Truita de carbassó i alls tendres
Molt ens sembla que no cal que us expliquem gaire aquesta recepta. Qui no n’ha menjat mai o fet alguna vegada? De totes maneres ens agraden tant les truites, que no volem perdre l’oportunitat de compartir-les amb vosaltres cada vegada que en fem una. I si algú no l’ha fet mai, també li pot servir, oi?
Ingredients per 4 persones:
8 Ous
2 Carbassons
8 Allets tendres
Oli d’oliva verge extra
Sal
Elaboració:
En una paella amb un bon raig oli d’oliva verge extra, fregim els carbassons i els allets tallats a trossets a foc lent. Podem pelar el carbassó però a nosaltres ens agrada el amb pell, que cadascú esculli com els vol)
Un cop veiem que estan tobets els escorrem ben escorreguts i els barregem ben barrejats amb els ous, que tindrem prèviament batuts. Salarem.
A continuació agafem una paella (El tamany dependrà del gruix que li volguem donar a la truita) La posem al foc i quan sigui calenta hi tirem un raig d’oli i seguidament la barreja dels ous. Si la fem gruixudeta, remenerem bé perquè, abans de donar-li la volta, la tinguem ja una mica cualladeta. Li donem la volta amb l’ajuda d’un plat i la deixem coure una mica més fins que estigui al punt.
A de quedar una mica sucoseta. Com diu el nostre amic i company blogaire Manel Baxerias de La Gàl·lia Catalana, si no és sucoseta, no és truita. Així al menys ens agrada a nosaltres.
Llegeix-ne més
Cananes amb patates
Una diferència de les cananes és que les aletes són més curtes i amples que les del calamar. La pell és d’un color violeta marronós amb taques vermelloses i la seva carn més dura, per aquest motiu el seu temps de cocció serà superior. Les cananes són els “parents” pobres de la família del cefalòpodes.
Menys considerades, crec que equivocadament, que els seus parents, jo diria que només és diferent i no per més barat, menys saborós. Així a la “tieta” sèpia la trobem engalanada en diversos plats, arrossos, fideus, amb pèsols, amb mandonguilles. Als “tiets” pops els gallecs en fan un del seus plat bandera. I que dir del seu “cosí-germà” calamar, que tambè el trobem en infinitats de plats, fins i tot els vestim “a la romana” , això sí, quan ho fem hem d’anar sempre als millors sastres. Com un bon arrebossat cassolà no hi ha res.
I les cananes? Sembla que les tinguem oblidades, doncs voleu un consell: Proveu-les, els que no ho hagueu fet.
Avui les hem fet guisades amb patates al estil de la sípia o del calamar i voleu que us digui una cosa? De parent pobre, res de res, més barat si, que ja és molt en el temps que ens toca viure.
Mireu quin goig!
Ingredients:
8 cananes mitjanes
4 patates
Ceba confitada o un parell de cebes crues
2 tomàquets ratllats, sense pell ni llavors
3 grans d’all
1 copeta de vi blanc
Una fulla de llorer
Julivert
Aigua o fumet
Sal
Oli d’oliva verge extra
Elaboració:
Hem aprofitat que teniem ceba confitada feta, i li dona un toc molt bo al sofregits.
En una cassola amb un raig d’oli hi daurem els alls i els reservem. Seguidament hi tirem les cananes tallades a rodanxes, i deixem que es beguin la seva aigua, a continuació hi tirem el tomàquet i la fulla de llorer i deixem que es confiti tot plegat, llavors serà el moment d’afegir-hi la ceba confitada i la copa de vi blanc, deixant que redueixi poc a poc i que se’ns estovin les cananes.
Afegim l’aigua o fumet i quan arrenqui el bull hi tirem les patates esqueixades, així aconsseguirem espesir una mica més el suc. Ho deixem coure amb la cassola tapada.
Un parell de minuts abans no siguin cuites les patates hi tirem una picada amb els alls que haviem daurat i julivert.
Si deixem reposar el plat molt millor, així les patates ens agafaran encara més els sabors de la cocció i aquest gustet deliciós de les cananes.
Podem afegir-hi a la picada un bocinet de xocolata negra.
Si no tenim ceba confitada farem un sofregit a la manera tradicional afegint la ceba crua al principi.
Arribat el moment, un bon pa de pagès, un bon vi, i compte! No us baralleu per les patates i el suc!
Maridatge recomanat:
Era de justícia posar le coses al seu lloc, una canana es una canana i com a tal l’hem de prendre, si ho diu l’Eduard, va a misa, i si la cuina, va a taula segur, tot un clàssic dels pescadors que tenen una varietat per a cada ocasió. A part de lo explicat recordeu el que us recomana, és un plat d’avui per a demá com tots els plats que es poden reposar, estic d’acord, el millor les patates!! I ves per on!! farem un mar i montanya “virtual” un plat mariner amb un vi “terrer”, és a dir, del Montsant de la cooperativa del Marsroig i el seu equil.librat Ètnic de garnatxa Blanca, vinyes velles, amb “battonage” inclós i, un mínim de cinc mesos en barrils de roure. Fresc (no gelat)!!
Espaguetis amb Bolonyesa (Ragú)
Curiosament, la “Salsa bolonyesa” com és coneguda per tots nosaltres i també arreu, a Bolonya no existeix. És coneix i és reconegut des de l’any 1982 per la Cambra de Comerç d’aquesta ciutat l’anomenat “Ragú* a la bolonyesa”. La recepta original es fa amb carn magra de bou, cansalada, vi negre o blanc sec, salsa de tomàquet, ceba, pastanaga i api. També diu que si pot afegir llet, però es diu a la recepta original, que per substituir el vi. També si poden afegir herbes aromàtiques al gust.
*El Ragú (en francès ragoût) és una preparació típica de la cuina italiana que consisteix a deixar coure carns (aus, caça, etc.) En els seus propis sucs (amb la cassola tapada), durant un període prolongat, entre dues i quatre hores, a baixa temperatura.
Sigui com sigui, no a tot arreu es prepara igual, i a De plat en plat tenim la nostra versió, i és aquesta:
Ingredients per a 4 persones:
400gr d’espaguetis
200gr. de carn picada de vedella
2 cebes mitjanetes
1 pastanaga
1 branqueta petita d’api
Una mica de pebrot vermell
3 o 4 tomàquets madurs triturats sense pell ni llavors
1/4l. de vi negre sec
Oli d’oliva verge extra
Herbes aromàtiques (Orenga, llorer…)
Sal
Pebre negre
Brou de carn
Formatge parmesà ratllat
Elaboració:
Fem un sofregit començant per la ceba, quan estigui una mica feta hi afegim la pastanaga, l’api i el pebrot vermell tallats a trossets petits. Deixem coure una mica tot plegat i a continuació hi posem el tomàquet, passada una estoneta hi tirem la carn picada, el vi i les herbes i ho deixem a foc lent un mínim d’un parell d’horetes, afegint-li una mica de brou de carn, sal i pebre.
Quan tinguem el “Ragú” fet, bullim la pasta en aigua abundant amb sal i un raig d’oli, el temps recomanat pel fabricant, que també dependrà de si utilitzem pasta seca o fresca.
Escorrem la pasta, l’emplatem i li aboquem el sofregit al damunt.
Podem acabar el plat amb una mica de formatge parmesà (Ratllat o encenalls)
Maridatge recomanat:
Pendent d’actualització.
Llegeix-ne mésGaltes de porc al forn
M’encanten les galtes! Sempre m’han agradat. A la brasa, guisadetes, al forn, amb os, sense. I ja que és un plat bastant econòmic, el podem fer habitualment, pot ser un bon esmorzar de forquilla o un bon dinar…
Ingredients:
4 galtes porc
1 ceba
1 porro
2 ó 3 grans d’all
1 pastanaga
2 tomàquets petitons ratllats
Una mica de pebrot verd i vermell
1 got vi negre
1 copeta de conyac
2 gots brou de carn o verdures
1 farcellet d’herbes (Farigola, llorer, orenga, romaní…..)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre
Elaboració:
En una safata per anar al forn, hi tirem un raig d’oli i hi posem la bresa (Tota la verdura) tallada petita i les herbes. Posem les galtes i un altre raig d’oli i enfornem a 250º uns minuts, donant-li a volta a les galtes.
Treiem la safata del forn, separem les galtes i les posem en una cassola.
Seguidament, triturem la bresa, la passem per un colador fí i la tirem a la cassola de les galtes.
Deixem coure uns minutets molt poc a poc i ja les tindrem a punt de solfa!
També podem servir les galtes directament sense triturar la bresa.
Maridatge del plat:
Tot un clàssic de la nostre cuina i fins i tot mes enllá de l’Ebre on li diuen “carrillada”, un plat agradable alimentós i amable amb la butxaca. Un negre Montesierra de Bodegas Pirineus de Barbastro, armònic i que mai falla !!.
Patates d’Olot
Ah, amics meus! La Garrotxa i la seva cuina, poderosa i amb caràcter, amb sabors que esclaten al paladar com volcà en erupció, fesols de Sta Pau, botifarres del perol, patates, pernil, embotits, ratafia…
Com l’exemple que ens ocupa: Dos trossets de bona patata, un damunt l’altre, fent muntanya, i amb la sorpresa interior de carn ben rostida que a la primera queixalada ens fa sentir el plaer insuperable de l’explosió de la natura en el paladar.
Ingredients per 4 persones:
1 kg de patates de La Garrotxa mitjanes
150 g de carn picada de vedella
150 g de carn picada de porc
2 cebes mijanes
2 tomàquets madurs ratllats (sense pell ni llavors)
Una mica de molla de pa remullada amb llet
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge extra
1 copeta de vi ranci
1 polsim de nou moscada
3 clares d’ou
Elaboració:
La farsa:
En una cassoleta amb oli d’oliva, fem un sofregit amb la ceba, i quan la tinguem de color dauradet hi afegim el tomàquet. Ho deixem una estoneta i hi posarem la carn picada i ho coem tot plegat afegint-li una mica de sal, pebre i un polsim de nou moscada ratlladeta al moment. Quan la carn sigui gairebé cuita hi tirarem la copeta de vi ranci i el deixerem reduir poc a poc. A continuació barregem aquesta farsa amb la molla de pa remullada amb la llet i ja la tindrem a punt per farcir les patates.
Les patates:
Pelem les patates i les tallem en rodanxes d’uns 0’5 cm de gruix, les rentem i les fregim amb abundant oli d’oliva (Que cobreixi sobradament les patates, depèn de la quantitat ho podem fer en un parell o tres vegades). Un cop les tinguem gairebé fregides, les treiem amb una escumadora i les coloquem al damunt de paper absorbent.
Tot seguit, posem en un troç de patata una mica de la farsa al damunt i un altra troç de patata a sobre apretant-ho lleugerament. Així ho farem amb totes les patates.
Pasarem les patates per clara d’ou batuda i les fregirem amb l’oli ben roent uns 2 minutets o fins que tinguin un color daurat.
Les posem al damunt de paper absorbent per que deixin anar l’excés d’oli i a punt per anar al plat i gaudir-les!
Maridatge recomanat:
Eduard: Un dels plats més “viciosos” de Catalunya, on la patata embolcalla un tall saborós digne d’una comarca volcànica on la teca es el reflexe del lloc . Poca cosa os haig de dir perqué, si no ho conexeu quasi us puc denunciar per anti-patriotes!
Bromes a part, el vi adient es sense dubte de l’Empordà, Rigau Ros reserva, Campmany-Empordà.
Agustí Salas Rolland.
Mandonguilles amb Castanyes i Bolets
Una recepta de tardor, molt típica d’aquestes dates, com moltes altres receptes amb castanyes i/o bolets, i que la podem utilitzar pel dinar de Tots Sants. Ho podriem haver fet amb conill, costella de porc, pollastre…Però avui l’hem fet amb mandonguilles. Espero que us agradi. 😉
Ingredients per 4 persones:
20 o 24 mandonguilles
2 grans d’all
1 pastanaga
1 tomàquet madur
1 copeta de vi ranci
300 g de castanyes cuites i pelades
300 g de bolets variats
Sal
Oli d’oliva verge extra
Per les mandonguilles:
250 gr. De carn de porc picada
250 gr. De carn de vedella picada
1 ou
Molla de pa sec
1 got de llet
All
Julivert
Farina
Pa ratllat
Sal
Oli d’oliva verge extra
Elaboració de les mandonguilles:
Es fa una massa amb les dues carns, l’all picadet, el julivert, el pa remullat amb la llet, l’ou, sal i pebre.
Fem les mandonguilles, les enfarinem i les fregim en oli. Les reservem al damunt d’un paper absorbent, per treure’ls l’excés d’oli.
Elaboració del plat:
Sofregirem una miqueta el tomàquet, la pastanaga i l’all en una cassola amb oli d’oliva. Seguidament hi posarem tres o quatre cullerades de la ceba confitada i el vi ranci. Deixerem que redueixi el vi, poc a poc. A continuació afegim una culleradeta de farina (Per espessir la salsa) I li donem unes voltetes perquè no ens quedi crua.
Banyem la cassola amb una mica de brou de carn i ho deixem fent xup-xup una estoneta.
Afegim les mandonguilles, les castanyes cuites i pelades (Les podem fer al forn) i els bolets.
Deixem coure tot plegat 10 0 12 minuts i ho deixem reposar (Millor fer el plat d’un dia per l’altre)
Si no tenim ceba confitada feta, podem sofregir-la posant la ceba abans que els altres ingredients.
I ara, us explicaré un secret: Aquesta vegada les mandonguilles les hem comprat fetes. Si son del nostre carnisser de confiança i proximitat, perquè no? Us puc garantir que aquestes són boníssimes. 😉
Per a més informació, cliqueu l’imatge.
Llegeix-ne més
Sonsos fregits
Ingredients:
Sonsos
Oli d’oliva verge extra
Farina (Especial pre fregir peix)
Sal
Elaboració:
Una vegada el tinguem net, sequem bé el peix amb ajuda d’un drap o paper absorbent, el salem i l’enfarinem (Algunes formes pràctiques d’enfarinar-lo són, posant la farina i el peix en una bossa de plàstic o un “tupper” i sacsejar-ho tot plegat amb molt de compte.) Una de les coses importants és el tipus de farina, jo utilitzo, sense ànim de fer-ne publicitat gratuïta, la de “Las Panaeras Sevillanas” especial per fregir. És la que sempre m’ha donat millors resultats.
Una altra cosa important és l’oli, a mi m’agrada fer-ho tot amb oli d’oliva verge extra, que és el de més bona qualitat i més saludable, i ja que mengem fregits de tant en tant, com més sa, millor.
L’oli ha de ser en quantitat abundant perquè ens cobreixi bé el peix, i esperar a que estigui ben roent, en aquest punt hi anirem tirant el peix mica en mica i el deixerem fregir sense tocar-lo (El que si podem fer es sacsejar una mica la paella o fregidora, si intentem remenar-lo amb una escumadora o espàtula és quan correm el risc de trencar-lo)
Quan estigui fregit del tot, depèn del tamany del peix, tampoc cal fregir-lo massa perquè no ens quedi sec (Ho notarem perquè el peix ja estarà una mica més consistent per fora, ja no es trenca amb tanta facilitat) el retirem amb una escumadora i el posem al damunt de paper absorbent abans de servir-lo.
També em de tenir en compte la quantitat de peix que fregim, si n’hem de fer bastant, val més fer-lo amb dues vegades, tres o les que calguin.
Quan treballava a la cuina, moltes i molts clients i amics em preguntaven com ho feia per que el peixet fregit quedés cruixent, solt i poc oliòs. Sentia aquells comentaris de: A mi se m’enganxen! Em queden tous! Se’m trenquen!
Bé ningú neix ensenyat, i sé que molts de vosaltres ja en sabeu prou. Si seguiu aquests pasos senzillets us quedarà un peix cruixentet per fora i melós per dins…
Fins i tot ens el podem menjar amb una mica de bon pa amb tomàquet, perquè no? Que vagi de gust!
Mini Coques de “Picadillo”
El mes de setembre de 2013, dins del marc del 2n Dia Cuina, que es va celebrar a Manlleu en la Festa del Porc i la Cervesa, vam assistir, entre altres actes, a l’Aula de Cuina del mestre Pep Nogué.
Aquesta és una de les receptes de les que vam pendre bona nota per fer-la qualsevol dia d’aquests, però mentrestant voliem compartir-la amb vosaltres.
Una idea fantàstica per fer un pica-pica que a més, ens permet posar-hi els ingredients que la nostra imaginació ens dicti o més ens agradin. Fins i tot els podem fer variats.
Ingredients:
6 llesques de pa de motlle integral (sense crosta)
2 cebes tendres
1 tomàquet cor de bou
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
2 bitxos de Girona
1 cogombre
50 g d’olives negres sense pinyol
sal en escames
oli d’oliva verge extra
100 g de peltruc blanc tallat a laminetes de 0’5 cm
100 g de peltruc negre tallat a laminetes de 0’5 cm
100 g de llonganissa tallat a laminetes de 0’5 cm
100 g de botifarra de perol tallada a laminetes de 0’5 cm
100 g de botifarra d’ou tallada a laminetes de 0’5 cm.
100 g de germinat d’alfals
Elaboració:
Passem pel corró les làmines de pa perquè quedin ben primes. Les tallem en tres talla iguals i les posem al forn a 150º. (Veureu que, a mida que es van torrant agafan forma de canaleta, el que ens permetrà farcir-les)
Rentem els vegetals, els tallem ben petits i barregem amb els embotits tambe tallats prèviament. Amanim el conjunt amb unes escames de sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
Omplim les mini coques amb la farsa i acabem la seva presentació amb una mica de germinat d’alfals.
Llegeix-ne més
Castanyada – Panellets
D’un temps ençà s’ha posat força de moda celebrar Halloween la nit abans de la festivitat de Tots Sants. Segurament ben poques festivitats desperten la controvèrsia i mostres de rebuig a casa nostra com la celebració d’aquesta festa, que molts veuen com una festivitat forana i que ataca directament a una celebració molt més “nostrada”, com és la de menjar castanyes i panellets el vespre abans de la festivitat de Tots Sants i que anomenem “Castanyada”
Però sabíeu que la nit de les carabasses també és una festa tradicional catalana?
El que no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.
Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.
Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.
Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
El que no hem de confondre són les carbasses de Halloween amb les nostres, que també són un costum català com demostra que aquest fós un costum propi de famílies d’arreu de Catalunya i que la evidència és que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del “halloween”.
Segons alguns a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars, que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. Per altres, aquest és un costum amb finalitats protectores que preten, precisament, tot el contrari: protegir la casa de les ànimes que, segons la tradició, aquest dia vaguen errants per carrers i places provinents de l’inframón. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara.
Panellets – Petita història dels panellets i recepta:
Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir en família o amics d’aquests productes de tardor. També n’hi ha que tenen la forma d’un os d’esquelet, una manera divertida de fer referència a la festivitat de Tots Sants o el dia dels difunts. En l’actualitat s’utilitzen altres productes més innovadors per fer els panellets com xocolata, taronja, festucs…
La base més característica dels panellets és una barreja d’ametlles crues mòltes i sucre. Sovint, i perquè sigui més econòmic, s’hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet arrebossada de pinyons i envernissats de clara d’ou.
Com fem la massa?
La millor manera de totes i la més correcta és fer la massa sense patata ni moniato, simplement amb l’ametlla ratllada, el sucre i l’aigua, perquè ens quedin com de pastisseria.
Ingredients:
750g de farina d’ametlla
750g de sucre
Pell ratllada d’una llimona
150ml d’aigua
Els altres ingredients:
200g de pinyons
200g de granet d’ametlla
Cafè soluble
Xocolata
Coco ratllat
Codony
1 beina de vainilla
Sucre en pols
Rovell d’ou
Almívar (Podem utilitzar el de un pot de cireres, per exemple)
Preparació:
Pel massapà base:
Barrejar l’ametlla, el sucre i la ratlladura de llimona. Afegir l’aigua i amassar bé fins a obtenir un massapà ben fi. Deixar a la nevera unes hores (fins i tot d’un dia per l’altre). Dividir el massapà en tantes parts com gustos es vulguin fer.
Ara bé, si no tenim prou traça o ens agrada fer-los amb patata o moniato aquests són els ingredients:
Ingredients per fer la massa:
½ kg. d’ametlla picada
½ kg. de sucre llustre (com farina)
150 grs de moniato o patata
ratlladura d’una llimona
Es bullen els moniatos o les patates (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.
Barregem l’ametlla picada molt fina, el sucre llustre i seguidament hi afegim els boniatos o patates xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.
Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona. És millor fer-la el dia abans i deixar reposar a la nevera embolicada amb un drap humit.
Com fem les diferents classes de panellets?
Agafarem la massa i la dividirem en tantes parts com tipus de panellets volguem fer.
A cada part hi afegirem el que volguem, coco, cafè soluble, cacau en pols…
És l’hora de fer boletes. Un cop fetes, en un vol, barregem els 200g de pinyons amb 20g de rovell d’ou i 20g d’almívar (amb l’almívar la barreja és més enganxosa i els pinyons s’adhereixen fàcilment).
Per arrebossar les boletes de pinyons, agafar un grapat generós de pinyons i pressionar la boleta entre les dues mans fent moviments rotatius per tal que s’enganxin els pinyons.
Posar-los a la safata i just abans de ficar-los al forn, tornar-los a pintar amb la barreja de rovell i almívar.
Farem servir el mateix procediment per fer els d’ametlla, amb el granet.
Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una “butifarra” que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d’ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.
Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d’aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre.
Per fer els de codony aplanarem una mica la massa, la farcirem de codony i l’embolicarem en forma rodona. Seguidament la tallarem i les rebossarem de sucre llustre.
A tots ells els hi podem donar la forma que la nostra imaginació ens dicti.
Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de forn amb pa d’àngel a sota, d’aquesta manera un cop cuïts si queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens el menjarem. Els posarem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se’ns rosteixin massa).
També els podem fer amb dolç de moniato:
El dolç de moniato s’elabora com si fossis a fer una melmelada: la mateixa quantitat de moniato que de sucre i a remoure a foc baix uns 30 minuts. S’afegeix el suc d’una llimona perquè no s’oxidi.
Posem a coure els moniatos amb pell, d’aquesta manera no li entra aigua, uns 25-30 minuts o fins que estiguin tendres.
Traiem d’aigua i deixem refredar. Una vegada que estiguin temperats, els pelem i els xafem en un colador perquè deixin anar l’aigua que tingui.
En una olla posem el moniato el sucre i el suc, ho barregem i sense deixar de remoure el tenim a foc baix uns 30 minuts o fins que s’evapori el líquid i ho deixem refredar i reposar.
Per fer la massa, barrejarem el dolç de moniato i la farina d’ametlla en parts iguals i ja la tindrem feta.
Procedirem després com en els anteriors panellets.
Llegeix-ne més
Esqueixada de Bacallà marinat amb vinagreta de fals pil-pil.
Aquesta recepta va ser la guanyadora del “2n Concurs de receptes amb bacallà” organitzat pels amics de “Perelló Bacallaners”.
L’esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d’0liva. D’entre els vegetals no hi pot faltar el tomàquet, trossejat o ratllat, i sovint també s’hi posa ceba, pebrot i olives.
Tant mateix, gosariem dir que és un plat únic de la cuina catalana, ja que no es troba en cap receptari de païssos que utilitzen el bacallà a la cuina, com és el cas del País Basc, Espanya, Portugal, a Itàlia o a la Provença.
Al País Valencià rep el nom de “Esgarrat”, però solen fer-lo només amb pebrot escalivat. O la “pericana” d’Alcoi fet amb pebrot i all fregit.
Una anècdota curiosa és que Matthew Tree fa servir l’esqueixada (Peix cru! Cosa extranya aquesta!) com a metàfora de les dificultats de l’adaptació a Catalunya: per la llengua, els costums de convivència i la cuina. Després d’observar tot això -el sorprèn que tothom parli al mateix temps, que la gent es toqui i que allò que li havien dit que era un dialecte és una llengua i allò que li havien dit que era Espanya no ho és-, s’adona de tot allò que un britànic, o qualsevol ciutadà del món, no pot ni sospitar, ja que Espanya ens ha esborrat del mapa. Aquest xoc d’amplia a l’hora de menjar: “Inicialment vaig tenir problemes a engolir el bacallà cru anomenat esqueixada, un plat típic de Catalunya”. Afortunadament, després tot va anar bé, i ara Matthew Tree és un gran escriptor català -que a Espanya, com a prova de la seva catalanofòbia, quan tradueixen les seves obres amaga que siguin escrites en català- i un dels millors amics de Catalunya. Aquesta es una altra manera per a fer una esqueixada de bacallà, una mica més sofisticada, per dir-ho d’alguna manera.
Per el bacallà marinat 200 g de bacallà esqueixat, Unes branques de fonoll, 200 ml de vinagre de vi blanc, 200 ml d’aigua, 100 g de sucre, Oli d’oliva verge extra
Per a la picadeta 1/2 ceba, 1/2 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, 1 tomàquet tipus branca, sal
Per el fals pil-pil Oli d’oliva verge extra, 1 gra d’all, vinagre de poma
ELABORACIÓ: Posarem el bacallà esqueixat i dessalat amb el vi, l’aigua, el sucre, el fonoll i l’oli d’oliva a macerar unes horetes. Per fer la vinagreta o fals pil-pil, primer de tot, fregim l’allet laminat amb oli d’oliva, treiem l’all , i deixem refredar l’oli. Un cop tebi, hi afegim una mica d’oli fred i unes gotetes de vinagre de poma (al gust, recomano una quantitat molt moderada) i l’anem emulsionant amb unes varilles fins que agafi una mica de cos. A banda, haurem fet una picadeta amb la ceba, els pebrots i el tomàquet. Col·loquem un motlle en el plat, hi posem la picadeta, el bacallà escorregut al damunt i la vinagreta pel vol. Just abans de servir el plat, retirem el motlle i plat a punt!! Ho podem acabar de decorar amb olives o tàperes i julivert picat. Bon profit!
Maridatge recomanat:
Mala peça al teler! Les vinagretes en general són l’enemic principal del vi. Com t’has de veure per el teu mal cap, golafre! Jo hi posaria, i molt tímidament, un vi d’agulla de Maset del Lleó molt llaminer.
Agustí Salas Rolland.
