Pa de Pessic

Publicat dia 8 octubre 2013 Dolços. postres i pastisseria

pa de pessicblog1

Ingredients:

4 Ous
125 g Farina
125 g Sucre
1 Pell de llimona ratllada
1 cullerada de llevat en pols
Mantega

Preparació:

Barregeu els ous amb el sucre i la ratlladura de llimona amb un batedor o unes barnilles fins que dobli el volum.
Afegiu-hi la farina i el llevat tamisat amb una espàtula. 
Poseu-ho en un motlle untat amb mantega i farina i feu-ho coure al forn durant uns 30 minuts, escalfat prèviament a 180º.

Variacions:
S’hi pot afegir un polsim de canyella.
Es pot servir amb sucre de llustre per sobre.
Es poden separar les clares dels rovells i afegir-les muntades a punt de neu després de la farina. 
S’hi pot afegir mantega.
Es pot fer servir fècula de patata substituint una part de la farina de blat.
Es pot substituir totalment o parcial la farina de blat per midó de blat de moro.

xocolatadablog1

Llegeix-ne més

Crema de Carbassa amb Bacallà esqueixat

Publicat dia 7 octubre 2013 bacallà. sopes fredes. sopes i cremes

 

Els nostres amics de “Gatronòmicament“, organitzen un altre mes el “Concurs Mossegades“. Aquest octubre va de receptes amb carbassa i ja que hem tingut la sort de guanyar-lo un parell de vegades, ens he animat a presentar-hi també aquesta recepta. Esperem tenir sort! I que us agradi la nostra proposta!

 

Ingredients:

1 Carbassa mitjaneta

1 Porro

Oli d’oliva verge extra

Sal

Aigua mineral

Bacallà dessalat i esqueixat

Oli de cibolet

Alfals germinat

Elaboració:

En una olleta, sofregim una mica el porro amb oli d’oliva i a continuació hi afegim la carbassa a trossets, ho sofregim una mica més i afegim una mica d’aigua i salem una miqueta.

Ho deixem coure uns 10 minuts.

Tot seguit, triturem amb la batedora i ho pasem per un colador fi.

Opcionalment hi podem afegir una miqueta de crema fresca o formatge de Maò ratllat. A mi, personalment, ja m’agrada sense, per fer un plat més natural i sense greixos.

Presentarem en un plat fondo, posant el bacallà, que ja tindrem dessalat i esqueixat, fent una muntanyeta al centre del plat. Al voltant hi posarem la crema de carbassa, a la que hi posarem una mica d’oli de cibolet al damunt. Acabem el plat amb una mica d’alfals germinat.

Per a fer l’oli de cibolet, només hem de triturar-ne una mica amb la batedora amb oli d’oliva verge extra.

Podem servir el plat fred o amb la crema una mica tèbia.

Bo, saludable, facilet de fer i de més bon menjar. Bon profit!

Llegeix-ne més

Melindros

melindrosblog1

Bon dia! A qui no li venen de gust uns bons melindros amb xocolata desfeta, de tant en tant per esmorzar? A més si els voleu fer vosaltres, aquí en teniu una recepta, molt facileta de fer.

 

Ingredients:

200 g de Farina

150 g de Sucre

5  Ous

Sucre llustre

Preparació:
Primer separeu els rovells i les clares. A continuació bateu els rovells d’ou amb el sucre fins fer una mescla esponjosa. Afegim de mica en mica la farina tamisada i anem treballant la massa. 
Afegim les clares muntades a punt de neu amb molta cura, remenant molt suament de baix a dalt per tal de que no ems baixin les clares.
Seguidament omplim amb la pasta una mànega amb forat rodó i ho estenem sobre paper vegetal, fent tires d’uns 5 o 6 cm de llarg i empolsem amb sucre llustre per sobre.
Els posem al forn a temperatura forta, uns 10 a 12 minuts, fins que es dauri la superfície dels melindros.
xocolatadablog1
Llegeix-ne més

Calamars farcits

Publicat dia 3 octubre 2013 cuina catalana. farcits. mar i muntanya. peix i marisc

 

Els podem fer de varies maneres, segons gustos i tradicions. Són molt populars a tota la mediterrànea. Es poden farcir només amb les aletes i potes, però al nostre país, a diferència d’altres llocs, els farcim amb carn. També hi ha qui afegeix poma al farcit, sobretot a Tossa de Mar. Els calamars també es farceixen amb pernil i ous dur – com es fa al País Valencià- , amb panses i pinyons (com es troba a les Balears i en altres cuines mediterrànies,, com hem dit) i també amb peix, marisc, bolets, tal com veiem en receptes antigues.

El carmelita Francesc del Santíssim Sagrament, autor del receptari Instrucció breu i útil per los principiants cuiners segons lo estil dels carmelites descalços (s. XVIIII) els fa amb ceba, amb panses i pinyons, ofegats… A Mallorca també els trobem amb panses i pinyons. També farcits, amb els tentacles, pa ratllat,  melindros rovell d’ ou, panses i pinyons, sucre, pebre i canyella i vi blanc. L’ acompanyament dels calamars amb panses i pinyons ja apareix als receptaris catalans medievals i als italians del Quattrocento, com el Libro de cucina de Martino da Como, que coneixia la cuina catalana i hi inclou receptes catalanes. 

Ingredients:

8 calamarsos

1 ceba grossa

Molla de pa sec

½ kg carn trinxada meitat porc i meitat vedella, segons necessitat, o bé només de porc

1 o 2 ous durs (aproximadament)

Un grapadet de pinyons

All

Julivert

Sal

Pebre

Oli d’oliva verge extra

Escuradents

 

Per el sofregit:

1 ceba grossa

1 tomàquet ratllat

1/2 copeta de vi ranci

Sal

Oli d’oliva verge extra 

 

Per la picada:

Un grapat d’ametlles

Un grapat de pinyons

1 gra d’all

Julivert

Xocolata negra

 

 

Elaboració:

En primer lloc, netegem els calamars, en separem les aletes i les potes i les trinxem. 

A continuació, barregem la carn amb les potes i aletes i ho sofregim tot plegat amb la ceba. Quan ho tinguem llest, hi barregem els ous durs, l’all i julivert, la molla de pa remullada i uns quants pinyons. (Hi ha qui també hi posa panses). Salem i empebrem.

Omplim les bosses dels calamars amb aquesta farsa i els tanquem amb un escuradents. No hem d’omplir-los massa, ja que al coure el calamar pot reduir una mica el seu tamany i això podria fer que es trenqués.

Un truquet: Si li donem la volta al calamars, no ens cal l’escuradents.

A part haurem fet un sofregit a la manera tradicional (Poc a poc i bona lletra)  amb la ceba i el tomàquet, afegint-li una mica de vi ranci i deixant-lo reduir.

Saltem una mica els calamars en una cassola, a foc baix, i a continuació hi tirem el sofregit i una mica d’aigua, deixant-ho coure uns 30 minuts. Seguidament hi posem la picada i ho deixem uns minutets més.

Nota : Si ens sobra farsa en podem fer unes mandonguilletes.

 

 

 

 

Heus aquí una mica més d’història d’aquest plat: 

La recepta de La cuynera catalana (v. 1835): “Calamarsos farsits. Se netejaran, se obrirà la bossa, se buydarà y traurà la arena, després se trinxaran alls y julibert, se faran sofregir ab oli, luego després se posaran en una cassola, s’ hi barrejaran melindrios esmenussats, alguns robells de ous, julivert trinxat, pansas, pinyons, sucre, canyella, sal y pebre, se amassarà y farà de tot una pasta, si és dura s’hi tirarà un poch de vi blanch, se ompliran las bossas dels calamarsos subjectantlos perquè la pasta no caiga, se posaran en las graellas al foch, se untaran ab oli y se faran tornar rossos. Per ser més tendres se posaran després en una cassola al caliu ab un poch de oli, vinagre y vi blanch y al temps de servirlos sels tirarà oli”. A les Balears, com hem dit, encara hi trobem receptes similars- amb panses i pinyons -, clarament emparentades amb la cuina medieval. A Menorca, els calamars plens es poden fer al forn, a vegades amb llet. En aquests receptaris antics, ja hi apareixen calamars, pops i sèpies farcits. Josep Cunill de Bosch (La cuina catalana, 1907) a principis de segle, els farceix amb sardines i bolets. En parlen també Ignasi Domènech i Ferran Agulló als seus respectius llibres. La primera recepta publicada a la postguerra és per Marta Sàlvia a l´Art de ben menjar (1968). És una recepta corrent a tots els receptaris, a les cases i als restaurants

Maridatge recomanat:

Eduard: Les teves fotos “alimenten”! Veure-les ja es una promesa, coneixent com les gastes el gust es garantit, crec que és una de les millora maneres de gaudir del calamar. Tu ho expliques, jo ja m’ho estic menjant. Ep! amb un vi molt especial : Cristiari varietat Müller Thurgau , un blanc per a tastar!

Agustí Salas Rolland.

 

Llegeix-ne més

Rovellons a la llauna

Publicat dia 1 octubre 2013 acompanyaments. bolets. cuina catalana. cuina vegana. entrants

blog3

Hem actualitzat aquesta recepta, però conservant l’original, ja que el dia que la vam publicar va ser molt especial per “De plat en plat”.

(29/10/2012) Abans de començar amb la recepta, tinc una bona notícia que donar-vos:

He començat avui en aquest blog una col·laboració molt especial amb el bon amic Agustí Salas Rolland, enòfil i gran coneixedor del món dels vins, no en va ha dedicat gairebé tota la seva vida a aquest món, amb els seus viatges amunt i avall i les seves col·laboracions en diverses publicacions gastronòmiques.
A partir d’ara, trobareu  a cada recepta el seu vi o vins recomanats, creiem, tant ell com jo, que us pot ser de gran utilitat.
Benvingut i moltes gràcies, amic Agustí!

 

blog2

He après molt de cuina i gastronòmia gràcies a Jaume Fàbrega, dels seus llibres, dels seus articles, de les seves receptes.

Avui he fet aquests rovellonets a la llauna amb la seva recepta, per altra banda, molt senzilleta de fer, però de gran qualitat gastronòmica i amb molta història darrere seu. 
Si voleu veure la recepta amb la seva història inclosa, només heu de clicar aquest enllaç: Rovellons a la llauna.

Ingredients:

rovellons
sal
oli
alls
julivert
blog4
Elaboració:
Un cop nets els rovellons, tallant el peu, donant-hi uns copets i , si cal, humitejant-los amb un drap o paper, evitant si es pot el raig d’aigua, col·loqueu-los en una llauna amb el peu cap amunt, saleu-los, ruixeu-los amb oli i poseu-los uns minuts al forn, prèviament escalfat.
Uns 10 minuts abans de treure’ls, hi escampeu all i julivert picat. Han de coure, aproximadament, uns 20 minuts (potser una mica menys) tot i que depèn de la temperatura del forn. Mireu que no us quedin eixuts; si convé, els regueu amb aigua o vi.
Els podem fer, si el bolet és de bona qualitat, sense l’all i julivert, que d’alguna manera ens pot “matar” el sabor del rovelló o amb molt poca quantitat. Senzillament amanits amb sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
Serviu-los tot seguit.
blog1
Notes:
Hi ha qui hi afegeix pa ratllat i va banyant els rovellons amb l oli de la llauna, i d’ altres hi afegeixen suc de llimona (Ignasi Domènech, Ferran Agulló).
Aquests rovellons es poden menjar com a entrant o bé com a guarnició de plats de carn. Cal elaborar-los amb la llauna, una placa especial per al forn.
Són també molt bons fets al caliu, o sigui, a la brasa i, en última instància, seguint el mateix procediment, a la planxa o saltats (fregits).
En la cuina catalana els rovellons també acompanyen diversos plats: Vedella amb rovellons, Llom o botifarra amb rovellons, caça, Platillos, arrossos, sopes, bacallà, plats de mar muntanya, etc.
Hi ha altres bolets que es poden fer a la brasa o a la llauna, com les llenegues, els ous de reig, etc., però no d’ altres, com els rossinyols o les gírgoles.
Els rovellons també formen part de la barreja de bolets que es fregeix amb all i julivert, cansalada, botifarra esparracada, etc. i de bolets barrejats guisats amb carn i altres productes.
Antigament es conservaven en sal, una manera excel·lent de conservar-los, però ara se solen trobar envasats al natural. Els rovellons petits són molt apreciat conservats en vinagre.
Maridatge recomanat:
Tractant-se de l’amic Fàbrega i en honor a la seva procedència habia pensat en un vi rosat de l’Empordá, peró també us vull recomanar un rosat de raïm Merlot de la familia Milá, dit Mas Comtal.
La foto no li fa justicia, el Merlot, es aromátic per antonomasia, a part del color encés, el sabor a fruits vermells de bosc i gers es intens i golafre. Fresc, no glassat!  Que vagi de gust!
Agustí Salas Rolland.
MASCOMTALROSADO
Llegeix-ne més

Escamarlanets saltats

Publicat dia 30 setembre 2013 peix i marisc

blog

L’escamarlà el trobem avui en dia a tot arreu, fresc i congelat, de totes mides, potser és del pocs crustacis que toleren prou bé la seva conservació congelats, però avui n’hem trobat a Blanes, dels fresquets que encara belluguen, i  petitets. I els hem fet d’una manera molt senzilleta. I la veritat és que és un platet excepcional.

A Catalunya són molt apreciats des de la meitat del segle passat i és un crustaci propi de: Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Selva, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Montsià i Tarragonès.

blog2

Ingredients per 4 persones:

1 kg d’escamarlans petits

Oli d’oliva verge extra

Sal

All i julivert

1 copeta de conyac.

(Podem fer-los també prescindint de l’all)

blog1

Elaboració:

Salem els escamarlanets i els saltem una mica en una paella amb oli d’oliva. Flamegem amb el conyac, deixem reduir una mica i els hi tirem una mica d’all i julivert picadet al damunt. O com em dit abans només amb una mica de julivert.

Una altra manera de fer-los seria amb ceba o ceba confitada enlloc de l’all i julivert.  Si els fem amb la ceba crua, la sofregim abans de saltar els escamarlans i seguim el mateix procediment anterior.

Si utilitzem ceba confitada, només cal afegir-li al final de la cocció.

Hem de tenir amb compte que la cocció ha de ser a foc ben fort i ràpida, per tal de no malmetre els escamarlans i evitar que ens quedin excessivament cuits.

blog3

Maridatge recomanat:

Els escamarlans són tots uns senyors, turgents, incitadors… És un dels productes que la mar ens ofereix, i si podem, al peu de la mar ens els cruspim. La seva senzillesa i el seu delicat sabor ens porta a un vi blanc com cal , evidentment un Sumarroca Sauvignon Blanc, del Penedés i fet a consciència, assaboriu-lo lentament!

Agustí Salas Rolland.

bodegues-sumarroca-muscat-penedes-spain-10590818

Llegeix-ne més

2n Dia Cuina. Manlleu setembre 2013

Publicat dia 24 setembre 2013 General

 

En el marc de la Festa del porc i la cervesa de Manlleu, es va celebrar el 2n Dia Cuina, el dissabte 21 de setembre, organitzat pels amics de la Revista Cuina.

25 blogaires vam ser seleccionats per gaudir de la festa i ens ho vam passar d’allò més bé!

Per començar el dia vam fer una visita a la fàbrica de cervesa artesanal Pilster.

 

 

Seguit d’un bon esmorzar, convidats pels amics de Pilster, amb el tast de la seva cervesa i embotits artesanals de “Can Cerilles”.

 

 

A continuació vam assistir a la Aula de Cuina del Mercat Municipal de Manlleu, on el mestre Pep Nogué, ens va deleitar amb varies de les seves receptes.

1. Mini coques de “Picadillo”.

2. Platillo de botifarres.

3. Bikini de pernil cuit amb serrat d’ovella, rossinyols i mantega de tòfona.

 

 

En acabar l’aula, un gran dinar al Restaurant Sambucus del Mercat Municipal de Manlleu.

Per començar: Sumaia de Colom Vila, Greixons de CanRita amb allioli de poma i Aperitiu de ratafia amb sifò.

Primer plat: Sopa de tomàquet groc amb flors d’herbes aromàtiques de Sambucus.

Segon plat: Tres textures de porc i cervesa.

Postres: Crema de iogurt d’ovella Serradet de Barneres amb gelat de maria lluïsa i pa de pessic de sambucus.

Cafès, infusions, etc.

Un dinar esplèndid! Si aneu per Manlleu, no deixeu de visitar aquest magnífic restaurant.

 

Els blogaires finalistes, amb cara de felicitat després del dinar. 😉

Helena Román Vila (Acabat de fer) Àngels puntas (Àngels Cuina) Anna Fornell Soler (M’agrada cuinar) Elisabet Florensa Casals (Tastarutes) Laura Almendros Silva (Coure Coulants) Eduard Lluis Palaus (De plat en plat) Mireia Jordana Quer (Els fruits saborosos) M. Glòria Mohedano i Puig (No tot són postres a la cuina) Marga Pradas (L’hora del túper) Isabel Sayagués Pocorull (Els fogons de la Isabel) Julia Dovgopola (Un tast d’Ucraïna) Laura Solanilla (Cuinejar) Manel Bonafacia Roger (Cuina generosaManu Torras Soler (Las recetas de Manu) Marina Antúnez Ferrer (Tapa’t de tapes) Nani Nolla (La cuina violeta) Gisela Sanz Adell (No hi ha ous) Sílvia Soto Martí (Nuni cuinetes) Núria Cañellas Terradellas (La Núria a la cuina) Miquel Àngel Roque Bergaz (Pebrots verds) Montserrat Garcia Hernandez (Rhubarb and samphire) Sandra Marquié Sayagués (Els fogons de la Bordeta) Sussi Abel (Ara cuina) Lluís Rey i March (Tiritinyam) Gemma Biosca Soler (Food and cakes)

 

 

Després del dinar, projecció del documental “La matança del porc a pagès” de Pep Nogué i Jordi Vilarrasa al Aula del Gust de Manlleu.

 

 

La entrega de premis als tres guanyadors:  Sussi (Ara cuina) Angels (Àngels cuina) i Manel (Cuinar és generós)

Una petita mostra de la Festa del porc i la cervesa, amb taller de cuina per la canalla inclós.

 

 I després de passar un gran dia, volem agrair als amics de Cuina.cat, el haver-nos convidat a aquesta gran festa. Llàstima que lo bo aviat s’acaba. Esperem que fins l’any que ve.

Ah! Felicitats als guanyadors i a tots els companys blogaires per les seves grans receptes.

I un agraïment molt especial a l’Eli i en Rai per acompanyar-me en aquesta festa.

Adéu i fins aviat, Manlleu!

 

 

 

Llegeix-ne més

Entrepà d’ou ferrat amb cansalada, pebrot, pastanaga i ceba

Publicat dia 19 setembre 2013 entrepans i torrades

 

Ingredients:

1 panet rodó

1 ou

1 tall de cansalada

pastanaga

ceba confitada

pebrot escalivat

Oli d’oliva verge extra

Sal

 

Elaboració:

Buidem la molla d’un panet rodó i hi posem la ceba confitada, el pebrot escalivat, la pastanaga, la cansalada tallada i fregideta , l’ou ferrat al damunt i ja està!

Fàcil, bo i molt nutritiu.
Bon profit i visca el colesterol! (De tant en tant… 😉 )
Notes: Si no tenim a mà ceba confitada o pebrot escalivat, podem fer-lo fregint una miqueta aquest ingredients.
Llegeix-ne més

Mussaca

Publicat dia 17 setembre 2013 carns. farcits. llegums verdures i hortalisses

 

 

Moussaka, transcrit en català com a mussaca (àrab: مسقعة, musaqqa; grec: μουσακάς, Mousakas) és un plat a base d’lbergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l’Orient pròxim. Tot i que forma part de totes les cuines del territori que va ocupar l’Imperi Otomá i té un nom àrab, a occident coneixem més sobretot la recepta grega.

Totes les receptes es basen principalment en albergínies saltades, tomàquet i generalment carn picada de xai. La versió grega, que és la més coneguda fora de les regions on és tradicional, es fa al forn i inclou capes de carn i albergínia coronades amb beixamel.

Aquesta és la nostra versió:

 

Ingredients:

Albergínies

Carn picada de xai  (Pot ser de vedella o porc)

Ceba

Tomàquet

All

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre negre

Vi negre (opcional)

Herbes aromàtiques (Al gust)

Beixamel

 

Elaboració:

En una paella fregim les albergínies tallades a rodanxes i les reservem al damunt de paper absorbent.

A continuació, farem un sofregit am la ceba i l’all, quan sigui la ceba transparent hi afegim la carn picada, ho coem tot plegat i hi afegim el tomàquet ratllat sense pell ni llavors i les herbes al gust. Al cap d’una estoneta podem afegir-hi una mica de vi i deixar-lo reduir poc a poc.

Acabat aquest sofregit, en una safata de forn posem una capa d’albergínia, una altra del sofregit amb la carn, i repetim aquesta operació una altra vegada, acabant amb una altra capa d’albergínia i la beixamel al damunt.

Ho ficarem al forn i ho gratinem fins que la beixamel sigui dauradeta.

Ho podem fer amb un motlle gran i tallar-la després o en racions individuals per separat.

Per la beixamel:

50 gr. de mantega
2 culleres de farina
½ litre de llet
nou moscada (opcional)
pebre blanc
sal

Elaboració:

Fem fondre la mantega a la paella, hi afegim la farina i la remenem bé amb espàtula de fusta, que es cogui però sense que es torri.
Hi anem afegint la llet lentament sense deixar de remenar molt bé perquè no es facin grumolls fins que ens quedi amb l’espesor desitjada.
La assaonem amb pebre blanc, nou moscada i sal. La deixem coure a foc lent durant uns 7 minuts i remenem de tant en tant.

Si trobeu la salsa massa espessa hi afegirem llet calenta, si es al revés, que la salsa queda massa clara hi afegirem farina deixatada amb llet freda.

També s’acostuma a fer amb ceba, sofregint primer aquesta amb la mantega i seguidament fent  l’operació anterior.

Petita curiositat de la beixamel:

És una de les salses bases de la cuina francesa, sembla ser que el seu nom prové de Louis Béchameil de Nointel, marquès de Nointel, maître del rei Lluis XIV de França. Sembla, però, que va ser una salsa perfeccionada per François Pierre de la Varenne a partir d’una altra salsa més antiga a base de crema de llet provinent de la Toscana.

 

Llegeix-ne més

Morralla

Publicat dia 17 setembre 2013 peix i marisc

blog2

 

La morralla, raballa o cria de peix és el conjunt de peix petits de platja que se solen barrejar i menjar fregits. Es poden usar també per a fer fumets, brous i sopes.

Gastronòmicament, el conjunt format pels peixos de roca i la morralla formen els peixos per sopa.

Alguns dels peixos que inclou la morralla són el moll, el llucet, la cinta o la palaia.

Elaboració:

Una vegada el tinguem net, sequem bé el peix amb ajuda d’un drap o paper absorbent, el salem i l’enfarinem (Algunes formes pràctiques d’enfarinar-lo són, posant la farina i el peix en una bossa de plàstic o un “tupper” i sacsejar-ho tot plegat amb molt de compte.) Una de les coses importants és el tipus de farina, jo utilitzo, sense ànim de fer-ne publicitat gratuïta, la de “Las Panaeras Sevillanas” especial per fregir. És la que sempre m’ha donat millors resultats.

Una altra cosa important és l’oli, a mi m’agrada fer-ho tot amb oli d’oliva verge extra, que és el de més bona qualitat i més saludable, i ja que mengem fregits de tant en tant, com més sa, millor.

L’oli ha de ser en quantitat abundant perquè ens cobreixi bé el peix, i esperar a que estigui ben roent, en aquest punt hi anirem tirant el peix mica en mica i el deixerem fregir sense tocar-lo (El que si podem fer es sacsejar una mica la paella o fregidora, si intentem remenar-lo amb una escumadora o espàtula és quan correm el risc de trencar-lo)

Quan estigui  fregit del tot, depèn del tamany del peix, tampoc cal fregir-lo massa  perquè no ens quedi sec (Ho notarem perquè el peix ja estarà duret per fora, ja no es trenca amb tanta facilitat) el retirem amb una escumadora i el posem al damunt de paper absorbent abans de servir-lo.

També em de tenir en compte la quantitat de peix que fregim, si n’hem de fer bastant, val més fer-lo amb dues vegades, tres o les que calguin.

 

blog1

 

 

Maridatge recomanat:

La Morralla, un privilegi cada dia més escàs. Peix de barca acabat de baixar, tot un quasi vici que cal aprofitar-lo quant sorgeig.

Sense dubte un blanc i molt especial, de Vallbona de les Monges ( la ruta del Cister ) Blanc de Seré, té personalitat per aguantar l’embrencida d’un peix fresc i de barca, ben fresc,  ja m’ho direu!. El “pare” de la criatura Carles Ahumadada, responsable de la Cooperatives l’Olivera.

Agustí Salas Rolland.

01_blanc_de_sere

 

Fa uns dies enrerere varis amics i seguidors d’aquest blog i de la nostra pàgina a Facebook, em preguntaven que era exactament la “Morralla”. He cregut molt oportú compartir amb vosaltres un dels articles del gran gastrònom i mestre Jaume Fàbrega (De qui trobareu varies referències en aquest blog, dels seus llibres he après molt) publicat l’any 2007 a la web de “Bona Vida” i que ens ajuda a saber conèixer el peix a casa i al restaurant, saber-lo comprar: Heus aquí unes normes bàsiques, que ens permetran distingir entre peix blanc, peix blau o peix de roca.

CLASSES DE PEIX:EL PEIX BLANC, EL PEIX DE ROCA I ALTRES :

Les denominacions de peix blanc i peix de roca obeeixen més aviat a definicions gastronòmiques que no pas d’ un altre tipus. La noció de peix blanc l’associem al peix de carn blanca i fina, i sovint força suau: peixos com el lluç o la mòllera complirien aquests requisits.Té un bon índex de digestibilitat.Entès d’ aquesta manera, el peix blanc s’ oposa al peix blau, de colors i carns de colors més blavosos o rosats, com la sardina o la tonyina. Però, a part de l’aspecte físic, la diferència més important rau en el contigut de greixos. Mentre que el peix blau i gras en té un contingut que oscil.la entre el 5 i l’11 %, el peix blanc no depassa la primera xifra. Així, el lluç té un 4,6 % de greixos, el llucet un0,4 %, el rap un 1 % , etc. Però, atenent a aquest contingut de greixos,hi ha tipus de peixos que, sense ser blaus, són, en canvi, grassos: és el cas del llobarro,que té un 11% de greixos, o del besuc,que en té un 8,8 %. També són grassos el congre, la llampresa, la truita ,el moll,la llissa, l’emperador, el salmó, etc. En resum: per peix blanc cal entendre el que té aquest color, té pocs greixos , té un gust suau i delicat i una carn o bé poc consistent, o  bé que es desfà en fulles -com el bacallà fresc-.Sol viure, a més, al fons del mar. Així doncs,els peixos blancs per antonomàsia,són, el bacallà,l’abadejo, el lluç,el llucet, la mòllera, la maire, la llengua de bacallà. Però també són peixos blancs els plans, com el llenguado o la palaia. Hi podríem incloure el nero,i la resta de peixos de carn dura apte per a coure al forn, a la sal, etc., com el sarg, l’ orada, el pagre, el déntol,el mabre,l’oblada, el pagell, el ja citat besuc, l’ esparrall, el gall de Sant Pere, etc.Aquí s’ inclouen, doncs, alguns dels peixos que els nostres pescadors anomenen PEIXOS D’ ESCATA, quasi tots situats dintre la família dels espàrids: sarg, mabre, orada, pagell, déntol, besuc, etc. Podríem incloure-hi també la boga, l’ esparrall, la salpa, la variada, la càntera. 
Els restauradors parlen de PEIXOS DE RACIÓ, referint-se als que es poden servir per a una persona (fets a la planxa, etc.) , de mides regulars i amb un pes que pot oscil.lar a l’ entorn dels 400 g. Naturalment,això s’ aconsegueix de forma perfecta amb els peixos d’ aqüicultura,com ja s’ escau amb les orades. 
El PEIX DE ROCA, molt estimat gastronòmicament, és el peix de carn dura,que no es desfà en coure’s sovint amb espines,apte sobretot per a suquets,però també per a sopes, rossejats, brous,etc. Alguns poden ser greixosos (però no se solen considerar com a peix blau), com el cap-roig, i d’altres blancs. El peix de roca més comú al nostre litoral és el cap-roig, escórpora ( variants locals com escorpra, capó, gallina, polla, rufí, etc.),aranya, rata, garneu, malarmat, borratxo, escatós, cap d’ ase penegal, les diverses menes de lluernes, la donzella i, fins i tot, el corball i d’altres de similars. 
PEIX PER SOPA i brous, que inclou els ja esmentats de roca i d’altres de petits , situables dintre el que se sol anomenar MORRALLA, reballa, cria de peix etc, o sigui peix barrejat per fregit (molls, cintes, palaies,llucets…). 
Llegeix-ne més