge parmesà al damunt.

 

 

 

 

Llegeix-ne més

Crema de Pastanaga i Carbassa

Publicat dia 17 novembre 2013 cuina vegana. sopes i cremes

 

Arribada la fresqueta, ens venen molt de gust coses calentones. Diguem-ne àpats de cullera, sopes, brous, cremes… Aqui en tenim una altra, dolceta, molt fàcil de fer i apta per a tots els públics.

 

Ingredients:

1 carbassa mitjaneta

4 pastanagues

1 porro

Oli d’oliva verge extra

Aigua o brou de verdures

Sal

Cibolet

 

Preparació:

Mireu si és fàcil: Només ens cal agafar una olleta i posar-la al foc amb un raig d’oli d’oliva per sofregir una miqueta el porro. Una vegada una mica sofregit, hi afegim les pastanaga tallades a trossets i ho sofregim uns minuts. A continuació, hi posem la carbassa també talladeta, li donem uns tombs i hi tirem aigua o brou de verdures que ens cobreixi sobradament el contingut i ho deixem bullir fins que tant la carbassa com les pastanagues siguin tobes. Rectifiquem de sal

Triturem tot plegat amb la batedora i ho pasem per un colador fi. Servim amb una mica de cibolet picat al damunt.

És preferible fer curt d’aigua o brou, si ens queda espèssa sempre som a temps d’afegir-ne una mica més.

Hi ha qui també afegeix al final de la cocció un ratjolí de nata líquida (Al estil francès)

També hi podem posar una mica de formatge ratllat o en porcions. 

Llegeix-ne més

Pollastre rostit al forn a la catalana

Publicat dia 17 novembre 2013 cuina catalana. Cuina de Nadal-Cuina de Festes. pollastre

 

 

Normalment, els rostits a la catalana es solen fer en cassola, però també els fem al forn. El rostit és el nom d’una tècnica de cocció molt popular i típica de la cuina catalana. Consisteix a coure aus o carn estovant-les i enrossint-les amb la humitat que desprenen les verdures que es poden afegir. Generalment es fa en cassola de fang. No s’ha de confondre aquesta tècnica amb la tècnica també anomenada rostit al forn, a la qual els aliments es couen al forn, d’una manera semblant a l’ast però sense l’eix o ast. 

El pollastre rostit anys ençà era un autèntic plat de festa. Recordo que de molt petitet, a casa es feia alguns diumenges, agafant el millor pollastre que hi havia al galliner de l’àvia. Fins que va arribar la industralització de l’aviram i la moda del pollastre a l’ast.

Segons comenta Jaume Fàbrega, el pollastre rostit era un plat que només es feia a les grans festes o com a culminació de les festes del camp, tradicionalment l’aviram era una menja de gent rica.

Avui, és gairebé un plat de cada dia, això sí, recomanem que l’au sigui de bona qualitat.

Aquesta és una de les nostres versions del pollastre a la catalana, que és similar al rostit en cassola.

 

 

Ingredients:

1 Pollastre (Preferiblement de pagès)

Sal

Pebre negre molt

4 grans d’all

Uns trossets de llimona

2 Cebes mitjanetes

Uns trossets de pebrot vermell i pastanaga (Opcional)

2 Tomàquets madurs

Panses, prunes, pinyons i orellanes (Un grapat de cada)

Un branquilló de canyela

Una copeta de vi ranci

Una copeta de conyac

Llard o oli d’oliva verge extra

Aigua o molt millor, brou de pollastre

Una fulla de llorer

Farigola, orenga…(Opcional)

 

 

Elaboració:

En primer lloc posarem els fruits secs (Panses, prunes, orellanes i pinyons) en remull amb una copeta de vi ranci i una altra de conyac, durant unes hores.
Agafem el pollastre, net i esvicerat, i a dins hi posem : sal, pebre negre en pols, un all pelat, mitja fulla de llorer, i un troç de llimona. Per fora, el salpebrem i l’untem amb una mica de llard. Un cop fet això, el posem a la safata per anar al forn.
A la safata, hi posem el branquilló de canyella, els alls, la ceba, el tomàquet, el pebrot i la pastanaga, el llorer,el ví ranci i el conyac en el que hem tingut amb remull els fruits secs, i una mica de brou.
L’enfornem a uns 180º durant uns 90 minuts (Depèn del tamany del pollastre) Donant-li la volta un parell de vegades perquè es fagi bé de tots costats i regant-lo amb el suc de la cocció. Mitja horeta abans d’acabar la cocció, hi afegim els fruits secs. Si cal hi podem anar afegint una mica de brou.
Un consell: Quan tinguem el pollastre cuit, baixem el forn a uns 60º i el deixem una bona estona abans de servir-lo. 
I plat a taula!
Maridatge recomanat:
Estic maravellat tenir a l’abast dos grans gastrònoms. L’Eduard que s’arremanga i el Jaume Fàbrega que regira totes les cuines dels Paíssos Catalans i, quasevol plat cuinat o descrit es de “rebut”. L’Eduard ha recuperat el pollastre més tradicional dels catalans quan molts teniem galliner encara que fos sota el safareig. Fet com cal, amb calma, amb “carinyo”. Crec que les fotos són prous eloqüents. Sense dubte,un Cava es lo obligat! Can Rafols dels Caus , un cava fet amb paciència camí del Garraf, un dels pioners del creixement del caves esxquisits. Que ho gaudiu!
Agustí Salas Rolland.
 
Llegeix-ne més

Gran Recapte d’Aliments 2013 – Blogs contra la fam – “Llenties amb Arròs”

Publicat dia 15 novembre 2013 llegums verdures i hortalisses

 

 

Com cada any arriba aquesta gran iniciativa del Gran Recapte d’Aliments, nosaltres ens hi volem unir, una vegada més, mitjantçant l’esdeveniment de “Blogs contra la Fam”.

A més, encara hi som a temps de fer-nos voluntaris, per a més informació, cliqueu el logo:

 

Aquesta és la petita aportació que fem des del nostre blog. Un plat molt senzill i carregat d’energia.

Ingredients:

300 gr. de llenties pardines

1o0 gr.  d’arròs de bona qualitat (pot ser integral)

1 ceba mitjana

2 grans d’all

1 pastanaga (tallada petita)

2 tomàquets madurs (pelats i tallats en 3 o 4 trossos)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Llorer

Aigua mineral

 

Elaboració:

Primer de tot bullim les llenties, si pot ser, amb aigua mineral, aquest tipus de llentia no ens trigarà gaire a ser cuita,  jo acostumo a posar-hi la sal cap el final de la cocció. Podem afegir-hi una fulla de llorer o herbes al gust. Reservem.

També podem utilitzar les llenties ja cuites (De pot o comprades al mercat)

En una olleta a part, posem a bullir l’arròs amb les verdures abans esmentades i quant el tinguem gairebé cuit hi afegim les llenties, amb una mica de suc de la seva cocció (Això és important) acabem de coure fins que l’arròs estigui al seu punt.

Deixem reposar uns minuts i servim.

 

 

Llegeix-ne més

Biquini de sobrassada, formatge d’ovella i mantega de tòfona

Publicat dia 14 novembre 2013 entrepans i torrades

 

Molts ja sabeu que des de fa uns mesos, formem part de la blogosfera Gastronòmicament, i això ens satisfà i ens en sentim molt orgullosos. El mes de setembre passat vam guanyar el 1r premi al Concurs Mossegades, i vam rebre un lot de productes mallorquins que es va fer molta il·lusió.

I quina sobrassada! 🙂  Per això hem fet aquesta recepteta, que la volem dedicar a tots els nostres seguidors, que ens van ajudar amb els seus vots, i molt especialment a la gent marevellosa que forma part de Gastronòmicament.

Aquest biquini és un MALLORQUÍ amb majúscules! 😉

 

Ingredients:

Sobrassada de porc negre mallorquí

Formatge d’ovella

Pa de motlle integral (Sense crosta)

Mantega de tòfona

Per la mantega de tòfona:

Mantega

Tòfona negre

Elaboració de la mantega de tòfona:

Molt senzill, només hem de fondre la mantega i barrejar-la amb la tòfona molt ratlladeta.

Elaboració del biquini:

Agafem tres llesquetes de pa de motlle integral sense crosta i les untem amb la mantega que hem preparat anteriorment.

En una de les parts hi posem la sobrassada i en l’altre, el formatge tallat en llesques.

Ho posem en una “biquinera” o a la planxa, fins que ens quedi torradet.

Notes i consells: La diferència d’untar aquest o altres biquinis amb la mantega de tòfona, la notareu fantàstica al paladar, i li donareu un “toc” diferent.

Quan compreu pa de motlle, fixeu-vos bé amb la seva composició, que no siguin fets amb olis vegetals (Que mai sabem quins són…) Han de ser fets, prioritariament, fets amb oli d’oliva o com a molt amb oli de girasol.

 

 

 

Llegeix-ne més